Governarà Itàlia la ultradreta?

Itàlia acudeix avui a les urnes per renovar el Parlament, en unes eleccions anticipades que posaran fi a l’etapa del tecnòcrata Mario Draghi com a primer ministre i que, si es compleixen els pronòstics de les enquestes, n’obriran una de nova dominada pels partits conservadors, amb la ultradretana Giorgia Meloni al capdavant. La líder de Germans d’Itàlia, amb la coalició que integren també la Lliga, de Matteo Salvini, i la Forza Italia, de Silvio Berlusconi, és la gran favorita per a un triomf que es preveu devastador, ja que les enquestes li donen gairebé 20 punts d’avantatge respecte al progressista Partit Demòcrata d’Enrico Letta i els seus petits aliats del centreesquerra. La que podria convertir-se en la primera dona a arribar al poder a Itàlia encapçala el partit Germans d’Itàlia, una formació sorgida com a escissió del centredreta de Berlusconi i que en tot just deu anys ha passat de ser una anècdota nacionalista, ultraconservadora i antieuropea a posicionar-se com a favorita, amb una intenció de vot de més del 25 per cent.

La líder que en la seua joventut va descriure al dictador Benito Mussolini com “un bon polític” és ara, amb un discurs una mica més moderat, el màxim exponent del descontentament social que ha relegat a un segon pla els blocs que tradicionalment dominaven la política italiana.Amb tot, en els resultats encara podrien jugar un paper important els abstencionistes i indecisos, que segons aquests últims sondejos rondaven el 40%, una xifra tan elevada que pot per si mateixa canviar qualsevol resultat. Aquesta última opció, tanmateix, sembla poc probable, ja que ni els vincles de Salvini i Berlusconi amb la Rússia de Vladímir Putin, els estira-i-arronsa de Meloni i els seus socis amb Europa o el temor que una majoria molt àmplia pugui canviar la Constitució sense consens que han sacsejat una inèdita campanya estiuenca, no ha aconseguit despertar l’interès dels italians, molt desencisats amb una classe política que creu que només mira pels interessos partidistes. La coalició de dretes s’ha vist afavorida, a més, per una esquerra molt dividida.

Malgrat els esforços de l’exprimer ministre Enrico Letta d’unir forces entorn del Partit Democràtic, el front d’esquerres finalment ha quedat desdibuixat amb Europa Verda, Esquerra Italiana i Compromís Cívic, i encara que aspira a superar el 20 per cent dels vots, molt probablement no servirà a Letta per tenir opcions de govern. Al darrere se situen l’M5E, liderat per l’exprimer ministre Giuseppe Conte i que ja va deixar clar des d’un inici que aniria per lliure, i una aliança ad hoc entre la Itàlia Viva de Matteo Renzi i l’Acció de Carlo Calenda, que al màxim que aspiren és tenir alguna cosa a dir en unes hipotètiques negociacions postelectorals.Sigui quin sigui el resultat, el nou Govern que sorgeixi de les urnes haurà de fer front a importants reptes en matèria econòmica, des de la crisi energètica que pot castigar el creixement, fins a l’aplicació de les reformes compromeses amb Brussel·les per rebre els fons europeus de recuperació.El cert és que la sortida de Mario Draghi, el paper del qual al capdavant del Banc Central Europeu (BCE) durant la crisi financera del 2008 va ser decisiu, deixa el país orfe de lideratge i la població esgotada, després de les seues enèsimes eleccions generals.

Gairebé 51 milions de ciutadans cridats a acudir a les urnes

Gairebé 51 milions d’italians estan cridats a votar en una llarguíssima jornada electoral que començarà a les 07.00 i acabarà a les 23.00, hora de tancament dels col·legis electorals i quan es coneguin els sondejos a peu d’urna. En aquestes eleccions s’elegiran sis-cents parlamentaris davant els 945 actuals després d’una reforma aprovada en referèndum. La regió de la Llombardia, la capital de la qual és Milà, és la que compta amb un nombre de votants més elevat, amb 7,5 milions, mentre que Roma és la ciutat amb el cos electoral més ampli: més de dos milions, mentre que com a curiositat el poble de Rocca de Giorgi és el contrari i només té 25 votants.