Sánchez, Macron i Costa pacten un “corredor d'energia verda” com a alternativa al Midcat

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir un acord amb el president de França, Emmanuel Macron, i el portuguès, António Costa, per deixar de banda el projecte de gasoducte Midcat, que París rebutjava de ple, per impulsar un nou “corredor d’energia verda” que uneixi Barcelona amb Marsella. Aquest projecte, que els líders van batejar com a BarMar, servirà per interconnectar la península Ibèrica amb la resta de la UE a través d’un nou conducte submarí. L’anunci va arribar després de la reunió entre Sánchez, Costa i Macron, convocada amb la intenció de convèncer el cap de l’Elisi per accedir a acabar el Midcat.

El nou projecte està cridat a transportar hidrogen verd i altres energies renovables, però també servirà com a conducte per al flux de gas durant un període de transició de la UE cap a les energies verdes. Sánchez va anunciar que els tres presidents tornaran a reunir-se el 9 de desembre a Alacant per tancar els detalls pel que fa als “terminis per a la inversió, el repartiment de costos i el volum de recursos econòmics” necessaris.El cap de l’Executiu espanyol va dir que l’entesa per a aquest nou projecte permetrà accelerar les connexions a la UE mitjançant un pacte “europeista i solidari”. Per la seua part, el cap de l’Elisi, que havia rebutjat des del principi l’opció del Midcat al no considerar-lo necessari ni sostenible, va dir que el BarMar servirà per “treure de l’aïllament la península Ibèrica”.

Per la seua banda, Pedro Sánchez va anunciar que Espanya i Portugal treballaran en un “segon pilar” de l’excepció ibèrica per a l’emmagatzemament conjunt d’electricitat a la Península.El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va celebrar la proposta i va assegurar que situa Catalunya “com un punt neuràlgic de la nova estructura energètica europea”. Així mateix, va anunciar que participaran en les converses entre administracions perquè des del Govern “tenim molt a dir”

Va aprovar dilluns sancions a Teheran per la repressió en les manifestacions per la mort de Mahsa Amini

La Unió Europea va acordar ahir sancions contra cinc persones i tres entitats iranianes pel subministrament de drons kamikaze a Rússia, utilitzats en atacs contra civils a Ucraïna. “Prenem mesures ràpides contra l’Iran, que dona suport a la guerra de Rússia a Ucraïna”, va indicar el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Aquestes sancions responen a l’onada d’atacs russos contra objectius civils a Ucraïna amb drons de fabricació iraniana, en una nova escalada del conflicte i que ha tornat la violència a ciutats com Kíiv. El pas va arribar després que dilluns els ministres d’Exteriors del bloc demanessin reunir proves de la implicació de Teheran i acordessin actuar en conseqüència. El ministre d’Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, que dilluns ja havia reclamat sancions contra l’Iran en un discurs davant dels caps de la diplomàcia dels països de la UE, va aplaudir la “ràpida” reacció del bloc.

D’aquesta forma, la UE va elevar el to davant l’Iran i va aprovar una nova ronda de sancions, després d’adoptar dilluns mesures contra 15 persones i entitats iranianes responsables de la repressió de les manifestacions per la mort sota custòdia policial de la jove Mahsa Amini.D’altra banda, les autoritats prorusses de Kherson van continuar ahir l’evacuació de la població civil davant de l’avanç de les tropes d’Ucraïna, que al seu torn va començar a limitar el consum d’electricitat després de patir fins a 300 atacs contra la xarxa energètica. Moscou va avisar la UE que la seua missió d’entrenament a Ucraïna la converteix en “part del conflicte”.

Els Vint-i-set intenten persuadir Alemanya per limitar el gas

Els líders de la UE van iniciar ahir una cimera en la qual intentaran convèncer els països més reticents a intervenir el mercat energètic, principalment Alemanya i Països Baixos, perquè acceptin imposar un límit al preu del gas per abaratir la factura elèctrica.

Mentre que la majoria de països es van mostrar a favor d’aquesta mesura i van cridar a l’entesa, el primer ministre alemany, Olaf Scholz, va advertir que fixar un límit al gas convida productors a anar-se’n a altres mercats sense restriccions.

El preu de la llum repunta avui un 24 per cent

El preu mitjà de la llum per als clients de tarifa regulada vinculats al mercat a l’engròs pujarà avui un 24 per cent respecte a ahir, fins als 105,85 euros per megawatt hora (MWh), segons les dades provisionals de l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia. Serà el segon dia consecutiu que es queda sense aplicació l’anomenada excepció ibèrica, ja que el preu de referència per a les centrals de gas se situa per sota del límit de 40 euros/MWh, però tornarà a reactivar-se quan superi aquesta barrera.

Els carburants prossegueixen l’escalada

El preu dels carburants prossegueix l’escalada i ha encadenat la segona setmana de pujades. En el cas del gasoil, el repunt aquesta setmana ha estat del 5% respecte a l’anterior, per escalar fins als 1,94 euros el litre, el preu màxim des de mitjans de juliol, segons el Butlletí Petroler de la UE. El preu mitjà de la gasolina també ha pujat un 2,6%, fins als 1,756 euros el litre.

Feijóo qüestiona l’excepció ibèrica

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va qüestionar ahir des de Brussel·les l’anomenada excepció ibèrica. Va considerar que està “sortint molt cara” als espanyols a l’estar “finançant els consumidors francesos”. Va lamentar que “som l’únic país de la UE que ha tancat totes les centrals tèrmiques” i va titllar de “decebedora” l’execució dels fons europeus per part del Govern central.

L’OTAN tanca files amb Suècia i Finlàndia

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va assenyalar ahir que és “inconcebible” que els països de l’Aliança no actuïn en suport de Suècia i Finlàndia si pateixen alguna “pressió”, malgrat no ser encara membres de ple dret de l’organització.