Moncloa diu a la UE que gastarà fins a deu mil milions més contra la inflació el 2023

El Govern espanyol ha comunicat a la UE que preveu gastar el 2023 fins a 10.000 milions d’euros més a contenir la inflació respecte al previst en el projecte dels pressupostos generals de l’Estat. Aquesta suma es faria servir per tant per reforçar i prolongar mesures en curs com les rebaixes de l’IVA i bons socials, com per aplicar-ne altres de noves. Així es desprèn del Pla Pressupostari per a l’any vinent que la Moncloa va enviar ahir dissabte a la Comissió Europea.

Per primera vegada, aquest document contempla dos possibles escenaris d’ingressos i despeses a causa del “context d’elevada incertesa” pels efectes de la invasió russa d’Ucraïna. La primera hipòtesi és la que recull el projecte dels pressupostos generals per a l’any 2023. Hi ha l’escenari més conservador, i preveu que els ingressos del conjunt de les Administracions Públiques suposaran un 42,3 per cent del PIB, un total de 587.609 milions d’euros.La segona projecció és la que apunta la possibilitat de gastar 10.000 milions d’euros més.

Aquesta possibilitat està supeditada que la recaptació estatal superi la prevista en el projecte dels pressupostos generals. Aquest escenari serà possible si els ingressos estatals arriben al 43% del PIB i ascendeixen a 597.265 milions d’euros. Aquesta diferència respecte a la prevista en el pressupost es destinaria a finançar mesures contra la inflació.El document remès a Brussel·les contempla que el dèficit públic se situarà en el 3,9% el 2023, la qual cosa seria una reducció del 60% respecte a l’assolit el 2020 amb l’esclat de la pandèmia.

També apunta a una reducció del deute públic del 115,2% el 2022 al 112,4% el 2023. El projecte dels pressupostos es va entregar la setmana passada al Congrés dels Diputats per iniciar la tramitació parlamentària. En aquest sentit, el ministre de Consum, Alberto Garzón, va afirmar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que espera obtenir el suport d’ERC, si bé va rebutjar incloure l’amnistia o l’autodeterminació en les negociacions.

Aquests punts figuren com a prioritaris a l’agenda de diàleg entre el Govern d’Esquerra i l’Executiu espanyol.La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va considerar que seria incomprensible que els republicans donessin suport als comptes per “sostenir” un Govern que, segons el seu parer, “no compleix amb Catalunya”.

Sánchez busca consolidar un front socialista europeu

El president de l’Executiu espanyol, Pedro Sánchez, va insistir ahir a estendre l’anomenada excepció ibèrica a la resta de països de la UE i va defensar impulsar les interconnexions energètiques entre la península Ibèrica i la resta d’Europa. També va apostar per gravar les grans empreses que “guanyen molts diners amb cada crisi”.

Ho va fer en el marc del Congrés del Partit Socialista Europeu, en què va participar juntament amb els líders de Portugal, Finlàndia, Suècia i Malta. Sánchez també va destacar la necessitat de mantenir “una resposta unida” davant de la guerra llançada per Vladímir Putin. Divendres havia defensat amb els presidents de Portugal i Alemanya la construcció el gasoducte Midcat, que connecta Espanya i França a través del Pirineu, que l’Elisi rebutja.