Hisenda prepara per a 2023 un nou impost temporal per a grans fortunes

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha avançat aquest dijous que treballa en un nou gravamen temporal per a les grans fortunes, que començaria a aplicar-se el 2023 i que només afectaria "persones milionàries".

Aquesta proposta, en la qual Hisenda porta treballant "setmanes", s’ha conegut en un moment en què l’impost de patrimoni ha guanyat protagonisme després que el govern andalús decidís suprimir-lo al seu territori, com ja fa Madrid, i el de Múrcia hagi anunciat que estudiarà aquesta possibilitat. La proposta ha xocat amb l’oposició frontal de PP, Ciudadanos i Vox però ha estat ben rebuda pels socis parlamentaris del Govern.

Impost temporal per a milionaris

Montero ha justificat l’estudi d’aquest nou gravamen en la necessitat que les rendes altes contribueixin en gran manera a sufragar les mesures per pal·liar els efectes de la inflació, en línia amb els impostos per a banca i energètiques.

De fet, l’impost per a les grans fortunes es basarà en "un esquema similar" al d’aquests dos gravàmens, en el sentit que tindrà caràcter temporal, possiblement amb dos anys de vigència, encara que dependrà de la durada de la guerra a Ucraïna. La intenció de la ministra és començar a aplicar-lo "com més aviat millor", a ser possible l’1 de gener de 2023, i només afectarà "persones milionàries", un llindar que no ha detallat però que en qualsevol cas estarà per sota de l’1 % de la població.

La vicepresidenta de Treball, Yolanda Díaz, ha emmarcat l’estudi d’aquest tribut en la negociació pressupostària entre els socis de Govern i ha defensat que la proposta parteix de Unidas Podemos, que ja va registrar una iniciativa en aquest sentit -gravar les fortunes a partir de 10 milions d’euros amb tipus de fins el 5 %- que va ser rebutjada amb el vot en contra del PSOE.

Hisenda analitza "diferents alternatives"

Quant a la forma que adoptarà el gravamen, Montero s’ha limitat a assenyalar que explora "diferents alternatives", sense aclarir si serà un nou impost -el que requeriria una llei pròpia- o una modificació d’algun d’existent, com el de patrimoni o l’IRPF -en el cas del qual podia aprovar-se en una altra llei, com els Pressupostos-. Les grans fortunes ja estan subjectes a l’impost de patrimoni, un tribut estatal cedit a les comunitats autònomes, que grava els patrimonis per sobre dels 700.000 euros exclosos 300.000 euros d’habitatge habitual, i que recapta 1.200 milions d’euros a l’any.

Tanmateix, no tots els patrimonis tributen, ja que Madrid té bonificat l’impost al 100 %, és a dir, que ningú a la regió no el paga, la qual cosa ha provocat que algunes grans fortunes s’hagin instal·lat en la comunitat.

Aquesta mateixa setmana, el govern andalús, del PP, ha anunciat que també bonificarà en la seua totalitat aquest impost i el de Múrcia, del mateix partit, ho està estudiant, una estratègia de competència fiscal a la baixa que ha estat criticada pel Govern.

Aplaudiments entre l’esquerra, rebuig de la dreta

El portaveu d’Unidas Podemos, Pablo Echenique, ha celebrat com "una bona notícia" la possibilitat del nou impost, que ha enllaçat amb la proposta del seu partit, encara que ha reclamat que tingui caràcter permanent. També ERC ha mostrat el seu suport a l’impost i ha demanat que tingui caràcter permanent, mentre que Más País ha celebrat que combat l’espiral fiscal a la baixa del PP.

En canvi, el PP ha rebutjat la mesura perquè Espanya no té un problema de recaptació i no atura la inflació, una crítica a qui també s’ha afegit Vox perquè "Espanya no està en un moment per demanar-li més esforços als espanyols" i Ciudadanos, perquè ataca competències autonòmiques.