AIReF critica la falta de mesures contra la inflació de cara al 2023

La presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), Cristina Herrero, va criticar ahir que el Govern central no hagi inclòs al projecte pressupostari per al 2023 les mesures necessàries previstes per pal·liar els efectes de la inflació, que, va considerar, tot apunta que tenen un “import suficient per desvirtuar la qualitat del pressupost”. Durant la compareixença a la Comissió de Pressupostos del Congrés amb motiu de la tramitació del projecte pressupostari del 2023, Herrero va assenyalar que “sembla raonable” que s’estenguin algunes de les mesures preses o se n’adoptin altres. En aquest sentit, va advertir que el projecte proposat per Moncloa de cara a l’any que ve presenta “carències notables”, ja que té “debilitats de planificació”.

Va apuntar a més que aquests comptes “infravaloren” les previsions d’ingressos per al 2022 i va lamentar les “deficiències en qualitat informativa” del projecte, amb una absència d’informació en termes de comptabilitat nacional de més de 1.200 milions d’euros. De fet, va assegurar que l’organisme que presideix va arribar a dubtar de si atorgar-li l’aval.Amb tot, Herrero va subratllar que aquest problema “no és d’ara” i que “porta anys que certes dades no es publiquen”. Concretament, va quantificar que la falta d’aquests ajustaments “ascendiria a una mica més d’un punt percentual del PIB”.

La presidenta d’AIReF va assegurar que les “carències” en l’estratègia econòmica del Govern central ja s’han observat en els anys anteriors, però va avisar que aquest “s’estan agreujant”.La portaveu de l’Executiu espanyol, Isabel Rodríguez, va dir ahir que “respecten” les opinions d’aquest organisme, però va recordar que ja “ha avalat” el quadre macroeconòmic que serveix de base del pressupost. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va admetre ahir l’actual context d’incertesa a Espanya per la crisi derivada de la invasió russa d’Ucraïna, encara que va assegurar que Espanya esquivarà la recessió el 2023 sense necessitat de prendre mesures “dràstiques”. Ho va fer de forma excepcional al Senat, on per segona vegada va comparèixer per debatre cara a cara amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.

Les polítiques fiscals empleades per Moncloa i la crisi energètica van monopolitzar pràcticament la disputa entre el president i el líder de l’oposició. Sánchez va obrir el debat assegurant que la seua administració ja té previst l’escenari de dificultats energètiques i de crisi econòmica. Va insistir que “no s’adoptaran mesures dràstiques”, ja que “no hi haurà apagades, racionaments ni cap d’aquestes escenes apocalíptiques que pronostiquen els creadors de mentides”.

Va destacar les mesures de suport a les rendes baixes per fer front a la crisi i va recordar que s’han compromès més de 35.000 milions d’euros, un 2,9% del PIB, per protegir els més vulnerables i contenir la inflació.El cap de l’Executiu espanyol va contraposar la tasca del seu gabinet per protegir la classe treballadora “dels estralls” de l’alça dels preus amb què va dur a terme el Govern de Mariano Rajoy en resposta a l’anterior crisi financera, que, va assegurar, va generar més desigualtat.Sánchez, que va instar bancs i energètiques a complir el seu “deure moral de tornar a la societat els beneficis que van rebre en pandèmia”, va exigir a Feijóo que digui si està d’acord amb la pujada de les pensions amb l’IPC del 8,5 per cent. El líder popular li va respondre que “no doni lliçons” i li va retreure que votés a favor de congelar-les quan era diputat el 2010. Al llarg del debat, l’augment del deute o els impostos a les grans fortunes i a les empreses energètiques també van ser objecte d’acusacions creuades.Feijóo va carregar contra Sánchez per presumir que “Espanya va bé” malgrat la crisi i el va acusar de voler “hipotecar” els espanyols amb els seus Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2023.

De fet, el va instar a retirar aquests comptes públics, que va titllar de “ficticis”, i presentar-ne uns de nous al Congrés. També va criticar les aliances del president amb l’independentisme, i va assegurar que “jo no pactaré amb l’independentisme perquè els nens no puguin aprendre espanyol a Espanya”.Malgrat la confrontació, els dos líders van optar per evitar els retrets i les crítiques pel bloqueig en la negociació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).