PANORAMA
Junts amenaça Aragonès amb una moció de confiança
Si no compleix l'acord de govern || El president reclama al seu soci reforçar l'Executiu i compromís amb l'estabilitat
Més enllà de parlar sobre la situació política, econòmica i social, el debat de política general va servir perquè ERC i Junts posessin a prova les seues relacions després de setmanes de tensions i crítiques en el si del Govern amb l’amenaça del partit de Laura Borràs –que ahir va acudir com a convidada al Parlament després de la seua suspensió– i de Jordi Turull d’abandonar l’Executiu com a teló de fons. El president de Junts a la Cambra, Albert Batet, va anunciar que el seu grup demanarà al president de la Generalitat, Pere Aragonès, sotmetre’s a una qüestió de confiança si no aclareix amb més “concreció” com complirà l’acord de govern, un dels punts de debat entre socis. Ho va dir després de la resposta d’Aragonès a la seua primera intervenció, en la qual Batet havia acusat ERC d’incomplir l’acord en tres punts “essencials”: la coordinació entre forces independentistes a les Corts Generals, la taula de diàleg i l’espai de coordinació estratègic independentista.
“Prèviament a l’acord de claredat, necessitem claredat i garanties per a l’acord de legislatura”, va recalcar. “Com podem confiar en una nova proposta –l’acord de claredat– si no es compleix l’acord d’investidura?”, es va preguntar.El dirigent juntaire també va acusar Aragonès d’actuar “unilateralment” i va recordar que ERC i el seu partit van obtenir “pràcticament el mateix suport electoral”.Per la seua part, el president, que s’havia compromès a “avançar” en els aspectes que Junts reclama, va decidir no fer ús del dret de rèplica, deixant sense resposta l’amenaça de Batet i evidenciant el malestar per les paraules del seu soci.Abans d’aquesta intervenció, Aragonès havia demanat a Junts reforçar el Govern i donar-li estabilitat i va defensar complir l’acord de govern “en la seua integritat”, i per això creu que els de Borràs i Turull haurien de participar en la taula de diàleg. Aragonès va considerar que Batet, abans que amenacés de demanar la qüestió de confiança, va expressar “voluntat de continuar treballant conjuntament i de reforçar el Govern”
El president evita respondre a l’amenaça de Batet, evidenciant el malestar per les paraules del seu soci
Diu que donarà suport a les mesures per fer front a la inflació i titlla el Govern de “joguet trencat”
El líder del PSC-Units al Parlament, Salvador Illa, va afirmar ahir que l’acord de claredat per aconseguir un referèndum formal que va proposar el president del Govern, Pere Aragonès, “no resol res, és un déjà-vu”.
En la seua intervenció en el Debat de Política General del Parlament després d’Aragonès, el líder de la posició va avançar, no obstant, que els socialistes sí que recolzaran les mesures que el president va anunciar per fer front a la inflació i va assegurar que en un termini màxim de dos setmanes li plantejarà una proposta per incorporar més mesures. Illa, que va insistir a demanar al president que obri un diàleg entre partits catalans com a part de la solució al conflicte polític, es va preguntar qui mana a l’Executiu per l’“embolic crònic” en el qual creu que està immers. En aquest sentit, va considerar que l’administració catalana no funciona perquè té una obra escassa, una actitud equivocada i una falta de projecte.
“Podria ser que el seu Govern s’allargués i fins i tot arribés al final del trajecte; és igual, el seu Govern ja és un joguet trencat, no serveix”, va etzibar Aragonès.A més, va oferir a Aragonès un acord d’infraestructures ferroviàries, aeroportuàries, viàries i energètiques, treballar en lleis com l’electoral, una de forestal i la del sistema policial de Catalunya, i el pressupost català del 2023.En la rèplica, Pere Aragonès va preguntar a Illa per què el seu partit defensava el 2016 un referèndum i ara tanca la porta a l’acord per establir les condicions del conclave. “Deu ser per falta de voluntat política”, va sentenciar. L’actual ministre de Cultura, Miquel Iceta, ja havia posat sobre la taula el 2016 –quan era primer secretari del PSC– una proposta similar a la d’Aragonès com a alternativa a una reforma de la Constitució. No va prosperar pel no del PSOE i de gran part del PSC.