TRIBUNALS 1-O
Quatre mesos de presó per a Baños per no contestar a Vox
Durant el judici del procés, encara que la sentència no és ferma || Eulàlia Reguant, jutjada pels mateixos fets, va ser multada
El Jutjat Penal número 30 de Madrid va condemnar ahir l’exdiputat de la CUP Antonio Baños a quatre mesos de presó per no respondre les preguntes de Vox en el judici del procés. La sentència afirma que Baños va comparèixer en qualitat de testimoni a proposta de l’acusació popular i que, després de prestar jurament de dir la veritat, es va negar a complir l’ordre del tribunal de respondre les preguntes. La magistrada el considera responsable d’un delicte de desobediència, pel qual Baños també haurà d’assumir el cost del procediment.
Tanmateix, la sentència no és ferma i es pot recórrer. Al tractar-se d’una pena inferior als dos anys de presó, Baños no haurà d’ingressar a la presó. En el judici per aquests fets, el cupaire es va negar a declarar en castellà davant de la jutges després de no permetre-li aquesta fer-ho en català.
Aquell dia, Fiscalia va rebaixar la seua petició de sis a quatre mesos de presó i inhabilitació.És una pena més greu que la imposada a la cupaire Eulàlia Reguant, multada pel Tribunal Suprem pels mateixos fets, però sense pena de presó. A diferència de Baños, Reguant va ser jutjada al Suprem per la seua condició d’aforada.
Dos independentistes lleidatans, entre els 38 espiats per Interior? Dos dels 38 activistes independentistes als quals el ministeri de l’Interior va punxar el telèfon entre 2017 i 2019 són lleidatans.
Es tracta d’un membre de l’esquerra independentista militant de l’organització Endavant, la identitat del qual no ha transcendit, i d’un membre de la plataforma Llibertat Pablo Hásel, Adam Camón, al qual Interior va seguir per la seua presumpta relació amb els CDR. Camón va denunciar ahir davant la seu del PSC a Lleida la “vulneració dels drets fonamentals” dels espiats. Ho va fer al costat de l’advocada Mercè Jordana, que va dir que les intervencions telefòniques, que La Directa va destapar dilluns, “es van recordar sota el pretext de terrorisme”, si bé “el que es pretenia era fabricar un expedient judicial”.