POLÍTICA HISTÒRIA
La llei de Memòria anul·la la condemna a Lluís Companys
Segons el Govern central, que no durà a terme altres procediments || ERC reclama que s'inclogui ja la nul·litat al seu expedient
Bolaños, durant la sessió del Senat celebrada ahir.
El ministre a la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, va assegurar ahir a ERC que la condemna a mort a l’expresident de la Generalitat Lluís Companys està anul·lada des de divendres passat, quan va entrar en vigor la llei de Memòria Democràtica. La senadora d’Esquerra Sara Bailac Ardanuy havia retret a Bolaños en la sessió de control al Senat que “del Govern [central] hauria d’haver sortit ja” la sentència de nul·litat de la sentència que va condemnar Companys. L’expresident nascut al Tarròs va ser sotmès a un consell de guerra que el va jutjar i va sentenciar a morir afusellat en un judici que va durar poques hores.
La condemna es va executar el 15 d’octubre del 1940. El titular de la cartera de Presidència va detallar que la llei, al seu article 5, ja reconeix la nul·litat de la sentència de Companys i “no cal més procediment” perquè això ja “repara el dany” de les víctimes. L’esmentat article declara la “il·legalitat i il·legitimitat dels tribunals, jurats i altres òrgans penals o administratius que, a partir del Cop d’Estat del 1936, s’haguessin constituït per imposar, per motius polítics, ideològics, de consciència o creença religiosa, condemnes o sancions de caràcter personal, així com la il·legitimitat i nul·litat de les seues resolucions”.
En aquesta línia, el ministre va explicar que aquesta nul·litat s’“incorporarà a l’expedient” de Companys, davant de la qual cosa Bailac va avisar que la seua formació “no pararà d’exigir-ho” fins “que compleixin” i ho “vegin escrit a l’expedient”. L’advertència de la senadora va generar el rebuig de Bolaños, que va criticar que els republicans “parlin de reparar les víctimes de la dictadura, del cop d’Estat, de la Guerra Civil i de la repressió franquista”, però que no votessin a favor de l’aprovació de la llei de Memòria. El malestar d’ERC rau en el fet que no hi hagi un acte concret de desgreuge a l’expresident, cosa que sempre han demanat i que va ser la seua principal exigència el passat dia 15, durant els actes commemoratius de l’aniversari de l’afusellament.
