La militància força Junts a passar a l'oposició i deixa sola ERC al Govern

La militància de Junts va decidir ahir per més d'un 55% dels vots trencar el govern de coalició amb ERC i passar a l'oposició. La presidenta, Laura Borràs, va dir que “Junts guanya, Pere Aragonès perd” i va anunciar una oposició “responsable i ferma”. Uns 250 càrrecs de la formació deixen la Generalitat, entre ells una vintena de lleidatans.

La militància de Junts va decidir ahir per un 55,73% dels vots sortir del Govern de coalició amb ERC i passar a l’oposició. Un 42,39% dels vots van ser a favor de la permanència a l’Executiu i hi va haver un 1,88% de vots en blanc en una consulta en què van participar el 79,18% dels 6.465 militants amb dret a vot. A Lleida Junts té uns 500 militants. La consulta va ser telemàtica i va tenir lloc durant tot el dijous i fins ahir a les 17.00 hores.

El resultat de la votació deixa en una situació incerta tant Junts, per les possibles divisions internes, com la mateixa Esquerra, abocada a governar en solitari i a cobrir totes les vacants polítiques i de càrrecs de confiança que deixa la formació de Puigdemont. La consulta a la militància de Junts, celebrada en plena negociació dels pressupostos de la Generalitat i a vuit mesos de les eleccions municipals, va acabar amb un govern bipartit independentista que es va formar després de les eleccions del 14 de febrer del 2021, en les quals ERC va obtenir 33 escons (igual que el PSC) i Junts, 32. Però la coalició ja havia començat el 2015 entre ERC i Junts pel Sí.

A la compareixença després d’anunciar el resultat de la consulta, la presidenta del partit i el secretari general, Laura Borràs i Jordi Turull, van avançar que els consellers de Junts ja van començar ahir a presentar la renúncia als càrrecs. Van parlar de l’acte d’ahir com un exercici de “radicalitat democràtica” i van assegurar que “n’hem sortit reforçats”, amb la qual cosa van rebutjar que s’hagin aprofundit divisions internes. Borràs va assegurar que la legitimitat de Pere Aragonès com a president “ha quedat en dubte” i el va assenyalar com el “perdedor” de la consulta.

El va convidar a sotmetre’s també a una consulta al Parlament. 0 va dir que “potser seria bo” saber quines majories han quedat al Parlament a través d’una qüestió de confiança com la plantejada per Albert Batet el passat dia 27, que ha desencadenat la crisi de govern. Borràs ja havia anunciat el seu vot partidari a la sortida de l’Executiu i Turull no va revelar el seu, encara que va assenyalar que “ara seria molt fàcil” dir-ho.

Una vintena de càrrecs lleidatans surten de l’Executiu

Una de les conseqüències de la sortida del Govern és la pèrdua no només de les set conselleries de Junts (a més de Jordi Puigneró, cessat el dia 28; Violant Cervera; Jaume Giró; Victòria Alsina; Gemma Geis; Josep Maria Argimon i Lourdes Ciuró) sinó d’uns 250 càrrecs entre els departaments i les empreses públiques de la Generalitat. A Lleida, una vintena de membres de Junts que ocupen càrrecs del Govern deixaran els seus llocs. Entre ells, la consellera Cervera; el director general de Serveis Socials, Josep Maria Forné; el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín; el director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement, Xavier Quinquillà; el delegat de la Generalitat al Pirineu, Ricard Pérez, i els directors de Serveis Territorials al pla Montse Mesegué, Ramon Alturo, Josep Pifarré, Joan Segura i Dolors Tella, i del Pirineu, Felip Benavent (Salut).

El desplegament de delegacions al Pirineu havia de seguir en els pròxims mesos amb les d’Economia (Junts), Cultura i Empresa (ERC). Altres lleidatans de Junts que hauran de deixar el Govern són Joan Maria Piqué (director de Prospectiva en Acció Exterior); Jesús Fierro (Polítiques de Muntanya) o bé Miquel Àngel Cullerés (subdirector general de Justícia Juvenil), entre d’altres.La renúncia de tots aquests càrrecs implica uns sous anuals d’uns 22 milions d’euros, segons un recompte publicat ahir al diari Ara. També afecta les arques del mateix partit, ja que els càrrecs electes aporten una part de les nòmines al finançament de la formació que els ha designat. En aquest cas, es tractaria de mig milió d’euros cada any.

Una ruptura sense conseqüències en el govern de la Paeria

La ruptura del Govern no afectarà en cap cas el govern de la Paeria, segons van confirmar tant Esquerra Republicana com el primer tinent d’alcalde, Toni Postius, de Junts, que va reiterar que tots dos partits estan compromesos a tirar endavant els projectes en marxa. Mentre que Borràs i Turull van anunciar una oposició al Parlament “ferma i responsable” i van defensar la sortida del Govern com aposta per l’“eix nacional”, a Lleida, l’alcaldessa de les Borges Blanques, Núria Palau, va dir que “ara cal treballar perquè el partit sigui fort i cohesionat”.

Eloi Bergós, coordinador de Junts a Lleida, va valorar “molt positivament l’altíssima participació” en la consulta.