POLÍTICA EUROPEA
El triomf de l'ultra italiana Meloni força la dimissió del líder de l'esquerra Letta
Itàlia tindrà la primera dona al capdavant del Govern, després d'aconseguir un de cada quatre vots emès diumenge || Governarà amb el sobiranista Matteo Salvini i el conservador Silvio Berlusconi
El triomf de Giorgia Meloni, la nova reina de la ultradreta europa, obre una etapa sense precedents en la història política d’italiana en les últimes dècades i ja ha causat la primera víctima, el líder progressista Enrico Letta, que abandonarà la direcció del Partit Demòcrata (PD) en el pròxim congrés de la formació. L’aclaparadora victòria de Meloni –la primera dona a convertir-se en primera ministra a Itàlia quan d’aquí a algunes setmanes rebi l’encàrrec del cap de l’Estat– al costat de la coalició que forma amb el sobiranista Matteo Salvini i el conservador Silvio Berlusconi donarà lloc a un govern de dretes “com mai abans” ha tingut el país, en paraules de Letta.L’aliança formada per Germans d’Itàlia (FdI), Lliga i Forza Italia (FI) que va obtenir el 44,1% dels vots, tindrà majoria absoluta a la Cambra de Diputats i el Senat, quedant-se no gaire lluny de la majoria de tres quarts que li hauria permès canviar la Constitució sense consens polític ni la ratificació dels ciutadans.I el lideratge de Meloni, de 45 anys, és indiscutible: FdI, el seu partit, ha estat el més votat del país (26%), molt al davant dels seus companys Salvini (8,8%) i Berlusconi (8,2%), dos pesos pesants en diverses època de la política italiana que hauran de conformar-se amb ser simples comparses de la política que millor ha representat l’opció de canvi.“Ara treballarem junts”, va dir un Salvini que, acostumat a ser una estrella mediàtica, no va poder reprimir llançar un dard a la seua aliada, al considerar que els italians havien premiat “l’oposició” de FdI, l’única formació que no es va integrar al govern d’unitat nacional de Mario Draghi. El líder de la Lliga i Berlusconi, que van ser essencials per a la caiguda de Draghi, hauran de conviure junts una llarga legislatura i molts es pregunten ara si això serà possible, atesos els egos i ateses les distàncies que els separen, malgrat que Salvini va assegurar: “Ens mantindrem durant cinc anys, sense canvis, i centrant-nos en el que cal fer.” El que podria ser el pròxim ministre de l’Interior, com ell mateix ha manifestat, va admetre que els resultats de la Lliga havien estat “insatisfactoris”, però va descartar la seua dimissió, malgrat la tremenda patacada que el deixa per sota del 9%, davant del 17,3 de les últimes eleccions polítiques i del 34% de les últimes europees.
Meloni ha guanyat Salvini fins i tot a la Llombardia, el bastió històric de la Lliga.Però la gran victòria de Meloni ja ha causat la primera víctima: Letta va anunciar que seguirà guiant el PD, però només fins al pròxim congrés, previst per al març, que s’avançarà després del gran revés a les urnes. El partit va aconseguir un 18,9%, un resultat molt per sota del 20% que s’havien marcat i similar al 18,7% obtingut en les polítiques del 2018, el més baix de la seua història. En cert sentit, aquesta vegada la derrota ha estat fins i tot pitjor, ja que a causa de la llei electoral obtindrà prop d’uns 120 diputats i senadors, mai tan pocs.
“Avui és un dia trist per a Itàlia i Europa, ens esperen dies durs”, va dir Letta al comparèixer davant de la premsa per reconèixer la seua derrota i anunciar que, “davant del desafiament històric” del moment, era necessari “un nou partit” en mans de la pròxima generació i ja han començat a sonar alguns noms. El candidat més fort és el president de la regió de l’Emília-Romanya, Stefano Bonaccini.
La Unió Europea mira cap a Roma amb inquietud
La Unió Europea (UE) espera amb inquietud l’arribada a Itàlia, un dels seus països fundadors, d’un govern encapçalat per la ultradretana Giorgia Meloni que, segons analistes consultats, pot generar certa turbulència entre Roma i Brussel·les en matèria migratòria, però veuen poc probable que les polítiques exteriors, fins i tot cap a Rússia, canviïn gaire.El comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, va instar el futur Govern italià que respecti el pla de recuperació acordat entre les autoritats comunitàries i l’Executiu anterior de Mario Draghi.“L’important és avançar amb els compromisos que es van assumir, en especial amb el pla de recuperació perquè això és per a tots els estats membre i especialment amb aquells que tenen l’alt nivell de deute com una prioritat real”, va expressar davant de la Comissió d’Assumptes Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu.
Dins d’Europa, els recels més important cap al nou Govern de bona part dels socis comunitaris contrastaven amb les felicitacions tancades que arribaven a Meloni des d’Hongria i Polònia. Entre els partits ultradretans europeus s’interpretava ahir el gir a les urnes italianes com un exemple del que pot passar en altres països, com a França amb els de Marine Le Pen o a Espanya amb Vox, liderat per Santiago Abascal.
Moncloa veu una situació política “molt diferent” a Espanya
El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va assegurar ahir que respecta el resultat “legítim” de les eleccions italianes, amb la victòria de la ultradretana Giorgina Meloni, encara que considera que aquest cas no és extrapolable a Espanya perquè creu que tenim una situació “molt diferent” de la d’Itàlia.
“Els italians han votat lliurement, legítimament han escollit els qui creuen que han de conduir els pròxims temps. Com a ministre d’Afers Exteriors em permetran que sigui prudent a l’hora d’emetre valoracions”, va dir Albares.Podem va lamentar els resultats a Itàlia i va vincular a l’“emblanquiment de l’extrema dreta” l’ascens de l’ascens de la ultradretana. La vicepresidenta segona del Govern central, Yolanda Díaz, va cridar a “prendre nota” del resultat a Itàlia perquè considera que “ha arribat el moment” de “reconstruir l’espai progressista” a Espanya.El president de la Junta de Castella i Lleó, el dirigent popular Alfonso Fernández Mañueco, va voler destacar que qui ha perdut les eleccions ha estat l’esquerra, encara que va admetre que li hauria agradat un altre resultat electoral “del partit germà del Partit Popular a Itàlia”.