El rei Carles III llança a Irlanda del Nord un missatge de reconciliació

El rei Carles III del Regne Unit va visitar ahir per primera vegada des de la seua proclamació Irlanda del Nord, en un moment clau per a la província britànica per l’avenç de les posicions secessionistes i el repunt de les tensions polítiques després del Brexit. Al costat de la seua esposa Camil·la, reina consort, va prosseguir per Belfast la gira empresa després de la mort d’Elisabet II, en un gest protocol·lari que serveix també com a aval cap a la nova etapa. Així, en un discurs davant de diputats, es va comprometre a seguir el “brillant exemple” de la seua mare i a treballar en pro “del benestar de tots els habitants d’Irlanda del Nord”.

“En els anys transcorreguts des que va començar la seua llarga vida de servei públic, la meua mare va veure Irlanda del Nord passar per canvis històrics”, va dir Carles III, que va recordar que també la seua família va sentir com a pròpies les “penes” d’aquest territori. El president de l’Assemblea d’Irlanda del Nord, Alex Maskey, un històric de l’IRA i del Sinn Féin, va expressar les seues condolences al monarca en nom de la institució i del poble nord-irlandès, destacant que la seua mare no havia estat “una observadora distant” de la transformació viscuda. Maskey va ressaltar els canvis a Irlanda del Nord des de la primera vegada que Elisabet II la va visitar, el 1953, fins a l’última, el 2012, posant èmfasi que ara l’Assemblea agrupa “unionistes, republicans i nacionalistes”.

A la catedral de Santa Anna, es va celebrar una missa en memòria de la sobirana amb presència de la primera ministra del Regne Unit, Liz Truss, i les principals autoritats irlandeses. Més de 26.000 persones van desfilar per la catedral d’Edimburg per donar l’últim adeu a Elisabet II, en una capella ardent, que va estar oberta les 24 hores prèvies al trasllat del fèretre a Londres ahir a la tarda. Les restes de la sobirana van arribar al palau de Buckingham, la que va ser la seua residència oficial, on reposaran fins que avui un seguici fúnebre acompanyi el fèretre i quedi instal·lat al palau de Westminster.

Milers de persones van esperar ahir als carrers del centre de Londres per veure passar el fèretre.Ahir va saltar a la llum que desenes d’empleats del personal de Clarence House, la residència de Carles III quan era príncep de Gal·les abans de convertir-se en nou rei, han rebut l’avís que seran acomiadats pròximament, en la primera polèmica del seu regnat. Carles III, a més, va deixar patent el seu difícil caràcter quan ahir va etzibar: “No suporto aquesta maleïda cosa!”. La ploma amb la qual firmava en un llibre d’honor a Belfast perdia tinta.

Joan Carles I genera una nova polèmica a l’anar al funeral

La presència de Joan Carles I en el funeral de la reina Elisabet II dilluns vinent va situar ahir el rei emèrit en una altra polèmica política a Espanya. Després que dilluns hi confirmés la seua assistència, Podem i la majoria de socis habituals del Govern de Pedro Sánchez van lamentar que assisteixi al funeral perquè deixa la monarquia espanyola “en mal lloc” i van convidar el pare de Felip VI a acudir davant de la justícia britànica perquè “reti comptes” per la causa per suposat assetjament a la seua examant Corinna Larsen. La portaveu del Govern central, la socialista Isabel Rodríguez, va recalcar que la representació espanyola en el funeral estarà encapçalada per Felip VI i l’emèrit hi acudirà a títol personal. D’altra banda, PP i Cs van emmarcar l’assistència de Joan Carles I en “una decisió personal”.