CONFLICTE BÈL·LIC EUROPA DE L?EST
Putin envia a lluitar a Ucraïna els que es manifesten contra la guerra
Quasi 1.400 arrestats per protestar i cues per fugir de Rússia a causa de la mobilització parcial || Kíiv intercanvia 215 presoners per un oligarca i 55 soldats rasos
La mobilització parcial decretada la vigília pel president rus, Vladímir Putin, estava ahir en plena marxa a Rússia. Molts reservistes ja han estat notificats del deure d’unir-se a les files de l’Exèrcit per lluitar a Ucraïna, mentre que altres intenten eludir la citació intentant abandonar el país. Segons l’organització independent OVD-Info, després de les protestes de dimecres en més de quaranta ciutats del país, que es van saldar amb 1.321 detinguts, es van detectar casos en què es va notificar a les mateixes comissaries de policia als arrestats que s’incorporarien a files.
I és que les citacions oficials van començar a entregar-se en diferents punts del país ja dimecres, el dia en què Putin va anunciar la mesura, que afectarà uns 300.000 reservistes. Països veïns de Rússia van donar compte de cues o un augment del trànsit de vehicles russos a les fronteres. A Finlàndia, l’arribada de ciutadans russos per carretera va augmentar un 57 per cent dimecres, el mateix dia del decret de mobilització de Putin, segons va informar ahir la Guàrdia de Fronteres finlandesa, que va assenyalar que el trànsit continuava ahir intens.
A Geòrgia i el Kazakhstan la situació és semblant. Per la seua part, el Kremlin va minimitzar aquestes informacions al qualificar-les de “molt exagerades”. Tanmateix, tot just queden bitllets d’avió a les nacions on els russos no necessiten visat, com Sèrbia, Armènia, Turquia o l’Azerbaidjan i l’Àsia Central, o si n’hi ha tenen un cost prohibitiu.D’altra banda, Kíiv i Moscou van acordar ahir l’intercanvi de 215 presoners ucraïnesos per l’oligarca prorús Víktor Medvedtxuk, que està a la presó des del passat 12 d’abril, en una operació en la qual també es van alliberar 108 soldats del batalló Azov.
Rússia va rebre també cinquanta-cinc soldats rasos. Deu presos més de diverses nacionalitats en poder dels russos també van ser alliberats. Es tracta de cinc ciutadans de la Gran Bretanya, dos dels Estats Units, un del Marroc, un altre de Suècia i un de Croàcia.
El G7 condemna “les mesures d’escalada deliberada” de Moscou
Els líders del G7, després de la reunió de ministres d’Exteriors en el marc de la 77 Assemblea General de l’ONU a Nova York, van reafirmar ahir el compromís per finalitzar els preparatius de cara a imposar un preu màxim al petroli procedent de Rússia amb la finalitat de “reduir la capacitat de Rússia per finançar la seua guerra d’agressió i limitar l’impacte de la guerra en els preus mundials de l’energia”, van explicar en un comunicat. Respecte a la seguretat nuclear, van expressar la seua preocupació per Zaporíjia, la planta nuclear del sud d’Ucraïna, i van recordar a Moscou que ha de retirar les tropes i armament del lloc. Finalment, el G7 es va mostrar en contra dels referèndum d’adhesió a Rússia proposats per les autoritats prorusses a les regions de Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson entre els dies 23 i 27 de setembre, una decisió que ha comptat amb el suport del president rus, Vladímir Putin.
En aquest sentit, van fer una crida a tots els estats per “condemnar” i no reconèixer els resultats del referèndum.
Joves en edat de lluitar no podran marxar d’Ucraïna a estudiar
Les autoritats d’Ucraïna han anunciat que els homes que estudien a l’estranger i tinguin edat de ser cridats a files no podran abandonar el país mentre duri la llei marcial decretada després de la invasió llançada al febrer per Rússia. Un portaveu del servei fronterer, Andrí Demtxenko, va justificar la mesura davant de la detecció d’una falsificació massiva de documents que acreditarien estudis a l’estranger que suposadament no existeixen.
Només el juliol i l’agost, es van detectar sis-cents casos de frau, va explicar Demtxenko en una entrevista a l’Agència d’Informació Independent Ucraïnesa. La llei marcial impedeix la sortida d’Ucraïna d’homes d’entre 18 i 60 anys en termes generals, encara que es recullen certes excepcions en el cas de famílies nombroses, estudis o cura de persones dependents. La mesura s’ha prorrogat en diverses ocasions i està en vigor almenys fins al 21 de novembre.