Madrid s'obre a reduir la pena per sedició però insisteix que no compta amb suports

El Govern de Pedro Sánchez va tornar a allunyar la reforma del delicte de sedició perquè, encara que és un compromís de legislatura i s’està estudiant la fórmula per introduir canvis en la tipificació, no compta amb la majoria parlamentària per aprovar-la. Va ser Sánchez qui divendres va negar a Brussel·les que l’esmentada modificació tingués alguna cosa a veure amb el suport d’ERC als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) i qui va deixar clar ja llavors que el seu compromís per reformar aquest delicte i fer-lo homologable a les principals democràcies europees seguia en vigor i que es farà quan comptin la majoria parlamentària per concretar-ho. El diari El País va publicar ahir que el Govern central s’obre a reduir a la meitat la pena per sedició i que ERC, que durant molt temps va demanar directament l’amnistia, insisteix ara que vol emprendre la reforma.Fonts de la Moncloa es van remetre a la posició coneguda i a les paraules de Sánchez a Brussel·les i el PSOE, a través de la seua portaveu, Pilar Alegría, va insistir que no es compta amb els suports necessaris –majoria absoluta– per dur a terme el canvi en la sedició.ERC va assegurar, per la seua part, que no entraran en “subhastes” sobre la reforma, però sí que va deixar clar que seran “exigents” amb el Govern central perquè s’equipari a estàndards de països com Alemanya, Suïssa o França.La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va evitar concretar quin és la proposta d’Esquerra per a la reforma i encara que va admetre “converses” amb la Moncloa, va insistir a deslligar-ho de les negociacions sobre Pressupostos.Els republicans consideren que aquesta reforma del Codi Penal i del delicte de sedició s’emmarca en la taula de diàleg entre ambdós executius, si bé un possible acord seria clau per generar la confiança necessària per avançar també en un possible suport als PGE.Per la seua part, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va defensar que la reforma que incumbeix sobre el delicte de sedició és la “derogació”.El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va assegurar que una reforma del delicte de sedició, si es du a terme, suposarà “l’atemptat més gran a la igualtat i llibertat a Espanya”, mentre que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va acusar Sánchez d’estar “trossejant” la “integritat” i la unitat d’Espanya.

Una rebaixa de les penes escurçaria també els terminis de prescripció

Una eventual reforma del delicte de sedició per rebaixar la pena, que arriba ara fins als quinze anys, podria afectar els investigats pel procés que segueixen fugits, entre ells l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, pel que fa a les mesures cautelars i la possible condemna, però també quant als terminis de prescripció dels fets presumptament delictius, que es podrien veure escurçats a fins cinc anys.D’altra banda, en el cas dels nou condemnats que ho van ser per sedició i que només van ser indultats per la pena de presó –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez–, una reforma del delicte de sedició que rebaixés el temps de presó representaria també, al seu torn, disminuir la pena d’inhabilitació, un canvi que podria beneficiar-los partint del principi de retroactivitat a favor del reu.