Rússia redobla el pols amb el tall del gas i Europa diu que té un 80 per cent de reserves

Rússia va executar ahir la suspensió indefinida del subministrament de gas a Europa i va redoblar el pols amb el Vell Continent de cara a l’hivern, just quan Occident està emprenent mesures per limitar els preus del petroli i gas russos per debilitar l’avanç de la invasió russa d’Ucraïna. Hores després que el G7 anunciés que limitarà el preu que la coalició pagarà pel combustible del Kremlin, el consorci gasístic rus Gazprom va anunciar divendres a la tarda que tallaria l’aixeta “fins a nou avís” per una suposada fuita d’oli trobada en una turbina del gasoducte Nord Stream, que connecta Rússia amb Alemanya pel mar Bàltic. Segons va dir, aquesta avaria s’ha de reparar en un taller especialitzat.

Per la seua part, l’empresa energètica alemanya Siemens Energy, fabricant de les turbines del Nord Stream i encarregada del seu manteniment, va rebutjar ahir que una fuita d’oli com la que Gazprom va detectar sigui motiu per suspendre el flux de gas. “Com a fabricant de les turbines, únicament podem afirmar que una troballa així no constitueix una raó per aturar-ne el funcionament”, va dir un portaveu de Siemens.Per la seua banda, el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, va assegurar que la UE “està preparada” per a la interrupció del gas rus, si bé espera que el Kremlin –que va acusar d’utilitzar l’energia “com un arma”– respecti els seus contractes. “Esperem que Rússia respecti els contractes que té, però fins i tot si l’ús de l’energia com una arma segueix o augmenta, la UE està preparada per reaccionar”, va assegurar.

El president del Consell Europeu, Charles Michel, va asseverar que “l’ús del gas com a arma no canviarà la determinació de la UE. Accelerarem el nostre camí cap a la independència energètica”. De fet, els magatzems de gas de la UE ja han superat un nivell d’ompliment del 80%, el llindar que s’havia fixat el bloc per garantir-se cert nivell de subministrament a la tardor i hivern. Així, mentre Espanya compta amb el 84,86% de les reserves de gas, Alemanya, un dels països més dependents del subministrament rus, se situa en el 84,53%.

El Kremlin va tornar a acusar ahir les forces armades ucraïneses d’intentar recuperar per la força la central nuclear de Zaporíjia, controlada per tropes russes des de principis de març, al cap de poc de començar la invasió russa d’Ucraïna. Va denunciar un atac als voltants de la planta que s’hauria saldat amb almenys quaranta-set morts, inclosos deu “mercenaris estrangers”, i vint-i-tres ferits. Paral·lelament, les autoritats prorusses de la ciutat d’Enerhodar, que allotja la central nuclear, van anunciar la suspensió del subministrament d’energia a la xarxa ucraïnesa a causa de “dificultats tècniques”, referint-se a danys causats per bombardejos ucraïnesos.

La planta aporta una cinquena part del consum elèctric del país. Tanmateix, els combats a la zona han provocat múltiples apagades als reactors de la planta, cosa que en les últimes setmanes ha disminuït la producció d’energia.De forma paral·lela, un grup d’experts de l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (AIEA) continuava dissabte a la nit la inspecció a la central nuclear, en una missió qüestionada pel president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Després de l’arribada aquest dijous de la comitiva a les instal·lacions de la planta, Zelenski ha criticat que l’AIEA encara no hagi fet un crida a la desmilitarització de la planta, que “és exactament l’objectiu dels esforços ucraïnesos i internacionals” per evitar un accident de conseqüències terribles pels bombardejos a la zona. Si bé els experts de l’AIEA han constatat proves d’atacs a les instal·lacions de la central, Moscou i Kíiv porten setmanes creuant constants retrets per la presumpta activitat dels dos bàndols a les zones veïnes a la central de Zaporíjia.

Paral·lelament, un nen de vuit anys va perdre la vida ahir i sis persones més, incloses dos menors d’edat, van resultar ferides en un bombardeig de les forces militars russes a la regió de Mikolaiv, segons va informar la presidenta del Consell Regional, Hanna Zamazeieva.

Sánchez dona suport al límit al preu del fuel rus

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va donar suport ahir a la decisió del G7 de buscar els suports necessaris per imposar un límit al preu del petroli rus: “La unitat és fonamental davant l’agressor, com és Putin.” També va demanar a Brussel·les que “faci les reformes que portem mesos demanant per defensar la classe mitjana treballadora i la indústria”.

França qüestiona de nou el MidCat

El ministre de Finances de França, Bruno Le Marie, va qüestionar ahir la utilitat del MidCat, el gasoducte que podria connectar Espanya i el centre d’Europa a través del Pirineu, si bé aquesta setmana s’havia mostrat disposat a “examinar” la proposta al demanar-ho Espanya i Alemanya. Va dir que, a llarg termini, “l’electricitat i l’hidrogen són més prometedors que una nova línia de gas”.

Kíiv exporta milions de tones de cereal

Ucraïna ha exportat 1,68 milions de tones de productes agrícoles des que l’1 d’agost va entrar en vigor l’acord per desbloquejar els ports que van quedar tancats per la invasió russa del país, segons ha informat Turquia, país per on passen i es revisen els carregaments.

Augmenta l’aprovació a Putin a Rússia

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha assolit aquesta setmana un índex d’aprovació del 81%, segons una enquesta realitzada divendres, on augmenta la confiança de la ciutadania russa després de sis mesos des de la invasió d’Ucraïna.