Aragonès cessa Puigneró al no informar-lo de la qüestió de confiança que sospesa Junts

Les tensions entre els socis del Govern de la Generalitat, ERC i Junts, va arribar dimarts al seu punt àlgid durant l’inici del debat de política general, en el qual els juntaires van amenaçar el president Pere Aragonès de demanar-li una qüestió de confiança si no compleix els acords d’investidura, cosa que Esquerra va percebre com una falta absoluta de “lleialtat”. Aquesta pèrdua de confiança va portar ahir el president de l’Executiu a prendre la decisió de cessar de manera fulminant el vicepresident, Jordi Puigneró, la màxima figura de Junts dins de l’Executiu. El motiu va ser que malgrat conèixer les intencions de Junts de plantejar una qüestió de confiança, no el va avisar.

“És una decisió que em dol, però és necessària per enfortir el Govern”, va assegurar, abans d’afegir que espera que la formació juntaire continuï formant part de l’Executiu. Aragonès va anunciar la seua decisió des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, després d’una reunió extraordinària del Govern, que es va allargar una mica més de dos hores, i un posterior encontre de més de tres hores amb el secretari general de Junts, Jordi Turull, a qui va assegurar haver-li comunicat la destitució. El lloc quedarà vacant, va explicar, a l’espera que la formació juntaire proposi un nom per ocupar-lo.

La crisi entre els dos partits –la més important viscuda aquest any i mig de coalició–, no obstant, no sembla que s’hagi de resoldre tan sols amb el cessament de Puigneró. I és que, segons fonts de l’Executiu, Aragonès hauria fixat un termini de dos o tres dies –passat el cinquè aniversari de l’1-O– perquè Junts aclareixi la seua situació. En cas contrari els instaria a abandonar el Govern.

Tot plegat després d’advertir que no té intenció de presentar-se a una moció de confiança.Aragonès va lamentar que aquesta greu situació ha interferit en el Govern en un moment tan delicat com aquest, amb uns ciutadans enfrontant-se a una crisi energètica i a una inflació desbocada. “El soroll que s’ha generat aquestes últimes setmanes s’ha traslladat a les institucions, n’ha dificultat la tasca i ha contribuït a la desestabilització en un moment en el qual la ciutadania ens necessita a prop”, va asseverar.El president ja va demostrar des d’un primer moment que havia perdut la confiança en el seu propi equip de govern. I és que durant la reunió extraordinària el president va preguntar un per un als consellers de Junts si coneixien la qüestió de confiança.

Fonts de la Presidència van assegurar que no hi va haver unanimitat en les respostes. Tanmateix, des de Junts van assegurar en un comunicat que tots ells donaven suport a la decisió del partit de tirar endavant una qüestió de confiança si ERC no aposta, com sí que fan ells, per complir el pacte d’investidura.Junts va titllar la decisió de cessar Puigneró com un “error històric” i va acusar Aragonès de vulnerar l’acord de Govern i “defrauda el mandat electoral del 14-F”. Ara queda per veure quina serà la resposta que ofereixi Junts, que podria conèixer-se avui mateix després que la formació reuneixi la seua executiva, una trobada que estava prevista ahir però que es va haver d’ajornar a causa de la durada de la reunió entre Turull i Aragonès.

Una crisi que podria deixar tocat el sobiranismeLa gran crisi entre els socis del govern de coalició semblava ahir que havia arribat a un punt de no-retorn i que es trobaven prop de la ruptura. Tanmateix, la jornada es va acabar amb una única sortida de l’Executiu, la del vicepresident Jordi Puigneró. Això, no obstant, no vol dir que el conflicte s’acabi aquí.

Junts encara podria prendre la decisió, com ja va amenaçar, d’optar per una ruptura definitiva i sortir del Govern. Si fos així, els republicans es quedarien en un Executiu en minoria i es veurien obligats a buscar suports en formacions com el PSC o els comuns. Aquest escenari, no obstant, seria de gran inestabilitat i no podria durar gaire.

Si es produís, probablement l’any que ve, Aragonès es veuria obligat a convocar eleccions. Aquest eventual escenari podria perjudicar l’independentisme. I és que amb uns partits sobiranistes completament distanciats l’alternativa socialista podria guanyar força, sobretot tenint en compte que les enquestes estan de cara per a Salvador Illa.A dia d’avui, la distància entre els partits independentistes és més que evident.

L’última mostra ha estat que tant ERC com Junts i la CUP van presentar propostes per fer efectiva la independència en el marc del debat de política general, però cap d’ells no va coincidir en l’estratègia ni va presentar una proposta conjunta.

Illa veu el Govern més dèbil després del debatEl primer secretari del PSC, Salvador Illa, va acusar el Govern de “sortir encara més dèbil” del debat de política general celebrat dimarts i el va qualificar de molt autoreferencial, al considerar que va estar molt centrat en els problemes de l’Executiu català i no en els que preocupen la ciutadania. Sobre l’eventual qüestió de confiança va assegurar que no és partidari de trencar el Govern, ja que “no és moment d’afegir més estabilitat”.

“No tinc clar si tenim Govern”El portaveu dels comuns al Parlament, David Cid, va considerar que la crisi entre ERC i Junts per l’amenaça d’una qüestió de confiança és “molt greu”. “Ara mateix no sabem si Catalunya té Govern”, va resumir en una entrevista a TV3. Segons Cid, el debat celebrat dimarts ha deixat clar que el Govern “està completament trencat”.

La CUP, a favor de la qüestió de confiançaLa CUP presentarà una moció en el pròxim ple del Parlament que planteja que la Cambra catalana insti el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a haver de sotmetre’s a una qüestió de confiança.

Puigdemont lamenta la decisió d’AragonèsL’expresident Carles Puigdemont va lamentar el cessament de Jordi Puigneró com a vicepresident: “La lleialtat que importa és la lleialtat a Catalunya. Jordi Puigneró l’ha demostrat sempre.” Hores abans, Laura Borràs s’havia preguntat públicament per què Junts hauria d’abandonar el Govern.

En una entrevista a l’ACN va defensar que si eren els republicans els que no estaven complint els pactes, haurien de ser també ells els que deixessin l’Executiu.