Giró calcula que el dèficit fiscal de Catalunya voreja els 20.200 milions

El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, els seus ens i la Seguretat Social va assolir gairebé els 20.200 milions d’euros en l’exercici del 2019, segons l’aproximació de la balança fiscal elaborada per la Generalitat de Catalunya que va presentar ahir el conseller d’Economia, Jaume Giró. Aquesta balança mostra la diferència entre la despesa que l’Estat fa al territori i els ingressos que obté de Catalunya. Segons la metodologia del flux monetari, que reflecteix la despesa efectiva que fa el sector públic central i mesura l’impacte econòmic de l’activitat de l’Estat sobre Catalunya, el dèficit fiscal el 2019 va ser de 20.196 milions d’euros, la qual cosa es tradueix en un 8,5% del PIB català.

Mentre que Catalunya va aportar el 19,6% del total d’ingressos del sector públic central, va rebre el 13,4% de la despesa.Aquests resultats formen part d’una aproximació de la balança fiscal per al 2019, ja que des de la conselleria s’ha apuntat que “l’Estat els últims anys no ha passat la informació que passava habitualment”. Per resoldre-ho, els tècnics de la conselleria han estimat que les xifres en aquests apartats es mantenien estables respecte a la mitjana del 2015 i el 2016, que és l’últim balanç realitzat. A més, segons les dades de les quals disposa el Govern des del 1986, utilitzant la metodologia del flux monetari, el dèficit fiscal se situa en aquest període en una mitjana del 8% del PIB català.Giró va matisar que aquests 20.196 milions de dèficit representen “el 53% del Pressupost del Govern de Catalunya, i és equivalent al pressupost de sanitat, educació i drets socials d’aquest 2022”.

Segons ell, si Catalunya disposés d’aquests diners, la Generalitat “podria invertir gairebé 2.700 euros cada any de més per cada ciutadà” català. Giró considera que aquests resultats plasmen que el “maltractament econòmic de l’Estat a Catalunya és sistemàtic, endèmic i deslleial”. Va assegurar que no és una qüestió puntual i que “el rastre d’aquesta relació econòmica tan desigual es pot trobar en qualsevol moment de la història, independentment de qui governi el país”.

Així, va dir que el dèficit fiscal és del 8% del PIB de mitjana des del 1986: “És a dir, fa més de 35 anys que els catalans paguem pràcticament un delme a Espanya i no sabem ben bé a canvi de què”.

El PSC “no és un soci” preferent per als comptes

Jaume Giró va reiterar ahir que el PSC “no és ara mateix un soci que estigui dins de les preferències generalitzades” del Govern per negociar els Pressupostos de la Generalitat del 2023, encara que no va descartar que es puguin pactar els comptes amb els socialistes. El que sí que es “descarta és Vox, Cs i el PP” per pactar. Respecte als altres partits, es mostra segur que, en el context de crisi, els grups de l’oposició posaran “esforç i responsabilitat” per arribar a un acord i tirar endavant els pressupostos.Preguntat per si creu que la petició d’aquest dilluns de Junts ERC per complir l’eix nacional i l’estratègia independentista de l’acord de Govern pot afectar la negociació dels pressupostos, considera que “no” i defensa que es continua treballant en els comptes.

“És la llei més important i està seguint el seu curs. Hem començat a treballar des de finals de juliol i anem avançant. Com a mínim no quedarà per mi tenir una altra vegada Pressupostos que entrin en vigor al gener”, va afegir.

Va insistir que es farà el millor pressupost possible amb els recursos dels quals disposa la Generalitat, encara que considera que “estarà ple de carències” a causa del dèficit fiscal amb l’Estat.

Catalunya proposa crear una elèctrica pública davant de la crisi

Reduir el consum dels llums de Nadal, crear una empresa energètica pública, fomentar les instal·lacions d’autoconsum i la renovació de calderes, abaixar impostos o promocionar l’hidrogen verd són algunes de les propostes de les autonomies al Govern central per estalviar més energia. La Generalitat ha traslladat vuit propostes, entre les quals crear una energètica pública, com farà la mateixa Generalitat, accelerar els projectes d’injecció de biometà a la xarxa de distribució i elaborar un pla de xoc per a un millor aprofitament dels excedents fotovoltaics de plantes d’autoconsum.

Madrid demana eliminar impostos, revisar el mecanisme del límit del gas, un pla de renovació “massiva” de calderes amb els fons europeus i l’aprofitament de renovables o de la nuclear.