Rússia inicia els referèndums d'annexió de zones ocupades, que Occident no reconeixerà

Rússia va posar ahir en marxa els referèndums d’annexió a les regions ucraïneses parcialment ocupades de Lugansk, Donetsk, Kherson i Zaporíjia, enmig de l’èxit de la contraofensiva ucraïnesa a l’est i el sud del país i el rebuig de la comunitat internacional al conclave. La votació es va iniciar a primera hora del matí i acabarà dimarts. Els ciutadans hauran de triar si volen formar part de Rússia o Ucraïna.

Les autoritats prorusses de les quatre regions havien anunciat que per motius de seguretat i per evitar “provocacions” ucraïneses en els punts de votació, els electors podran emetre el seu sufragi sense sortir de casa. En la consulta popular poden participar també els refugiats ucraïnesos que viuen a Rússia –que, segons Kíiv, van ser evacuats forçosament a territori rus– i la xifra dels quals supera els dos milions.No obstant, tant Occident com Ucraïna adverteixen que no reconeixeran el resultat dels conclaves. De fet, les autoritats ucraïneses els van titllar de “xou propagandístic”, van denunciar pressions de soldats russos per “votar correctament” i van acusar Rússia de manipular el cens electoral.

L’OTAN considera que “no tenen legitimitat” i constitueixen una violació de la Carta de Nacions Unides. També el secretari general de l’ONU, António Guterres, i els líders del G7 s’hi han mostrat en contra. Fins i tot la Xina, sòcia de Rússia, va advocar ahir per respectar “la sobirania i la integritat territorial” ucraïneses.La reacció de la comunitat internacional no ha influït en el Kremlin, que, pressionat per l’èxit de la contraofensiva de Kíiv, està decidit a ampliar les fronteres russes com més aviat millor.

Ahir va advertir Ucraïna que intentar recuperar el Donbass –conformat per les regions de Lugansk i Donetsk– després d’un hipotètic èxit dels referèndums equivaldrà a atacar a Rússia i, per tant, legitimaria qualsevol tipus de resposta.A més, el subsecretari del Consell de Seguretat de Rússia, Alexander Veneditkov, va alertar de l’inici d’una “nova Guerra Freda” i va fer una crida a Occident –a qui, liderat pels Estats Units, va culpar de les tensions– a resoldre la situació seguint l’“exemple” de la Crisi dels Míssils de Cuba el 1962. Aquesta no és la primera acusació d’aquest tipus que Rússia fa cap a Occident.Els referèndums afegeixen tensió a una setmana en què el president rus, Vladímir Putin, ha anunciat la mobilització de 300.000 reservistes, a més d’insistir en l’amenaça nuclear. Una part dels ciutadans que podrien ser cridats a files ha optat per sortir del país, la qual cosa planteja un dilema per a la Unió Europea, que fins al moment ha restringit la concessió de visats a russos

Els referèndums se celebren després de l’amenaça nuclear de Putin i l’anunci de mobilització de reservistes

La missió d’investigació de l’ONU a Ucraïna va concloure ahir, després de visitar aquest país al juny, que Rússia ha comès crims de guerra durant la invasió d’aquest país.

Així ho va anunciar el president d’aquesta comissió, Erik Mose, durant la compareixença davant del Consell de Drets Humans de Nacions Unides. “Ens va impactar el gran nombre d’execucions perpetrades en les àrees que vam visitar”, va assenyalar l’expert noruec, que va indicar que la missió investiga aquest tipus d’assassinats en setze localitats ucraïneses, encara que ha rebut denúncies creïbles de crims d’aquest tipus en molts altres llocs. Va assegurar que molts d’aquests assassinats es van perpetrar en persones prèviament detingudes.

Moltes d’elles presentaven les mans lligades a l’esquena, ferides al cap i talls al coll, indicis que demostren que es va tractar d’execucions sumàries. Per la seua part, la delegació d’Ucraïna davant del Consell de Drets Humans de l’ONU va demanar la creació d’un “tribunal amb jurisdicció específica” sobre l’agressió russa al seu país. “Si aquests actes d’agressió per part d’un membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU no es responen, ens enfonsarem en un fosc món d’impunitat i permissivitat”, va afirmar l’ambaixador extraordinari ucraïnès, Anton Korinevic. D’altra banda, les autoritats van completar ahir l’exhumació dels 436 cadàvers trobats la setmana passada en una fossa comuna de la localitat alliberada d’Izium.