Marta Vilalta: «Amb suport internacional, hi ha marge per a un referèndum»

El president Aragonès confia que Junts, ja des de l’oposició, doni suport al projecte de pressupostos. Tenen algun indicador que confirmi aquesta possibilitat?

Comença una nova etapa a la Generalitat amb un govern monocolor d’ERC arran de la marxa de Junts. Els pressupostos són una de les prioritats i l’aposta és aprovar-los amb Junts, perquè els va elaborar el fins ara conseller Jaume Giró. Fa dos setmanes eren bons i ara segueixen sent-ho. A partir d’aquí, cal treballar també amb la CUP i amb els comuns.

No esmenta el PSC.

Amb el PSC no hi ha un projecte compartit de país, ni en una cosa tan fonamental com el dret a decidir i que acabi la repressió, cosa que dificulta que compartim pressupostos.

Hi ha un veto al PSC?

Mentre no estigui compromès amb la desjudicialització, és difícil compartir un projecte de polítiques concretes perquè va tot unit. Creiem que podem sumar amb els qui compartim aquestes prioritats: Junts, la CUP i els comuns.

Es pot donar la paradoxa que ERC aprovi el pressupost del PSOE a Madrid i el PSC no el recolzi al Parlament?

Veurem com va cada escenari. Si a Madrid negociem, influirà com avancin els compromisos adquirits pel Govern de l’Estat en la resolució del conflicte polític, la desjudicialització, el suport explícit al territori amb inversió. El Govern central està molt lluny de complir aquests compromisos i també ho està el suport d’ERC. La clau és que es posin les piles i compleixin.

Reformant la llei (el delicte de sedició)?

Cal avançar en tots els aspectes. En qualsevol cas, cada pressupost és independent i a Catalunya, si calgués anar a una pròrroga, hi ha instruments per fer-ho.

Com es plantegen la resta de la legislatura: amb acords puntuals o més estabilitat?

D’entrada, cal destacar la decisió del president de no portar el país de nou a una situació d’interinitat. Fer-ho seria irresponsable. I si Junts ha decidit abandonar el Govern, nosaltres no. Farem el que hem fet fins ara: intentar arribar a acords. Tampoc amb Junts no teníem majoria absoluta.

Però eren 65 i ara, 33.

Però vam assolir diversos acords, un dels quals, amb un ampli suport per la llengua catalana. Hi ha reptes enormes (preus, energia) i cal estabilitat.

Què és prioritari, l’autodeterminació o la crisi social?

Són dos cares de la mateixa moneda. Encara que Junts ha volgut anar-se’n en aquest context, nosaltres no abandonem la ciutadania. I no s’ha de deixar el debat de la república catalana.

I quin seria el full de ruta, doncs?

Defensem la resolució del conflicte polític per la via de la negociació. Aquesta tardor tenim una taula de negociació amb un acord previ de desjudicialització i agenda antirepressiva. Confiem a veure fruits en els propers mesos. En si mateixa, la taula de negociació ja és un reconeixement del conflicte polític i de les dos parts, cosa que és una inversió en legitimitat a nivell intern i internacional. A nivell internacional ha obert portes.

Fins que Madrid no l’accepti, no hi haurà consulta?

Intentem que hi hagi un referèndum pactat. L’acord de claredat del president Aragonès va en aquesta línia. Un referèndum, al final, és voluntat política i democràcia plena. Cal insistir perquè hi ha marge, sobretot, amb acompanyament internacional.

Hi ha alguna data en aquest sentit?

No és tan important posar data com guanyar suport, força i unitat estratègica per pressionar l’Estat des del carrer, les institucions i la comunitat internacional.

Sense suport internacional no serà possible?

És una part imprescindible i necessària. S’està treballant des de fa anys i hem obtingut algunes victòries, com l’informe Cilevics o el working group de detencions arbitràries de l’ONU en què es demanava també la llibertat dels presos polítics. Hi ha un grup de treball al Parlament europeu per un acord de claredat que pugui concretar com es poden fer referèndums en territoris que es volen independitzar.

Tornant a Catalunya, pot salvar-se al Parlament la relació amb Junts?

Sens dubte. Hi ha hagut molt soroll, però com a socis de Govern fins fa dos setmanes havíem anunciat 300 milions per afrontar la crisi de preus. Tampoc hem pogut posar èmfasi en la revolució verda o en la transformació de l’educació. Junts hauria de poder ser protagonista de totes les polítiques que ha ajudat a fer. Potser ara que ja ha aclarit la seua situació podem tenir una millor relació.

Tot plegat succeeix a set mesos per a les eleccions municipals. L’ambient preelectoral hi ajuda?

Hauria de ser compatible. El país no pot parar-se.

L’exigència d’una qüestió de confiança no fa preveure un suport de Junts al pressupost.

I Junts haurà d’explicar per què no els dona suport.

Encara que la ruptura del Govern no afecti pactes com el de la Paeria (ERC-Junts), pot fer-los irrepetibles el 2023?

És una bona pregunta per a Junts. No han fet cap consulta sobre si han de sortir de la diputació de Barcelona, on governen amb el PSC. Veurem els suports de la ciutadania a cada candidatura. Nosaltres prioritzarem els pactes que ajudin en el dia a dia a la ciutadania i avancin cap a la resolució del conflicte.

Fins on arribarà l’esforç per negociar al Parlament?

No hi ha una data clau. Serà quan hi hagi una paràlisi.

Què passarà llavors?

Caldrà veure-ho. Ara no hi ha sobre la taula cap avenç electoral. Però seria davant del suposat bloqueig de totes les altres forces polítiques, a les quals demanem responsabilitat.

Podria ara donar-se un nou tripartit?

No és sobre la taula. El PSC que el 2012 defensava el dret a decidir ja no existeix.