L'ONU dona la raó a Junqueras, Romeva, Rull i Turull i diu que Espanya va violar els seus drets

El Comitè de Drets Humans de l’ONU va dictaminar ahir que Espanya va violar els drets polítics de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i dels exconsellers Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull al suspendre’ls com a diputats del Parlament abans de ser condemnats pel Tribunal Suprem pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Ha arribat a aquesta conclusió després d’examinar la denúncia dels quatre líders independentistes que, durant la seua detenció preventiva, van presentar el seu cas davant del Comitè adduint que la suspensió de les seues funcions, prèvia a l’existència d’una condemna, violava els seus drets en virtut del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. En aquest sentit, va apuntar que la seua suspensió no complia “els requisits de raonabilitat i objectivitat exigits”.L’òrgan, integrat per 18 experts independents i les decisions del qual no tenen caràcter vinculant, va subratllar que els exdiputats van ser apartats dels seus càrrecs el juliol del 2018, al ser acusats d’un delicte de rebel·lió –que comporta l’ús de la violència– pel seu paper en l’1-O i en els fets que van portar el Parlament a declarar la independència de Catalunya l’octubre del 2017.

Tot això malgrat que havien instat la ciutadania a mantenir la pau.Concretament, van ser apartats dels seus càrrecs d’acord amb la llei d’Enjudiciament Criminal, que permet la suspensió de funcionaris només quan se’ls acusa de rebel·lió. Tanmateix, finalment l’octubre del 2019 van ser condemnats per sedició –que, a diferència del delicte de rebel·lió, no exigeix l’element de violència–, aixecant-se conseqüentment la suspensió en contra seu. Sobre aquest punt, el comitè va assegurar que la decisió d’acusar-los de rebel·lió “no es basava en uns criteris raonables”.També va apuntar que l’Estat té “l’obligació de proporcionar” la possibilitat de “recurs efectiu”.

“Això requereix una reparació integral als individus als quals s’han violat els drets”, va remarcar.D’altra banda, si bé el Comitè de Drets Humans de l’ONU s’autodefineix com “gairebé judicial” –i per tant no vinculant–, una de les seues integrants, Hélène Tigroudja, va assegurar que aquesta decisió és “un pas important”. Va insistir que l’acusació de rebel·lió “no era previsible” ni “es basava en motius raonables i objectius” i va concloure que “la decisió de suspendre polítics electes ha de basar-se en lleis clares i previsibles que estableixin motius raonables i objectius per a la restricció del dret polític”.Malgrat la resolució del Comitè, dos dels seus membres van discrepar a l’assegurar que l’actuació dels tribunals espanyols va ser “raonable i oportuna”. José Santos Pais, de Portugal, i Wafaa Bassim, d’Egipte, van subratllar que els quatre exconsellers van actuar en contra de la llei i van desatendre les resolucions del Tribunal Constitucional.

“Els seus drets van ser restringits perquè van recórrer a mitjans il·legals en lloc de les vies constitucionals”, van assenyalar.

L’independentisme denuncia la “repressió” de l’Estat i demana l’amnistia

Els líders independentistes van celebrar el dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU com un nou revés a la justícia espanyola en el marc del conflicte entre Catalunya i l’Estat. L’exvicepresident de la Generalitat i líder d’ERC, Oriol Junqueras, va afirmar que aquesta resolució evidencia “que Espanya no pot continuar amb aquestes pràctiques repressives contra l’independentisme” i va defensar que l’única sortida al conflicte és l’amnistia.

En la mateixa línia, l’exconseller Raül Romeva va veure el dictamen com “una mala notícia per a l’Estat”.També el secretari general de Junts, Jordi Turull, va subratllar que es tracta d’“una nova victòria internacional de l’independentisme contra l’Estat espanyol i els seus repressors amb toga”, i Josep Rull va lamentar que “en un estat de dret homologable hi hauria conseqüències fulminants”.Més taxatiu es va mostrar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que va descriure la conclusió de l’ONU com “una altra bufetada a la cara a l’Estat espanyol per la violació del dret polític dels representants”. “Els responsables d’aquella violació no poden donar lliçons de democràcia”, va assegurar, abans d’afegir que “haurien d’assumir responsabilitats”.L’actual cap de l’Executiu, Pere Aragonès, va subratllar que el posicionament de l’ONU “deixa al descobert a ulls del món les vergonyes de l’Estat” i va assegurar que és “una victòria moral i política” que dona “més arguments” per avançar cap a l’amnistia i la celebració d’un referèndum.A les celebracions es van afegir altres membres del Govern –com el vicepresident, Jordi Puigneró, o la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà–, i des de la CUP van reclamar que Espanya “sigui condemnada” per aquests fets.

Moncloa defensa la seua aposta pel diàleg

El Govern central va assegurar ahir que respecta la resolució del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides que ha donat la raó als quatre exmembres del Govern als quals es va retirar l’acta al ser processats per l’1-O, i en tot cas es va obrir a “millorar” la legislació per equiparar-la “als estàndards de les més avançades”.

Així es va expressar la ministra de Transport, Raquel Sánchez, que va subratllar que l’Executiu espanyol “aposta pel diàleg” i que “ja fa molt de temps que va desterrar l’actitud de la confrontació que va exercir el PP”. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va defensar que ha emprès “el camí correcte” d’apostar pel diàleg i els indults com “l’única sortida” al conflicte.Per la seua part, la ministra de Drets Socials i secretària general de Podem, Ione Belarra, va coincidir amb el criteri de l’ONU i va considerar que el seu dictamen és resultat de la “judicialització” en relació amb Catalunya que hi va haver amb el Govern de Mariano Rajoy.