El Nobel de la Pau, per a activistes de Bielorússia, Ucraïna i Rússia

El bielorús Alés Bialiatski i les organitzacions russa Memorial i la ucraïnesa Center for Civil Liberties rebran el Premi Nobel de la Pau 2022 “pel dret a criticar el poder” i “denunciar crims contra la humanitat”, va anunciar ahir el Comitè Nobel noruec, amb seu a Oslo. “Desitja honrar tres destacats campions dels drets humans, la democràcia i la convivència pacífica als països veïns Bielorússia, Rússia i Ucraïna”, va comunicar a l’anunciar els noms dels guardonats. Bialiatski “va ser un dels iniciadors del moviment democràtic que va sorgir a Bielorússia a mitjans de la dècada dels vuitanta.

Ha dedicat la seua vida a promoure la democràcia i el desenvolupament pacífic al seu país d’origen”, va destacar el comitè. L’ONG russa Memorial va recopilar i va verificar informació sobre abusos i crims de guerra perpetrats contra la població per les forces russes i prorusses. “El 2009, la cap de la sucursal de Memorial a Txetxènia, Natalia Estemirova, va ser assassinada a causa d’aquesta tasca.” El Centre per a les Llibertats Civils es va fundar per tal de promoure els drets humans i la democràcia a Ucraïna.

“Ha pres una posició per enfortir la societat civil ucraïnesa i pressionar les autoritats per fer d’Ucraïna una democràcia de ple dret”, constata el comitè. Aquests reconeixements arriben mentre el president dels EUA, Joe Biden, alertava que el món enfronta una amenaça de guerra nuclear per primera vegada des de la crisi dels míssils de Cuba, i va advertir que el president rus, Vladímir Putin, “no està fent” broma. Va recordar la perspectiva de l’“Armagedon” de l’època de J.F.

Kennedy, que va haver de torejar amb la crisi dels míssils de Cuba el 1962, quan els Estats Units van tenir constància de l’existència de bases de míssils nuclears d’abast mitjà de l’Exèrcit de la Unió Soviètica a Cuba. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va assegurar que la UE pren “seriosament” les amenaces nuclears de Putin, si bé va rebutjar que el bloc europeu hagi de plegar-se davant de qualsevol mena de “xantatge”.Sobre el terreny, les tropes ucraïneses donen per recuperats més de 500 quilòmetres quadrats al sud i avancen a l’est, mentre lluiten contra l’ús de drons iranians per part de Rússia per terroritzar la població. Per la seua part, Moscou aposta per una investigació independent sobre el possible sabotatge del Nord Stream.

En aquest context, el Consell de Drets Humans de l’ONU avala per primera vegada investigar possibles abusos a Rússia.

El Comitè de Drets Humans de l’ONU avala per primera vegada investigar possibles abusos de Moscou

Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea van donar ahir un termini de dos setmanes a la Comissió Europea perquè presenti propostes “clares” i detallades per intervenir el mercat del gas de manera que puguin examinar-les a la pròxima cimera europea que els reunirà de nou els dies 20 i 21 a Brussel·les. “Haurem d’esperar al 19 o 20 d’octubre per [tenir] no ja més paraules de la presidenta de la Comissió [Ursula von der Leyen], no més propostes vagues, sinó per a alguna cosa més clara, concreta i, en part, propostes de reglament”, va avançar el primer ministre en funcions d’Itàlia, Mario Draghi, després d’una cimera informal de líders de la UE a Praga. Els Vint-i-set mandataris es van donar cita a la capital txeca, país que exerceix aquest semestre la presidència rotatòria de la UE, per intentar desencallar les negociacions per acordar reformes energètiques amb què contenir l’alça dels preus des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, però que encara divideixen les capitals.

Segons va explicar Draghi a la premsa al sortir de la reunió, els líders no van entrar a parlar dels “detalls” de les mesures que esperen de Brussel·les però va celebrar que “les coses s’estan movent”. També va recordar que la presidència txeca de la UE va dir que convocarà tantes reunions de ministres d’Energia “com siguin necessàries” abans del pròxim Consell europeu dels dies 20 i 21 d’octubre per “arribar a una proposta concreta”.El projecte que esperen de l’Executiu comunitari, va afegir, s’haurà d’assentar sobre tres pilars: reducció dels preus, comptar amb un “element de solidaritat” i l’“inici d’una reforma del mercat de l’electricitat”. En aquest context, el president de França, Emmanuel Macron, va afirmar que “d’aquí a uns dies” es reunirà a París amb el cap del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i amb el primer ministre portuguès, António Costa, per intentar trobar acords sobre les interconnexions energètiques en plena polèmica sobre el gasoducte Midcat.

Madrid i Berlín donen suport a la infraestructura, que París rebutja obertament. Sánchez confia que “abans o després” hi hagi un acord amb Macron.