Rússia bombardeja Kíiv i altres ciutats després de l'atac a Crimea

Rússia va bombardejar ahir amb míssils diverses ciutats ucraïneses, entre les quals la capital, Kíiv, en una onada d’atacs que es va produir dos dies després de l’explosió al pont de Crimea. Almenys deu persones van perdre la vida ahir, vuit només a Kíiv, i seixanta van resultar ferides en els atacs llançats per Rússia, va informar la portaveu de la policia ucraïnesa, Mariana Reva. Els bombardejos russos van assolir també les ciutats de Lviv, Ternópil i Jitómir, a l’oest d’Ucraïna; Dnipró, Priluki, Nijin i Krementxuk (centre); Zaporíjia al sud i Khàrkiv a l’est.

Els míssils i drons van arribar des del mar Negre i Crimea, però també des de Bielorússia, el mar Caspi i la regió russa de Nijni Nóvgorod, segons el ministeri de Defensa ucraïnès. Almenys tres míssils de creuer russos llançats des del mar Negre haurien sobrevolat Moldàvia, segons les autoritats d’aquest país. L’últim bombardeig rus a Kíiv es va produir a finals de juny, però va ser menys intens que el d’ahir, que ja s’ha comparat amb els del començament de la invasió, a finals del mes de febrer.Els líders de les institucions europees van reaccionar a aquests bombardejos assegurant que retraten la Rússia de Vladímir Putin i “no tenen cabuda” en el segle XXI.

Per la seua banda, el president dels Estats Units, Joe Biden, va prometre que Putin retrà comptes pels atacs a Ucraïna.Tanmateix, el president de Rússia va amenaçar amb una “dura resposta” contra Ucraïna si “continua amb els actes de terrorisme”, amb referència a l’explosió registrada dissabte al pont de Kertx, que connecta Rússia amb la península de Crimea.

Putin i Lukaixenko acorden el desplegament de tropes conjuntes

El president de Rússia, Vladímir Putin, i el seu homòleg bielorús, Aleksandr Lukaixenko, van acordar ahir dilluns el desplegament de tropes conjuntes a la regió després d’una reunió en matèria de seguretat i “empitjorament de la situació a la frontera occidental dels dos països”. El ministre de Defensa bielorús, Víctor Khrenin, va assegurar que el seu país no té desitjos de combatre ni amb Ucraïna ni amb veïns com Polònia o Lituània, sempre que aquests països no el provoquin.