Junts diu que Aragonès compleix els pactes amb el PSOE però no amb ells

El Govern penja d’un fil i, malgrat que tant ERC com Junts es troben immersos en una sèrie de discretes trobades per mirar de salvar la situació, la tensió entre ells és cada vegada més evident. També ho és la divisió que s’està creant en el si de Junts sobre la seua eventual sortida de l’Executiu de coalició. El portaveu dels juntaires, Josep Rius, va demanar ahir al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que “actuï com a líder d’un govern de coalició i no com el d’un partit polític”.

Responia així a Aragonès, que va reclamar als seus socis “resoldre els seus conflictes interns” i no “desestabilitzar” l’Executiu. Segons Rius, és ERC qui s’ha d’aclarir perquè té un “guirigall” d’acords d’investidura. I va afegir que “ha respectat més” el que té amb el PSOE per investir Pedro Sánchez que el que té amb Junts a Catalunya.

“Depèn d’Aragonès i la seua formació, la continuïtat de la legislatura”, va concloure. Encara que va admetre que ara el Govern passa per un “moment delicat”, va garantir que Junts té “tota la voluntat” de seguir dins de l’Executiu si es compleix l’acord amb ERC. I va recordar que el seu partit va aprovar per “unanimitat” donar de marge fins al debat de política general per “reconduir” la situació.Des d’Esquerra, el conseller d’Empresa, Roger Torrent, va defensar “l’estabilitat” del Govern.

D’altra banda, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va defensar en la celebració de la Diada a Madrid la taula de diàleg com la millor via per a la resolució al conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. D’altra banda, també va aprofitar l’esdeveniment per reclamar l’amnistia per als represaliats pel procés.L’expresident de la Generalitat Artur Mas va assegurar en una entrevista a El País que Junts “ha de collar, però sense trencar el Govern”, i va instar la formació a participar en la taula de diàleg amb el format que ells decideixin.En un altre ordre de coses, el Govern de Pedro Sánchez va sol·licitar formalment al Parlament europeu que el català, el gallec i l’eusquera puguin ser llengües d’ús en els plens de l’Eurocambra. Així ho va notificar l’Executiu central a la Generalitat en una reunió de treball a Madrid convocada per impulsar accions concretes que desenvolupin els compromisos per a la protecció del català acordats a la taula del diàleg del passat 27 de juliol.Espanya, que es va oferir a sufragar el cost que això suposi, vol aprofitar la seua presidència de torn de la UE en el segon semestre del 2023 per impulsar les llengües cooficials a l’Eurocambra.

Reunió entre Puigdemont i l’ANC pel cinquè aniversari de l’1-OL’endemà que Junts rebutgés la proposta de l’ANC per declarar la independència en el segon semestre del 2023, el que va ser president d’aquest partit, Carles Puigdemont, i la líder de l’entitat sobiranista, Dolors Feliu, es van reunir a la Catalunya Nord per tal d’abordar la situació actual de l’independentisme i “encarar” la manifestació del proper cinquè aniversari de l’1-O. La marxa que el Consell per la República ha convocat per a aquell dia serà una nova oportunitat per recosir l’independentisme.