POLÍTICA POLÈMICA
El Govern central veu “legítim i idoni” infiltrar agents en organitzacions independentistes
Davant del risc que es produeixin “situacions de violència” a causa de la situació de Catalunya || Respon així a una denúncia d'Òmnium, que critica l'estratègia perquè se'ls vinculi amb el terrorisme
El ministeri d’Interior considera “legítim, idoni i oportú” infiltrar agents policials en organitzacions independentistes pel “risc” que es produeixin situacions violentes a causa de la delicada situació que es viu a Catalunya. Així respon l’Executiu central a una demanda presentada per Òmnium Cultural a la sala del contenciós administratiu de l’Audiència Nacional a finals de juliol després de sortir a la llum que un agent de la Policia Nacional va estar infiltrat durant dos anys en moviments socials i de l’esquerra independentista, com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). L’escrit subratlla que els agents “realitzen la seua tasca dins dels paràmetres de la norma” i s’ajusten a la legislació vigent, entre la qual cita l’Estratègia Nacional contra el Terrorisme i l’Estratègia de Seguretat Nacional.
Considera que a Catalunya “s’ha produït violència greu i s’ha vist afectat tant el lliure exercici dels drets i llibertats com la seguretat ciutadana” i que, al pretendre alterar l’estructura territorial de l’Estat, l’actuació dels serveis d’informació queda legitimada. Així mateix, el ministeri d’Interior relaciona la reivindicació independentista amb la comissió de possibles fets delictius, i destaca la “multimilitància” dels participants. En aquest sentit, assegura que l’estratègia independentista “s’ha traduït” en “la crida a participar en accions manifestament il·legals, la participació en manifestacions no autoritzades i el sabotatge contra instal·lacions públiques”.Davant d’aquest informe el president d’Òmniun, el lleidatà Xavier Antich, va denunciar que ha quedat demostrat que “hi ha una estratègia d’Estat per vincular l’independentisme al terrorisme” i va acusar el departament que dirigeix el ministre Fernando Grande-Marlaska d’“inventar-se pràctiques violentes inexistents”.
Per aquesta raó, va instar tota la ciutadania a manifestar-se per la Diada. Així mateix, va explicar que l’entitat espera exhaurir totes les vies judicials a l’Estat en relació amb el cas per poder arribar d’aquesta manera a instàncies internacionals.Per la seua banda, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i Alerta Solidària van afirmar que l’escrit és “una veritable declaració oficial de guerra contra l’independentisme català”. Les dos organitzacions acusen l’Estat d’“oferir una justificació vaga i genèrica” en la seua resposta a la denúncia d’Òmnium.El text permet, segons assenyalen les organitzacions, constatar que l’Estat “insisteix a presentar la societat catalana immersa en un marc de tensió insuportable i de greu violència, generada només per l’independentisme”, i que retorça la realitat per perseguir el moviment
La Moncloa defensa que aquestes actuacions estan emparades per la llei de seguretat i antiterrorisme
El Govern català veu molt greu que es destinin mitjans públics per espiar i perseguir ideologies
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va considerar ahir que la infiltració d’agents de policia en organitzacions juvenils del moviment independentista s’assembla a una “persecució política”.
Després que el ministeri d’Interior justifiqués la presència d’un agent infiltrat en organitzacions juvenils del moviment independentista davant la por d’una explosió de violència, el president va subratllar que els fets denunciats, així com la justificació de La Moncloa, són “preocupants i d’extrema gravetat”. “Els recursos públics han de posar-se allà on toca i no en altres qüestions que sonen més a persecució política que a una altra cosa”, va asseverar Aragonès. Des d’ERC van reclamar al Govern central i al PSC una “rectificació” de l’informe, al considerar que no es pot justificar sota cap concepte uns fets tan “greus i insostenibles”.
“Justifiquen aquestes infiltracions perquè som perillosos? Illa i Iceta creuen que som uns terroristes?”, va preguntar la portaveu del partit, Marta Vilalta. “No poden quedar-s’ho mirant com si això no anés amb ells”, va asseverar, encara que no va precisar com pot afectar les relacions d’ERC amb el Govern central si no rectifiquen.Per la seua banda, des de Junts van lamentar la justificació donada pel “Govern més progressista de la història” i van carregar contra els que els donen “corda”. “Es blanqueja un Executiu apel·lant a una pretesa desjudicialització”, van dir, amb referència a l’estratègia d’ERC.
“Ens espien mentre dialoguen i ens espien sempre”, van concloure.
Borràs agraeix als cantaires el suport a tots els represaliats
La presidenta ara suspesa del Parlament i líder de Junts, Laura Borràs, va assistir ahir a la tradicional actuació del Cor de la Plaça Paeria, on va agrair als cantaires el suport que setmana rere setmana mostren a tots els represaliats, les institucions catalanes i el Parlament i els va animar a sortir als carrers diumenge vinent, Diada de Catalunya, per demostrar que a l’independentisme no el pot frenar la “repressió de l’Estat”. La dirigent juntaire, que es va unir al cor i va entonar amb ells una cançó de Lluís Llach, va ser victorejada a crits de “presidenta”.
Durant els discursos hi va haver retrets a ERC per donar suport a la seua suspensió com a líder de la Cambra catalana.
Costa vol anul·lar la causa contra la mesa de Torrent per parcialitat
L’exvicepresident del Parlament Josep Costa ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declari la nul·litat de totes les actuacions en la causa per presumpta desobediència contra la mesa que va presidir l’ara conseller Roger Torrent, després d’acceptar la recusació de dos jutges del cas. Costa sol·licita que el TSJC anul·li l’admissió a tràmit de la querella de la Fiscalia contra la mesa i les actuacions successives, ja que els dos magistrats apartats formaven part de la sala que la va acceptar.
El Superior de Justícia català va apartar els magistrats Jesús María Barrientos i Carlos Ramos Rubio davant de dubtes sobre la seua imparcialitat.