El Congrés debat avui el decret per reduir el rebut del gas i apujar un 1,5% el sou de funcionaris

El Ple del Congrés votarà aquest dijous la convalidació del decret llei que implanta mesurades per abaratir el rebut del gas, així com la pròrroga de les deduccions que s’apliquen en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges i la compensació de l’1,5% en les retribucions dels empleats públics per a 2022, entre altres punts.

En matèria energètica, el decret, aprovat en Consell de Ministres el passat 18 d’octubre, recull el finançament via Presupostos Generals de l’Estat (PGE) del dèficit generat pels límits a l’increment de la factura del gas natural per a la nova Tarifa d’Últim Recurs (TUR) d’estalvi veïnal per a les calderes comunitàries, així com per la pròrroga de les condicions vigents per als consumidors domèstics de la TUR 1 i TUR 2 per limitar la pujada als seus rebuts del gas en un 5%, que estaran en vigor en ambdós casos fins finals de 2023.

El text, que està en vigor des de la seua publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), preveu també ajuts per valor de 3.000 milions d’euros dels PGE per rebaixar la factura energètica d’un 40% de les llars del país davant de l’impacte de la crisi.

En el cas concret de la rebaixa per a les factures de les calefaccions comunitàries, aquesta extensió de l’esquema de protecció de la Tarifa d’Últim Recurs de gas natural a una nova TUR d’estalvi veïnal beneficiarà 1,7 milions de llars i es preveu que representi un 50% d’estalvi a la factura.

Aquesta nova TUR, que tècnicament inclou un total de vuit de diferents en funció del consum, obligarà, això sí, que els consumidors que es beneficiïn d’ella tinguin instal·lats comptadors individuals abans del 30 de setembre de 2023, així com a tenir les seues calderes revisades.

Així mateix, es procedeix a prorrogar fins el desembre de 2023 les mesures de flexibilització de contractes de gas natural per a la indústria i la minoració dels ingressos extraordinaris per efecte del gas natural, que va ser aprovada el setembre de 2021.

REFORÇ DELS BONS SOCIALS ELÈCTRIC I TÈRMIC

Al costat d’aquestes mesures, el nou paquet aprovat --que ve a complementar el pla de contingència, denominat Plan Más Seguridad Energètica-- reforça els bons socials elèctric i tèrmic, als quals poden acollir-se les famílies vulnerables o nombroses.

Així, s’inclouen nous descomptes del 40% a la factura elèctrica per a 1,5 milions de llars treballadores amb baixos ingressos i es reforça l’actual bo social, al qual estan acollits 1,3 milions de llars.

També es dona més flexibilitat per als consumidors, permetent la realització de modificacions de la potència contractada a autònoms i empreses amb una flexibilitat superior a l’actual fins el 31 de desembre de 2023.

Igualment, s’augmenta el descompte per als consumidors vulnerables del 60% al 65%, s’elevarà del 70% al 80% el dels consumidors vulnerables severs i s’incrementarà un 15% la quantitat d’energia amb dret a aquests descomptes.

PRÒRROGA EN LES DEDUCCIONS DE L’IRPF

El text també inclou la pròrroga per un any més, fins finals de 2023 en uns casos o finals de 2024 en d’altres, les deduccions existents que s’apliquen en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges.

Així mateix, el decret introdueix en l’Impost sobre Societats una mesura per la que els contribuents podran amortitzar lliurement les inversions que s’efectuïn en instal·lacions destinades a l’autoconsum d’energia elèctrica, així com aquelles instal·lacions per a ús tèrmic de consum propi, sempre que utilitzin energia procedent de fonts renovables i substitueixin instal·lacions que utilitzin energia procedent de fonts no renovables d’origen fòssil.

En aquest sentit, s’estableix com a condició que l’entrada en funcionament de les noves instal·lacions s’haurà de produir l’any 2023. L’objectiu d’aquesta mesura és promoure la substitució de combustibles fòssils per energies renovables produïdes de forma autòctona.

REBAIXA DE LES PEONADES I COMPENSACIÓ EN SALARIS DE FUNCIONARIS

D’altra banda, el document també aprova la compensació de l’1,5% en les retribucions dels empleats públics per a 2022. Aquesta pujada salarial, acordada en el marc de la Taula General de Negociació de la Funció Pública, té caràcter retroactiu. Per la qual cosa aquest increment se sumeixi a l’alça del 2% de les retribucions públiques que va entrar en vigor l’1 de gener d’aquest any.

Aquest increment addicional de l’1,5% generalitzat té un caràcter excepcional, ja que és la primera vegada que es produeix. El mateix s’aplicarà a totes les administracions públiques, incloses comunitats autònoma i entitats locals. La seua consolidació al present exercici suposa que s’apliqui sobre les retribucions vigents el 31 de desembre de 2021. Pel que la pujada global per a 2022 és del 3,5%.

Respecte al període 2022-2024, la millora salarial assolirà un percentatge fix del 8%, podent incrementar-se el mateix al 9,5%. Si es fan càlculs en termes reals, la revalorització salarial pot assolir un 9,8%. El motiu és que l’increment salarial de cada exercici es consolida. Per la qual cosa l’augment de cada any es realitza sobre el sou incrementat de l’exercici anterior.

La pujada quedarà reflectida en les nòmines a partir de novembre, abonant-se com a endarreriments l’increment corresponent de gener a octubre de l’exercici en curs. El caràcter retroactiu de la mesura obliga que sigui així, ja que la pujada inicial del 2% recollida en els Pressupostos Generals de l’Estat 2022 porta en vigor des de l’1 de gener d’aquest any.

Amb aquesta norma també s’ha aprovat reduir a deu el nombre mínim de jornades reals cotitzades necessàries per accedir al subsidi d’atur o a la renda agrària que beneficiarà les persones treballadores eventuals agràries a Andalusia i Extremadura.