Adeu a la gran reina Elisabet II

Elisabet II d’Anglaterra, la monarca més longeva de la història del Regne Unit, va morir ahir als 96 anys després de més de setanta de regnat, a la seua residència d’estiu a Escòcia. “La reina ha mort en pau a Balmoral aquesta tarda. El rei i la reina consort es quedaran aquesta nit a Balmoral i tornaran a Londres demà”, va anunciar la Casa Reial britànica en un escarit comunicat a mitja tarda. La monarca va passar les seues últimes hores envoltada dels fills i nets, que es van desplaçar d’urgència fins al palau escocès després que els metges es mostressin preocupats pel seu delicat estat de salut. Hores abans de comunicar-se la defunció, es va suspendre el tradicional canvi de guàrdia a Londres i la BBC només emetia especials sobre la monarca, dades que donaven mostres de la gravetat de la situació, i centenars de persones van començar a congregar-se davant del palau de Buckingham.

El protocol del funeral d’Estat va començar a planificar-se als anys setanta del segle passat, l’anomenada operació Pont de Londres, que ja s’ha posat en marxa. Els primers actes fúnebres se celebraran a Balmoral i el fèretre reial tornarà al Palau de Buckingham el segon dia després de la seua mort. El funeral no es preveu fins al “dia 10”, a l’abadia de Westminster. La salut de la reina, que també era governadora suprema de l’Església Anglicana, va començar a deteriorar-se especialmentdesprés de la mort el 9 d’abril del 2021 del seu marit, el duc d’Edimburg, quan estava a prop de complir cent anys. Els problemes de mobilitat la van obligar a suspendre diversos compromisos oficials en els últims mesos, el més important l’inici del curs polític, al maig, que per primera vegada va protagonitzar el seu fill, ara el rei Carles III. El seu últim acte públic el va protagonitzar aquest dilluns, quan va rebre la ja nova primera ministra, Liz Truss, a Balmoral per demanar-li que formés govern.

Mai va pensar a abdicar i es va mantenir ferma en la seua voluntat de morir sent monarca. La seua defunció suposa el final d’un regnat sense precedents en el qual durant més de 70 anys va aconseguir que la monarquia britànica s’adaptés als nous temps sense perdre les maneres. Va superar guerres, la transició de l’imperialisme britànic a la Commonwealth – associació de 53 estats independents que comparteixen llaços històrics amb Londres– i fins i tot l’entrada i sortida del Regne Unit a la Unió Europea