El culte al soldat caigut

Totes les celebracions importants ucraïneses es commemoren a la plaça de la catedral de Santa Sofia a Kíiv, inscrita a la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco des del 1990. S’utilitza regularment per a les celebracions del Dia de la Independència, Nadal, Pasqua i altres festes. No hi ha millor lloc per glorificar l’experiència bèl·lica realitzada pels soldats ciutadans que acudeixen com a voluntaris al camp de batalla.

Especialment del mític batalló Azov, una unitat paramilitar creada el 5 de maig del 2014 poc després dels primers bombardejos russos sobre Ucraïna, els integrants del qual són enaltits per la població ucraïnesa, i denominats “terroristes amb vincles neonazis” pel Tribunal Suprem de Rússia.En els 20 mòduls d’una exposició fotogràfica desplegada sota el campanar de la bellíssima Santa Sofia es mostren els rostres i les històries de 156 militars dels 300 morts en combat mentre defensaven la ciutat de Mariúpol, de 400.000 habitants, i Azovstal, el complex industrial en el qual van arribar a treballar 10.000 persones.Desenes de persones s’aturen davant dels retrats, alguns se senyen, d’altres s’emocionen o s’assequen les llàgrimes. És un lloc pel qual cada dia passen desenes de milers de ciutadans de camí a la feina. Tota la parafernàlia bèl·lica (cascos, armilles, armes) és present en molts dels retrats frontals, però les mirades dels morts són relaxades, somrients, afables.Aquesta unitat militar va lluitar heroicament a Mariúpol i es va rendir al maig.

Abans, segons s’explica en un dels panells, van provocar la mort de 1.157 enemics i van destruir 49 carros de combat russos i van inutilitzar 50 blindats més.Entre els morts que es presenten a l’exposició destaquen el matrimoni format per Vitali Taranin, mort per una bomba el 15 d’abril amb 35 anys mentre es refeia a l’hospital de campanya de ferides molt greus sofertes un mes abans, i Ala Taranina, de 33 anys, morta per una explosió al búnquer en el qual es protegia tot just dos setmanes després.Tots dos s’havien presentat voluntaris a l’Azov l’agost del 2014. Al plafó s’explica que Vitali volia tenir una família nombrosa i havia estat condecorat amb la Creu al Valor i que Ala treia molt bones notes en els seus entrenaments i també havia rebut la mateixa condecoració. El text indica que el desig de la família és que Danilo, fill i orfe d’ambdós, es converteixi en un militar com els seus pares i el seu avi.Els germans Gipik són en el lateral d’un plafó.

Bogdan, el més gran de 33 anys, va morir el 17 d’abril i el petit Jaroslav, de 30 anys, un mes abans. El primer va caure en combat mentre complia una ordre i va morir arran de patir greus ferides i el petit, que era capità d’una unitat de franctiradors, va ser assolit per la càrrega explosiva d’un blindat mentre intentava atacar-lo i inutilitzar-lo amb un llançagranades.Fa una bona estona que la senyora Lubov Sapa, de 72 anys, es passeja pels plafons i llegeix cada una de les històries com si busqués algú en concret. “Tots ells són els nostres herois que van protegir Ucraïna i van morir per això”, explica a punt de plorar.Va abandonar la seua casa de Mariúpol el 22 de març carregant amb prou feines equipatge, amb la seua filla Karina i el seu gat.

Els va caldre quatre dies per arribar a la zona sota el control dels ucraïnesos i poder agafar un dels autobusos d’evacuació. “Va ser horrible viure gairebé un mes sota les bombes i haver d’abandonar totes les pertinences. Encara avui m’altero quan escolto un soroll massa alt.

Però tornaré a la meua ciutat perquè allà hi ha la meua pàtria i casa meua”, relata.La paraula por és insuficient per descriure el que van viure. “Vivíem terroritzats malgrat que la guerra no es pot explicar amb paraules”, reflexiona. La seua filla Karina intenta ser més precisa: “La guerra és la mort de tot, de les persones, dels seus cossos que queden destrossats, dels habitatges, dels ponts, de tot el que és important per a tu.”Mare i filla segueixen el seu camí i s’aturen davant del retrat de Natalia Strebkova, morta el 15 d’abril amb 44 anys.

Aquesta perruquera va decidir el 2017 que el seu destí era ser militar i es va convertir en amiga, germana i mare de tots els seus companys a l’Azov. Els seus superiors li van ordenar fins a en tres ocasions abandonar la fàbrica d’Azovstal, però ella s’hi va oposar perquè volia lluitar al costat dels més joves. Un bombardeig contra el seu refugi va acabar amb la seua vida.A l’inici de la guerra a l’Est d’Ucraïna el 2014, homes de tot el país i algunes dones es van presentar com a voluntaris per lluitar contra els separatistes russos.

Com va ocórrer durant els conflictes dels Balcans, algunes de les unitats, inclosa el batalló Azov, es van crear fora del control de les Forces Armades d’Ucraïna. Alguns dels integrants utilitzaven estètica nazi i s’havien radicalitzat com ultres d’equips de futbol.“En la fase del conflicte del 2014 al 2016 vam detectar abusos, hi va haver saquejos i alguns episodis greus com execucions extrajudicials, actes que podrien ser considerats crims de guerra. Ambdós parts, tant els prorussos com els batallons proucraïnesos, van cometre aquest tipus d’actes”, va explicar Carlos de las Heras, portaveu d’Amnistia Internacional, encara que també va admetre que des de l’agressió russa no hi havia constància de nous abusos.A Rússia, Vladímir Putin ha acusat en múltiples ocasions Ucraïna d’estar dirigida per “neonazis, russòfobs i antisemites” i així justificar la invasió del seu exèrcit i, també, desviar l’atenció i minimitzar els crims de guerra comesos pels seus soldats.Deia el filòsof Plató que “només els morts viuen el final d’una guerra” mentre l’historiador Heròdot incidia que “en la pau els fills enterren els seus pares mentre que en la guerra són els pares els qui enterren els seus fills”.

Kíiv no descarta evacuar la població si continuen els talls de llum

Els combats van continuar sense respir al sud i est d’Ucraïna, que ahir va patir de nou el càstig de les apagades en almenys set regions del país a causa del dany que van causar a la seua infraestructura energètica els bombardejos massius russos. L’alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, va fer una crida a la població de la capital ucraïnesa a acumular menjar i altres béns de primera necessitat mentre fonts de la seua administració van confirmar que existeixen plans per a una evacuació total de la ciutat si persisteixen els talls elèctrics durant l’hivern. Mentrestant, les tropes de Moscou van augmentar els atacs a l’est d’Ucraïna, en un intent de tornar a prendre la iniciativa en un front estabilitzat des de fa mesos, mentre creixia la tensió al sud de Kherson.