Suècia tornarà a exportar armes a Turquia, exigència d'Ankara per donar el sí a l'OTAN

L’Agència d’Inspecció Nacional de Productes Estratègics sueca va informar aquest divendres que ha tornat a autoritzar la venda de material militar a Turquia, una de les exigències d’Ankara a Suècia per aprovar la sol·licitud d’ingrés d’aquest país nòrdic a l’OTAN. La intervenció militar russa a Ucraïna va provocar que Suècia i Finlàndia abandonessin la seua tradicional no alineació militar per sol·licitar l’entrada en l’Aliança, de la qual ja eren aliades, una petició que es va aprovar en la cimera de Madrid de juny passat.

Turquia va aixecar a última hora el seu veto a canvi de certes condicions, plasmades en un acord, en el qual s’esmenta l’aixecament de l’oposició a la venda d’armes per part d’Estocolm i de Hèlsinki. Segons va assenyalar en un comunicat aquesta agència pública, encarregada de controlar les exportacions d’equipament militar, la decisió afecta "entregues de seguiment" de material de guerra d’un altre tipus com a equip electrònic, programes informàtics i ajuda tècnica i és un "efecte directe" de la sol·licitud d’entrada a l’OTAN de Suècia.

"La sol·licitud de Suècia reforça en alt grau els motius de defensa i política de seguretat que parlen en favor de permetre l’exportació de material de guerra a altres països membres, entre ells Turquia", escriu l’ISP (per les seues sigles en suec). L’ISP va ressaltar que el permís s’ha concedit d’acord amb el Consell de Control d’Exportacions, del qual formen part els partits amb representació parlamentària, i atenent els canvis en la política de seguretat sueca.

Aquest organisme va ressaltar així mateix que no hi havia cap embargament d’armes contra Turquia com a tal, encara que havia retirat l’octubre de 2019 el permís de venda a Ankara després dels seus atacs a les milícies kurdes a Síria. Turquia és un dels pocs països dels trenta que componen l’OTAN que encara no ha aprovat les sol·licituds sueca i finlandesa i representants dels tres països han mantingut des de la cimera de juny diverses reunions de seguiment de l’acord.

En el compromís entre Ankara, Hèlsinki i Estocolm s’inclou també l’extradició de suposats terroristes a Turquia, que retreu a ambdós països, sobretot a Suècia, les seues polítiques "tolerants" envers el Partit de Treballadors de Kurdistan (PKK), la guerrilla kurda de Turquia i les milícies kurdes de Síria.

Ankara ha assenyalat diverses vegades posteriorment que pot reactivar el veto i que el seu aixecament segueix "condicionada", una cosa que ha reiterat per exemple el president turc, Recep Tayyip Erdogan. El Govern suec va confirmar el passat 11 d’agost la primera extradició d’un ciutadà turc des de l’aixecament del veto, encara que va assegurar que es tractava d’un cas rutinari d’una persona condemnada per diversos delictes de frau al seu país d’origen.