Ucraïna, sis mesos d'horror

Ucraïna va commemorar ahir el Dia de la Independència en un ambient tens, davant la por de nous atacs russos com el que es va registrar ahir a la nit en una estació de tren, després de les recents operacions a l’annexionada península de Crimea i sis mesos després de l’inici de la invasió russa. Després de mig any de combats els fronts s’han estabilitzat a Ucraïna, mentre es multipliquen els atacs i accions de sabotatge a la rereguarda de Rússia, l’Exèrcit de la qual es mostra incapaç de plasmar als camps de batalla la seua superioritat en armament convencional. Per la seua part, el Kremlin va afirmar que la campanya militar avança segons el que s’havia planejat i que les tasques plantejades pel president rus, Vladímir Putin, de “desmilitaritzar” i “desnazificar” Ucraïna es compliran sens falta.

Tal com havia demanat el president, Volodímir Zelenski, ahir no hi va haver grans celebracions massives a Ucraïna. Hi havia la por que Rússia estigués preparant una cosa “especialment cruel” per commemorar el 31è aniversari del Dia de la Independència de l’antiga república soviètica.A primera hora del matí, Zelenski va dir en una salutació a la nació que Ucraïna no iniciaria negociacions per por. “Quin és el final de la guerra per a nosaltres? Abans dèiem: pau.

Ara diem: victòria. No buscarem un acord amb els terroristes”, va remarcar. Va afegir que el seu poble havia “inspirat el món sencer” amb el seu valor i havia donat a la humanitat “una nova esperança que la justícia no ha abandonat el nostre cínic món per sempre”.

Zelenski es va dirigir així mateix de forma virtual al Consell de Seguretat de l’ONU, on va demanar de nou a l’Organisme Internacional per a l’Energia Atòmica (OIEA) que prengui “el control permanent” de la central nuclear de Zaporíjia.Per la seua banda, països com els EUA i el Regne Unit van anunciar més subministrament de material bèl·lic a Kíiv, en especial míssils i drons. Per la seua part, Espanya té preparat nou material militar per entregar a Ucraïna, com vehicles cuirassats, munició i míssils de defensa de punt, a més de combustible i equipament hivernal

Els temors d’Ucraïna d’atacs russos durant el Dia de la Independència s’han complert

Un atac rus amb míssils va deixar ahir almenys vint-i-dos morts i cinquanta ferits en una estació de tren a la regió ucraïnesa de Dnipropetrovsk, segons va denunciar el president del país, Volodímir Zelenski. Durant la intervenció per videoconferència davant del Consell de Seguretat de l’ONU, Zelenski va assegurar que els projectils van impactar directament en vagons que es trobaven a l’estació de Txapline i que quatre d’ells es van cremar, per la qual cosa el nombre de víctimes encara podia incrementar-se.

El líder ucraïnès va denunciar que aquesta mena d’atacs s’han convertit en una rutina al país mentre “lluita per la seua llibertat contra el terror rus”. “Així és com vivim cada dia. Així és com Rússia es va preparar per a aquesta reunió del Consell de Seguretat”, va dir.

La delegació russa no va aconseguir els suports necessaris per vetar la intervenció del líder ucraïnès, argumentant que, en compliment de les normes del Consell de Seguretat, cap país hauria d’intervenir de forma remota una vegada que el pitjor de la pandèmia ha passat i que aquest òrgan ha reprès el normal funcionament.Les autoritats ucraïneses, que temien que Rússia aprofités la commemoració aquest dimecres del Dia de la Independència per redoblar els atacs, van alertar de diverses operacions en diferents parts del país. A l’oest, a la regió de Khmelnitski, es van registrar diverses explosions que, segons opositors bielorussos, van ser causades de projectils llançats des de la veïna Bielorússia.

Macron adverteix del “final de l’abundància”El president de França, Emmanuel Macron, va advertir ahir del “final de l’abundància” com a conseqüència de la crisi energètica a Europa, les interrupcions a la cadena de subministraments i l’impacte de la sequera prolongada que fueteja el continent europeu.

“En el fons, estem vivint la fi de l’abundància: la de la liquiditat sense cost, la dels productes i tecnologies que ens semblaven perpètuament disponibles [i] la ruptura de les cadenes de valor [...] Haurem de fer arranjaments”, va assenyalar.unió europea Brussel·les promet suport a llarg termini a KíivLa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, van reconèixer ahir la resistència del poble ucraïnès quan es compleixen sis mesos des de la invasió ordenada pel president rus, Vladímir Putin, assegurant que Europa seguirà al costat de Kíiv tant temps com sigui necessari. Per la seua part, l’Alt Representant per a Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, va insistir que la UE ha de seguir donant suport a Ucraïna a llarg termini davant de l’agressió militar russa i va assegurar que els europeus han d’assumir el cost d’aquest suport i “no reduir el seu compromís perquè el preu pugi”.

L’ONU tem per la situació de ZaporíjiaEl secretari general de l’ONU, António Guterres, va aprofitar ahir el dia en què Ucraïna assoleix la “tràgica” fita de portar sis mesos en guerra per advertir de la “perillosa escalada” que es viu en certes zones, entre les quals la central nuclear de Zaporíjia, on ja hi ha “senyals d’alerta” que anticipen l’“autodestrucció” en cas d’accident.

Les autoritats russes van detenir dos treballadors de la central nuclear després d’acusar-los de proporcionar informació a les forces ucraïneses.

La UE paga a Rússia un 89% més per l’energia des de la invasióEls preus de l’energia a Europa s’han disparat en aquests sis mesos de guerra a Ucraïna, de manera que Moscou ingressa ara un 89% més de diners que fa un any per exportar hidrocarburs a la Unió Europea, malgrat vendre-li un 15% menys de combustible. D’aquesta forma, Moscou està assumint les sancions econòmiques occidentals molt millor del que s’esperava.

El bloc comunitari gasta actualment uns 13.916 milions d’euros al mes a comprar carbó, petroli i gas a Moscou, enfront dels 7.330 de mitjana que pagava fa un any, quan els preus ja començaven a disparar-se per l’augment de la demanda amb la recuperació econòmica després de la pandèmia. El càlcul emana de la sèrie d’Eurostat entre el març (inici de la guerra) i el juny del 2022 en comparació amb el mateix període del 2021, les últimes dades de l’oficina d’estadística comunitària tant en valor (+89%) com en volum (-15%).Aquesta font d’ingressos per al Kremlin, unida a la caiguda de les importacions per les sancions internacionals, ha disparat el superàvit per compte corrent de Rússia fins a multiplicar-lo per més de 3 entre els mesos de gener i juliol d’aquest any per arribar a una xifra de 166.600 milions de dòlars, segons el Banc Central de Rússia.En l’estratègia per garantir-se el subministrament i protegir-se davant la possibilitat que el president de Rússia, Vladímir Putin, tanqui completament l’aixeta del gas a l’hivern, els Vint-i-set ja han omplert els seus dipòsits al 77,74 per cent i s’han compromès a reduir el consum en un 15 per cent per afrontar la imminent temporada de fred.