LLIBERTAT RELIGIOSA
Un estudi detecta 80 vulneracions de la llibertat religiosa a Catalunya el 2020 i 2021
La majoria afecten sobretot l’islam
Imatge d’una de les pregàries a la mesquita dimarts passat.
Un informe de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura de la Universitat Ramon Llull (URL) ha detectat 80 casos de vulneracions de la llibertat religiosa a Catalunya entre 2020 i 2021.
L’observatori ha explicat en un comunicat aquest dimecres que la majoria d’aquests casos estan relacionats amb la pandèmia de coronavirus i les restriccions als centres de culte.
La comunitat musulmana és la més afectada per les incidències que s’han detectat (el 58% dels casos estudiats), seguida de la catòlica (20%) i la jueva (16%).
La majoria de vulneracions estan relacionades amb la instal·lació i activitat dels centres de culte --vandalisme, interrupcions i manifestacions de la presència de comunitats religioses-- i amb el compliment del dret a la llibertat religiosa en l’àmbit funerari.
Segons l’informe, les restriccions per la pandèmia de coronavirus i "la incompatibilitat d’algunes normes urbanístiques amb els requeriments de les comunitats religioses ha generat situacions que requereixen atenció i la revisió d’algunes polítiques existents".
En aquest sentit, els investigadors han apuntat que "l’àmbit educatiu presenta també reptes, sobretot vinculats a la presència de les religions en el currículum."
Discurs d'odi
L’estudi també ha detectat "un problema greu de creixent discurs d’odi, especialment contra les comunitats musulmana i jueva" que, en el cas de l’islam, atribueix tant a grups socials com a alguns partits polítics.
L’informe, elaborat per una vintena d’investigadors de diferents disciplines, ha conclòs en general que Catalunya "supera l’examen en llibertat religiosa i de consciència" en no detectar restriccions greus ni persecucions per motius religiosos.
L’informe s’ha fet amb el suport de la Conselleria de Justícia, i en la presentació la directora general d’Assumptes Religiosos, Yvonne Grilley, ha defensat "el compromís del Govern de Catalunya amb la defensa dels drets fonamentals de la ciutadania"
