L'ONU resol a favor dels independentistes en la denúncia contra Espanya

El Comitè de Drets Humans de l’ONU va dictaminar aquest dimecres que Espanya "va violar els drets polítics d’exmembres del Govern i el Parlament de Catalunya" en suspendre de les seues funcions públiques a encausats en el "procés" abans que fossin condemnats el 2019, després del referèndum independentista de 2017. El fallo dona la raó a una denúncia presentada el 2018 per l’exvicepresident català Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, que van al·legar que la suspensió de les seues funcions prèvia a l’existència d’una condemna violava el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. El comitè subratlla que els denunciants van ser suspesos després de ser acusats del delicte de rebel·lió (que exigeix un alçament violent) malgrat que havien instat a la ciutadania a mantenir-se estrictament pacífica i que finalment van ser condemnats el 2019 per sedició, que no implica l’ús de violència.

La suspensió dels quatre denunciants s’havia decidit el juliol de 2018 d’acord amb la Llei d’Enjuiciament Criminal, que permet la suspensió de funcionaris públics només quan se’ls acusa de rebel·lió, no de sedició. "Les salvaguardes contra les restriccions dels drets polítics han d’aplicar-se amb més rigor si aquestes restriccions es produeixen prèviament, i no posteriorment, a una condemna per un delicte", va comentar en presentar-se el dictamen u dels 18 membres del comitè de Nacions Unides, la francesa Hélène Trigoudja. La integrant del comitè que presideix la grega Photini Pazartzis va agregar que "la decisió de suspendre oficials electes ha de basar-se en lleis clares i previsibles que estableixin motius raonables i objectius per a la restricció dels drets polítics, i ha d’aplicar-se sobre la base d’una anàlisi individualitzada".

Els dictàmens del comitè, un mecanisme que s’autodefineix com "gairebé-judicial", no són en principi vinculants però sí es considera que han de ser tinguts en compte pels signants del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (entre ells Espanya), a l’article del qual 25 s’han acollit els denunciants. "El comitè no és un tribunal però duu a terme funcions jurídiques, emetent decisions i recomanacions als Estats part que s’espera siguin posades en pràctica", aclareix aquest òrgan|orgue.

En principi, la decisió presa avui concerneix únicament els quatre denunciants, representats per l’advocat Nico Krisch, i no la resta dels encausats pel "procés". La denúncia va ser presentada el 18 de desembre de 2018, coincidint amb una visita a Ginebra de l’expresident del Govern Carles Puigdemont.