El CIS torna la victòria al PSOE i rebaixa les aspiracions del PP

A diferència de la resta d’enquestes publicades en les últimes setmanes, el baròmetre del CIS del mes de setembre torna a donar la victòria al PSOE amb un 29,2 per cent en estimació de vot per davant del PP, que perd alguna cosa de força i es quedaria amb el 28,5 per cent. L’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques, elaborat entre l’1 i el 10 de setembre, dona la volta a l’enquesta de juliol que donava guanyador al partit de Alberto Núñez Feijóo per gairebé dos punts de diferència sobre la formació de Pedro Sánchez.

Des de juliol, el PP hauria perdut 1,6 punts, en tant que el PSOE n’hauria recuperat un, la qual cosa li permet aixecar-se de nou al primer lloc. Tanmateix, en intenció directa de vot, sense la "cuina" del CIS, el PP seria el partit més votat, amb un 22 per cent, 1,1 punts més que el PSOE, que es quedaria amb el 20,9 per cent.

Aquest sondeig, que no fa repartiment d’escons del Congrés, difereix a més de la resta d’estudis demoscòpics coneguts en els últims mesos que concedeixen una clara victòria al PP.

Més enllà del PSOE i el PP, l’enquesta de l’institut que dirigeix José Félix Tezanos manté assentat en tercer lloc a Unidas Podemos amb un 12,8 per cent d’estimació de vot, encara que cau sis dècimes, i confirma el descens de Vox apuntat en anteriors sondejos. Els de Santiago Abascal perden gairebé dos punts fins el 10,3 per cent en estimació de vot coincidint amb la sortida de la vida política de Macarena Olona. La caiguda de PP i Vox dona un lleuger respir a Ciudadanos, que recupera el cinquè lloc, amb un 2,8 per cent dels sufragis, 1,1 més que al juli l.

La suma dels dos grans blocs ideològics donaria un empat, ja que la suma de PSOE i Unidas Podemos obtindria un 42 per cent en estimació de vot i la de PP, Vox i Ciutadans, un 41,6. La lleugera caiguda del PP, segons el CIS, té el seu reflex també en la nota que atorga al seu líder.

Alberto Núñez Feijóo, que abans de l’estiu figurava a les enquestes del CIS com el dirigent polític més ben valorat, ha perdut aquest lloc en favor de la vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, que torna a ser la més ben considerada.

En un context en el qual cap polític no arriba a l’aprovat, Díaz recupera el primer lloc de la taula amb una nota mitjana de 4,73 punts sobre deu, seguida de Feijóo, que es queda amb 4,48 i amb el president del Govern, Pedro Sánchez, en tercera posició gràcies als 4,37 punts que li concedeixen els enquestats.

En l’anterior mostreig, el president del Partit Popular va assolir els 4,89 punts, Yolanda Díaz, que a les enquestes precedents era l’únic que superava el 5, es va quedar amb 4,81, i Sánchez, amb 4,33 sobre deu.

Encara que la preocupació per la crisi i els problemes econòmics continua sent el principal problema per als espanyols, la inquietud que genera s’ha desplomat gairebé 13 punts en ser esmentada per un 39,7 per cent dels enquestats davant el 52,5 que ho va fer al juliol.

Enmig d’una inflació disparada del 10,5 per cent, els espanyols els segueix intranquil·litzant l’atur, en segon lloc, però també menys que en l’anterior estudi, en passar del 31,4 al 30 per cent.

Això sí, en ser preguntats per situació econòmica d’Espanya, un 63,6 per cent la considera "dolenta" o "molt dolenta" davant un 20,6 que creu que és "bona" o "molt bona".

El CIS pregunta aquest mes pel canvi climàtic, que consideren real el 88,9 per cent dels enquestats, així com per les mesures que poden posar-se en marxa per combatre'l. Un 66,5 per cent dels espanyols està "molt" o "bastant d’acord" amb limitar la calefacció a un màxim de 19 graus en edificis públics i centres comercials, un percentatge que baixa al 57,4 per cent en el cas de l’aire condicionat a 27 graus com a màxim a l’estiu.

Menys suport reben mesurades com reduir la velocitat a la carretera per estalviar combustible o limitar la circulació de cotxes no elèctrics en dies determinats a les ciutats, en els quals pràcticament es divideixen al 50 per cent els partidaris i els detractors.

Sí que hi ha suport per incentivar l’ús del transport públic o per incrementar els ajuts perquè les llars millorin l’eficiència energètica, amb percentatges superiors al 90 per cent.

A més, la majoria d’espanyols, un 64 per cent, són partidaris d’acabar amb el canvi d’hora entre l’hivern i estiu, i l’opinió gairebé unànime de tots ells és que es posi fi a aquest canvi aquest mateix any.