Hisenda prepara un impost per a grans fortunes, temporal i a partir de l'1 de gener

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va avançar ahir que treballa en un nou gravamen temporal per a les grans fortunes que començaria a aplicar-se l’1 de gener del 2023 i que només afectaria “persones milionàries”. Aquesta proposta, en la qual Hisenda fa “setmanes” que treballa, s’ha conegut en un moment en què l’impost de patrimoni ha guanyat protagonisme després que el govern andalús decidís suprimir-lo al seu territori, com ja fa Madrid, i el de Múrcia hagi anunciat que estudiarà aquesta possibilitat. Aquest nou impost va xocar amb l’oposició frontal de PP, Ciutadans, Vox i la CEOE, però va rebre el suport dels socis habituals del Govern, que van demanar anar més enllà i imposar-lo indefinidament (vegeu el desglossament).

Montero va justificar l’estudi d’aquest nou gravamen en la necessitat que les rendes altes contribueixin en gran manera a sufragar les mesures per pal·liar els efectes de la inflació, en línia amb els impostos per a banca i energètiques. De fet, l’impost per a les grans fortunes es basarà en “un esquema similar” al d’aquests dos gravàmens, en el sentit que tindrà caràcter temporal, possiblement amb dos anys de vigència, encara que dependrà de la durada de la guerra a Ucraïna.La intenció de la ministra és començar a aplicar-lo “com més aviat millor”, si és possible l’1 de gener del 2023, i només afectarà “persones milionàries”, un llindar que no ha detallat, però que en qualsevol cas estarà per sota de l’1% de la població. Les grans fortunes ja estan subjectes a l’impost de patrimoni, un tribut estatal cedit a les comunitats autònomes, que grava els patrimonis per sobre dels 700.000 euros exclosos 300.000 euros d’habitatge habitual, i que recapta 1.200 milions d’euros a l’any

Montero justifica que les rendes altes han de contribuir més a sufragar el cost de la crisi

Tanmateix, no tots els patrimonis tributen: Madrid, per exemple, té bonificat l’impost el 100% i ningú a la regió el paga, la qual cosa ha provocat que algunes grans fortunes s’hagin instal·lat a la comunitat.

Andalusia acaba també de pujar al carro i ha convidat els empresaris catalans a traslladar-s’hi.La ministra de Treball, Yolanda Díaz, va emmarcar el nou tribut en la negociació pressupostària entre els socis de Govern i va defensar que la proposta parteix de Podem, que ja va registrar una iniciativa en aquest sentit –gravar les fortunes a partir de 10 milions– i que va ser rebutjada pel PSOE. El Govern de Múrcia, en mans del Partit Popular, va aprovar ahir una rebaixa dels quatre primers trams autonòmics de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) d’un 4,1% i va anunciar la seua intenció de seguir la línia de Madrid i Andalusia i bonificar en un cent per cent l’impost de patrimoni. La decisió d’aquestes tres comunitats autònomes va ser durament criticada des del Govern central.

La vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, va criticar els governs autonòmics del Partit Popular que estiguin competint entre ells per eliminar els impostos als rics, mentre sol·liciten més fons a l’Estat o fins i tot més recursos europeus. Per la seua part, el president del Govern, Pedro Sánchez, va acusar els governs d’Andalusia i Múrcia de beneficiar únicament Madrid per les rebaixes fiscals que han anunciat als seus territoris. El Congrés dels Diputats va avalar ahir dijous la suspensió dels objectius de dèficit per al 2023, considerat el pas previ per a l’elaboració dels Pressupostos de l’any que ve que el Govern central pretén presentar “en temps i forma”.

La proposta de l’Executiu de deixar en suspens per tercer any consecutiu les regles fiscals davant de les excepcionals circumstàncies derivades de la guerra a Ucraïna va rebre el suport de PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, EH Bildu i Ciutadans, entre d’altres, als quals es va sumar l’abstenció del Partit Popular. Així, l’apreciació va ser aprovada per 195 vots a favor, 53 en contra i 95 abstencions. D’aquesta manera, els objectius de dèficit per a l’any vinent deixen de ser vinculants i es converteixen en meres referències, tant per al conjunt de l’administració (3,9% del PIB, 1,1 punts menys que el 2022) com per als subsectors.

Juntament amb la suspensió de les regles fiscals, el Govern va aprovar un sostre de despesa rècord de 198.221 milions d’euros, un 1,1% més que l’any passat, amb el qual espera consolidar el creixement econòmic, la creació d’ocupació, l’esforç inversor i la protecció davant de la inflació. L’Executiu va obrir també la porta a prorrogar més enllà de finals d’any algunes de les mesures per pal·liar la inflació, com la bonificació als carburants.

Els socis del Govern central reclamen que sigui permanent

El portaveu d’Unides Podem, Pablo Echenique, va celebrar com “una bona notícia” la possibilitat del nou impost a les grans fortunes, que va enllaçar amb la proposta llançada pel seu partit, encara que va reclamar que aquesta no tingui un caràcter temporal, sinó que sigui permanent.

També ERC va mostrar el seu suport a l’impost, encara que va demanar que no s’envaeixin competències autonòmiques i va demandar també que tingui un caràcter permanent. Per la seua banda, Més País va celebrar que l’Executiu prengui mesures per combatre l’espiral fiscal a la baixa del Partit Popular. En aquest sentit es van pronunciar també altres formacions com EH Bildu.Al contrari, des del Partit Popular i el bloc de la dreta es va rebutjar la mesura perquè, segons ells, Espanya no té un problema de recaptació i el nou tribut no aturarà la inflació.

Així mateix, van criticar que la mesura que estudia el Govern, de la qual no es coneixen encara els detalls, ataca competències autonòmiques.