Lula es conjura per unir els brasilers després de vèncer Bolsonaro per la mínima a les urnes

El president electe del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, va guanyar les eleccions de diumenge per un estret marge de 2,1 milions de vots sobre l’actual governant, Jair Bolsonaro, segons les dades oficials divulgades ahir amb el 100% de les urnes escrutades. L’històric dirigent progressista, que assumirà el poder l’1 de gener del 2023, va vèncer amb un 50,9% dels sufragis, mentre que el líder ultradretà es va quedar amb el 49,1%, d’acord amb el Tribunal Superior Electoral (TSE). Lula, que ja va governar el país entre el 2003 i el 2010, va rebre 60.345.999 vots pels 58.206.354 de Bolsonaro, que va perdre la carrera presidencial malgrat que va registrar més sufragis fins i tot que els que va obtenir als comicis del 2018 (57.797.847), que el van portar al poder.

Han estat els comicis més ajustats de la història d’un Brasil extremament polaritzat. També ha estat la primera vegada que un president perd la disputa per la reelecció des que està permès un segon mandat dels caps d’estat, el 1997. Bolsonaro encara no s’havia pronunciat sobre el resultat de les eleccions al tancament d’aquesta edició, quan ja havien passat més de dotze hores des que les autoritats electorals van declarar la victòria de Lula de forma matemàtica.

Mentre Bolsonaro continuava sense reconèixer els resultats, alguns dels seus ministres, com el d’Afers Exteriors, Carlos França, el pressionaven perquè es manifestés públicament, com ja van fer altres líders internacionals.El triomf del líder del Partit dels Treballadors (PT) va rebre un fort suport institucional al Brasil i va ser ràpidament reconegut pels principals líders mundials, davant de les sospites que el cap d’estat brasiler ho posés en dubte.L’acabat d’elegir president del Brasil es va comprometre a governar per a tots els brasilers en la seua primera declaració després de conèixer el resultat de les eleccions, en què també va emfatitzar que no existeixen dos Brasils i que la majoria ha triat més respecte, igualtat, llibertat i fraternitat. Va prometre “acabar amb la fam” i lluitar per “la democràcia” al Brasil. Va parlar de la seua “resurrecció política i va dir que “han intentat enterrar-me viu i soc aquí”.

“Amb ajuda del poble trobarem una sortida perquè aquest país pugui tornar a viure de forma democràtica i harmònica i construir el món que necessitem”, va dirMalgrat l’èxit electoral de Lula, els aliats del líder ultradretà governaran en tretze dels vint-i-set estats del Brasil, entre els quals Sao Paulo, el més poblat i ric del país.

Llatinoamèrica es bolca cap a l’esquerra

Amb el triomf de Luiz Inácio Lula da Silva a les eleccions d’aquest diumenge al Brasil, l’esquerra llatinoamericana aconsegueix reprendre el control del principal bastió i economia del continent en un any també en què per primera vegada en la seua història Colòmbia compta amb un govern progressista. La victòria de Lula té una repercussió geopolítica fonamental per al continent, ja que no només implica la dura derrota per a la ultradreta que encarna Jair Bolsonaro sinó també la consolidació de l’esquerra en una regió que l’últim any ha vist com les candidatures progressistes s’han imposat a Xile, Hondures, el Perú i Colòmbia.

Després que en els últims anys la regió es precipités cap a la dreta, el 2018 Mèxic va ser el primer a revertir aquesta situació amb l’elecció d’Andrés Manuel López Obrador, que està entrant en la seua recta final com a president. El van seguir l’Argentina d’Alberto Fernández i la Bolívia de Luis Arce, després de la crisi política del 2019 amb què la dreta va tenir un breu pas pel poder. La tornada de l’esquerra va implicar esdeveniments històrics com l’elecció de Xiomara Castro a Hondures, cosa que la convertia així en la primera dona que governa el petit país centreamericà; la de Gustavo Petro, a Colòmbia, primer mandatari d’aquesta ideologia que dirigirà des de Casa Nariño, o la de Pedro Castillo al Perú.