Els Pressupostos preveuen una pujada del 8,5% de les pensions i ampliar l'ajuda per fill

El Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de pressupostos per al 2023 després d’una negociació maratoniana entre PSOE i Podem que havia acabat de matinada. Preveu un increment de la despesa en pensions de l’11,4 per cent respecte al 2022 per la incorporació de nous pensionistes i, sobretot, per la revalorització de les prestacions amb la inflació anual mitjana del novembre, que se situarà “al voltant d’un 8,5 per cent” segons va assenyalar la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero. Implicarà que la pensió mitjana a Lleida s’incrementarà en prop de 83 euros i passarà dels 974,35 euros actuals fins a entrar al club dels mileuristes, a l’arribar als 1.057 euros.

Per a una pensió de jubilació, l’increment superarà els 94 de mitjana i la “nòmina” mitjana a la província passarà de poc més de 1.112 a vorejar els 1.207. En el cas de les viudetats, pujarà de 679 a gairebé 737 euros, després d’una millora de 57,72. La pujada afecta 100.693 pensions que cobren 88.924 lleidatans.

Per primera vegada en tretze anys, els comptes preveuen una aportació al fons de reserva de les pensions de 2.957 milions d’euros.Entre les novetats pressupostàries figura l’extensió a tot l’any 2023 de la gratuïtat dels abonaments de Cercanías, Rodalies i Mitjana Distància, l’única mesura del paquet d’estalvi energètic pressupostada, ja que l’ampliació de la resta –com la rebaixa de l’IVA de la llum o la bonificació del carburant– més enllà del dia 31 de desembre es decidirà a finals d’any (vegeu més informació a la pàgina 3). També s’amplia al 2023 l’abonament lloguer jove, que a la província va suposar la presentació de 2.303 sol·licituds, encara que només se’n van aprovar 685. També es manté l’abonament cultural jove, al qual podien optar uns 5.500 lleidatans de 18 anys, mentre es destinen 260 milions per a un programa de lloguers accessibles.

També es dota l’extensió de l’ajuda de 100 euros al mes per a mares amb fills de zero a tres anys a dones que hagin cotitzat un mes o rebut una prestació contributiva o assistència, una mesura que recollirà la llei de famílies. L’acord entre els partits del Govern recull el compromís d’aprovar la llei de famílies, liderada per la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, pel Consell de Ministres de forma urgent abans que acabi el mes d’octubre. Incorpora un permís de vuit setmanes per als pares treballadors fins que el nen compleixi vuit anys.Així mateix, els comptes de l’Estat inclouran una pujada de la prestació d’atur per a 300.000 aturats que porten més de sis mesos sense una feina.

Tenint en compte el volum de desocupats a Lleida i a l’Estat, a la província es podrien beneficiar d’aquesta mesura de l’ordre de 1.500 persones.

S’amplia l’abonament al 2023, que van sol·licitar 2.303 lleidatans però només el van veure aprovat 685. L’Ingrés Mínim Vital s’actualitzarà amb l’IPC, i partida rècord de beques amb 400 milions més

El projecte pressupostari preveu un sostre de despesa de 198.211 milions, un 1,1% més i un màxim històric, inclosos 25.156 milions de fons europeus. El Govern ha mantingut la previsió de dèficit per al tancament del 2023 en el 3,9% del PIB, 1,1 punts per sota del que s’havia estimat per al 2022, malgrat que els comptes arriben en un entorn econòmic més advers del que s’havia apuntat al juliol, quan es va aprovar el sostre de despesa. L’Executiu ha revisat a la baixa la previsió de creixement econòmic per al 2023, fins al 2,1% –sis dècimes menys– i ha elevat la seua estimació de deflactor del consum privat, indicador similar a l’IPC, fins al 4,1% (2,9% al juliol).Altres partides que creixen són la despesa en personal –un 6,6%, per incorporar la pujada salarial dels empleats públics, entre el 8 i el 9,5% en tres anys–, educació (6,6% més), sanitat (6,7%), habitatge (5,4%), infraestructures (6,7%) o dependència.

El ministeri d’Agricultura tot just creix un 0,3%. Una de les més polèmiques pel rebuig de Podem ha estat la partida de la despesa en Defensa, que augmenta un 25% per avançar en els compromisos assolits amb l’OTAN, a través tant de la dotació ministerial com de fons europeus. Els Pressupostos consignen uns ingressos no financers de 307.445 milions, un 6% més, amb una recaptació tributària rècord de 262.781 milions.

El Govern va avançar la setmana passada el seu paquet fiscal, amb bonificacions de l’IRPF per a rendes inferiors a 21.000 euros, prop de 122.000 contribuents a Lleida.

Podem se sent “enganyat” per l’acord públic de Sánchez i Díaz

El portaveu d’Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, va acusar ahir a la tarda el PSOE de “deslleialtat” a l’assegurar que “han ocultat l’augment unilateral en la despesa en Defensa” als pressupostos generals de l’Estat del 2023. Ho va dir al cap de poques hores que el president, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, escenifiquessin l’acord. Sánchez va dir que aquests comptes públics serviran per “protegir la classe mitjana i treballadora, avançar en justícia social i garantir la prosperitat econòmica d’Espanya”. Va demanar comparèixer al Congrés i Senat per debatre amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, sobre impostos.

Els partits socis d’investidura s’obren a negociar amb Moncloa

Els socis parlamentaris de Pedro Sánchez al Congrés van mostrar ahir disposició a negociar els pròxims pressupostos generals del 2023 que necessiten majoria al Congrés per posar-se en marxa i que no veuen amb mals ulls. Esquerra Republicana va advertir que el seu vot cal “suar-lo” i el PNB està obert a parlar sense “línies roges”, però recordant que els acords pendents s’han de complir.Per la seua banda, PP, Vox i Ciutadans s’han desmarcat dels Pressupostos i descarten que hi hagi marge per negociar. Per als populars, els comptes són “antisocials” per la càrrega fiscal de les rendes mitjanes i baixes i Vox critica l’elevada despesa pública.