L'independentisme, fracturat 5 anys després d'iniciar sense fissures el camí de l'1-O

Fa cinc anys, el 6 de setembre del 2017, el registre general del Parlament va rebre una petició formal dels dos grups independentistes, Junts pel Sí i la CUP, per iniciar la tramitació de la proposició de llei que pretenia donar empara legal al referèndum de l’1 d’octubre. L’independentisme mostrava en aquells temps una unitat sense fissures que s’ha anat trencant amb el pas dels anys i que es troba en el dia d’avui en una situació delicada a causa de les constants baralles entre partits i entitats. “Senyora Rovira, per a què em demana la paraula?”.

Amb aquesta frase la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, donava inici a les dos jornades més tenses de la història recent de la Cambra, que acabarien passada la mitjanit del 7 de setembre, amb un hemicicle semibuit, fracturat i que anava cap al referèndum de l’1-O. El primer dia els 72 diputats de la majoria independentista –amb l’abstenció de Catalunya Sí que es Pot, i amb el PSC, PP i Cs absents–, van aprovar la llei del Referèndum d’Autodeterminació. Aquella mateixa nit el Govern de Carles Puigdemont va firmar la convocatòria de la consulta de l’1-O.

Malgrat que Ciutadans, Partit Popular de Catalunya i Socialistes van obligar a suspendre el ple mitja dotzena de vegades presentant peticions de reconsideració, Forcadell, que ahir es va mostrar orgullosa de la seua actuació aquell dia, va fer valer més que mai la seua posició de poder per tirar les lleis de desconnexió endavant. La mesa va tombar totes les peticions i es va negar a ajornar el debat per escoltar abans el Consell de Garanties Estatutàries. L’endemà la mateixa majoria va aprovar la llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República.Els partits contraris a l’1-O van posar el crit al cel i els lletrats del Parlament van registrar un informe en el qual alertaven que tramitar les lleis de ruptura xocava amb les advertències del Tribunal Constitucional.Quedaven poc més de tres setmanes per a l’esdeveniment més transcendental de les últimes dècades en la política catalana, les conseqüències del qual continuen marcant el curs del Govern.I és que la via per fer efectiu el mandat d’aquell referèndum ha generat contínues discrepàncies entre l’independentisme, que s’han anat agreujant en els últims mesos.

Esquerra aposta per la via del diàleg amb l’Estat, una opció que els seus socis al Govern, Junts, la CUP i les entitats independentistes veuen morta. El cas de la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament, avalada pels republicans i la CUP, i les diferències per la manifestació de la Diada de Catalunya d’aquest any (vegeu el desglossament), han estat els últims cops que han fet trontollar l’estructura de l’independentisme

El camí per aconseguir el mandat que va deixar l’1-O ha provocat baralles entre partits i entitats

El vicepresident i els consellers de Junts sí que assistiran a la marxa convocada per l’entitat

La manifestació convocada per l’ANC per a la Diada ha evidenciat les diferències que hi ha dins de l’independentisme. Els consellers d’ERC van anunciar ahir que no assistiran a la marxa, com ja va fer la setmana passada el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

El líder dels republicans, Oriol Junqueras, que tampoc hi anirà, va considerar ahir que aquesta manifestació va contra el seu partit i el Govern, i que, per tant, exclou una part de l’independentisme. Així les coses, els únics representants de la Generalitat que estaran presents seran els de Junts. Amb tot, sí que hi aniran membres, com l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell.

També hi assistiran diputats de la CUP, que van criticar la divisió mostrada pels socis del Govern. Per la seua part, l’expresident Artur Mas també va carregar contra l’entitat independentista que va acusar de “radicalitzar” el seu discurs contra els partits, al·legant que sense ells no es podrà aconseguir la independència. Mas també va afirmar que encara que respecta que Junts contempli com una opció real sortir del Govern, no hi estaria d’acord: “Si els partits independentistes no són capaços de mantenir un Govern que es defineix com a independentista, llavors qui ens creurà?”, va asseverar.Per la seua banda, l’ANC va negar que el seu acte de la Diada sigui contra ERC sinó que sempre s’han referit “al 52%” de vots de les forces independentistes al Parlament.

Exigeixen reparació després de l’informe de l’ONU

La Generalitat va reclamar ahir al Govern central reformes legals i la reparació “integral i efectiva” dels drets polítics “violats” als líders independentistes, després del dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU que, segons el parer del Govern, té “valor doctrinal”. El Comitè va dictaminar que Espanya “va violar els drets polítics d’exmembres del Govern i el Parlament” al suspendre de les seues funcions públiques encausats en el procés abans que fossin condemnats el 2019.

Puigdemont s’aferra a un error del TJUE

Els advocats de Carles Puigdemont van localitzar i van resoldre un error de traducció en les conclusions de l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la UE, que podria jugar a favor seu en la decisió final que adopti el TJUE.

Completen el tribunal que jutjarà Torrent

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha pogut completar la composició del tribunal que jutjarà a l’octubre quatre exmembres de la mesa del Parlament per desobediència, entre ells l’expresident i ara conseller Roger Torrent, després de les recusacions provocades per les sol·licituds de les defenses.

El Parlament manté els assessors de Borràs

Els sis assessors associats a la Presidència del Parlament i nomenats per la líder de Junts, Laura Borràs, abans de ser suspesa com a presidenta de la Cambra continuaran treballant per al Parlament a l’espera que hi hagi un acord sobre com solucionar la seua situació. La mesa va estudiar ahir un escrit de Cs que demanava el cessament d’aquests sis assessors, però el van desestimar perquè “només se cessen si hi ha cessament del càrrec”, és a dir, de la Presidència del Parlament, que no ha estat cessada sinó suspesa.