PANORAMA
Aragonès proposa pactar amb l'Estat les bases d'un referèndum a l'estil del Canadà
Moncloa rebutja negociar una llei que permetria definir quan i com Catalunya podria portar-lo a terme || El president apressa a grans consensos per aconseguir les urnes que demanen “el 82% dels catalans”
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va obrir ahir el debat de política general centrant la seua intervenció en les polítiques que el seu Govern pretén impulsar per fer front a la crisi i el va tancar llançant la seua proposta per tal de poder fer efectiva l’autodeterminació. El cap de l’Executiu va instar l’Estat a negociar un “acord de claredat” per pactar un referèndum, seguint l’anomenada via canadenca com a recepta per posar solució al conflicte polític. El full de ruta d’Aragonès, que segons fonts del Govern va ser traslladada anteriorment a Junts i la CUP, passa per una proposta “inclusiva, escrupolosament democràtica i homologable a nivell internacional”, al·ludint així als referèndums d’independència pactats entre el Canadà i el Quebec o entre el Regne Unit i Escòcia.
Seguint precisament aquesta via, el president proposa un “Acord de Claredat”, que “identifiqui quan i com Catalunya pot tornar a exercir el dret a decidir”, sumant “el màxim suport i complicitat de la societat catalana”. “Només la legitimitat d’un referèndum acordat pot substituir l’1 d’Octubre”, va asseverar, dies del cinquè aniversari. Segons el parer d’Aragonès, les enquestes asseguren que “el 82% de catalans” està a favor d’un referèndum.
I malgrat reconèixer que les relacions amb el Govern central estan estancades, va assegurar que continuarà apostant pel diàleg com la millor manera d’aconseguir la independència.L’acord proposat pel president fa referència a la llei que es va aprovar al Canadà el 2000 després d’un referèndum unilateral realitzat al Quebec l’any 1995 en el qual el no a la independència va guanyar el sí. Aquesta llei, a la qual han fet referència en diverses ocasions partits com el PSC o els comuns, fixa les condicions per poder tirar endavant un referèndum d’autodeterminació si la pregunta és clara i té prou suport per part de la ciutadania. Aquesta via també és acollida amb fredor pels seus socis sobiranistes.El Govern central va mostrar el seu rebuig a la proposta tot just conèixer-la i va demanar a la Generalitat “deixar les seues pretensions de màxims al costat” i centrar-se en el que pot oferir la taula de diàleg.Durant el debat, que finalitzarà divendres vinent després de dos dies d’aturada arran del judici avui la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, el president també va desgranar el seu paquet de 300 milions per afrontar l’encariment del cost de la vida i la crisi energètica i va avisar que no abaixarà impostos a les rendes més altes (vegeu el desglossament).
Deduccions de 100 euros per fill en edat escolar
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va desgranar en el debat de política general un “escut social” de gairebé 300 milions d’euros per ajudar famílies vulnerables, joves, sector primari i empreses catalanes davant de l’encariment del cost de la vida i la crisi energètica. Si bé algunes d’aquestes mesures seran d’aplicació immediata, en l’actual exercici pressupostari, la majoria s’executaran a partir dels pressupostos del 2023.Un terç d’aquestes es destinaran a costejar una ajuda a famílies de rendes baixes i mitjanes amb fills escolaritzats. Aquestes rebran 100 euros per alumne i s’executarà a través d’una deducció del tram autonòmic de l’IRPF, inclourà alumnes escolaritzats des d’infantil 3 fins a quart d’ESO del sistema públic, incloent-hi alumnes de la concertada.
Els beneficiaris es concretaran en la llei de mesures d’acompanyament dels pressupostos. Una de les mesures que ja preveuen dins de l’actual exercici pressupostari serà un augment del 50% de l’ajuda prevista per a famílies vulnerables per pagar la factura energètica d’aquest hivern, l’anomenat bo social tèrmic. Els joves també seran altres beneficiats, com per exemple amb una convocatòria d’ajuts al lloguer, que es posarà en marxa aquesta mateixa setmana, o com l’ampliació de la T-Jove de 24 fins als 30 anys.D’altra banda, Aragonès va descartar participar en el “joc salvatge” d’abaixar impostos a les rendes més altes, perquè considera que la factura de reduir la càrrega fiscal a l’1% més ric la paga el 99% restant.