El Brasil obre els col·legis electorals

Els col·legis electorals del Brasil van obrir aquest diumenge per a les eleccions presidencials, legislatives i regionals, en les que l’exmandatari Luiz Inácio Lula dona Silva apareix com a favorit a totes les enquestes davant l’actual governant, Jair Bolsonaro.

En aquesta jornada, que es va iniciar a les 08.00 hora local (11.00 GMT) i tancarà les 17.00 (20.00 GMT), estan convocats uns 156,4 milions de votants per elegir el president, als 27 governadors, als 513 diputats, a un terç del Senat i renovar els representants en les assemblees legislatives regionals.

Una vegada que tanquin els col·legis electorals a tot el país, la qual cosa per primera vegada es realitzarà en un horari unificat, el Tribunal Superior Electoral començarà a difondre els primers butlletins amb resultats oficials.

Previsiblement, el recompte es completarà en poques hores, gràcies al sistema de votació electrònic que s’utilitza al Brasil des de 1996 i la fiabilitat del qual ha estat posada en dubte per Bolsonaro, malgrat que mai no hi ha hagut sospites de frau.

Segons les últimes enquestes, donades a conèixer dissabte, Lula té un clar avantatge de catorze punts percentuals sobre Bolsonaro, i rebria entre el 50 % i 51 % dels vots vàlids projectats per les dos empreses demoscòpiques més prestigioses del país.

En cas que cap dels candidats no arribi més de la meitat dels vots vàlids, els dos més votats hauran d’enfrontar-se en una segona volta prevista per al 30 d’octubre.

Els electors podran exercir el seu dret al vot en els 5.570 municipis de tot el territori, el Districte Federal de Brasília i l’arxipèlag de Fernando de Noronha, a més de 181 localitats a l’exterior.

Les a prop de mig milió d’urnes electròniques instal·lades al país comptaran novament amb un ampli dispositiu de seguretat, reforçat amb efectius de l’Exèrcit, que serà present en 568 municipis, principalment de la regió amazònica i en algunes ciutats amb índexs alts de violència, com Rio de Janeiro.

Les eleccions d’aquest any, les més polaritzades des que el Brasil va recuperar la democràcia el 1985, s’han caracteritzat per un clima de crispació entre Lula i Bolsonaro, una disputa que es va estendre als seus seguidors, amb alguns casos d’atacs i morts motivades per discussions polítiques.