L'Eurocambra atribueix al Govern espanyol l'espionatge a independentistes amb Pegasus

L’informe preliminar del comitè de l’Eurocambra que investiga l’ús de Pegasus a la UE apunta al Govern espanyol com a responasble de l’espionatge a polítics, activistes i empresaris independentistes, conegut com a Catalangate. El document, que encara és un esborrany i que es va presentar ahir, lamenta la “poca informació aportada fins ara” per l’Executiu espanyol sobre l’espionatge i assenyala que el Govern central va ser “probablement” el primer comprador a la UE de l’spyware de l’empresa israeliana NSO. A més, el text, elaborat per l’eurodiputada neerlandesa Sophie in ‘t Veld, remarca que les escoltes i els rastrejos “mostren un patró clar” i “coincideixen” amb “moments de rellevància política”.El document indica que “no és possible establir” que l’independentisme català suposés una “amenaça a la seguretat nacional o la integritat de l’estat”.

En aquest sentit, recomana a la Unió Europea que defineixi què es pot entendre com a “seguretat nacional” per evitar abusos d’aquest tipus per part dels estats membre.D’altra banda, destaca el contrast entre la “rapidesa” del sistema judicial espanyol en els casos que afecten la Moncloa –entre ells el president, Pedro Sánchez–, presumptament espiats pel Marroc, amb la “lentitud” dels casos relatius als independentistes catalans.L’autora de l’informe va criticar ahir la “poca informació aportada fins ara” pel Govern central. “Si creuen que alguna assumpció és errònia, llavors que aportin proves”, va dir, abans de concloure que “el que no es pot fer és negar-se a donar informació i dir que no pots mirar res més”. El president del Govern, Pere Aragonès, va demanar ahir “arribar al fons” del cas sobre l’espionatge “per justícia i dignitat política” i va denunciar que “en una democràcia no s’espia l’adversari polític”.

També la consellera d’Exteriors, la lleidatana Meritxell Serret, va celebrar el “toc d’atenció” de l’Eurocambra a l’Estat espanyol i va assegurar que “el Govern ho ha rebut amb molta satisfacció”. L’expresident Carles Puigdemont va afirmar que “l’espionatge massiu, incontrolat i il·legal és molt greu, però ho és encara més si ho fa un estat i l’empara la UE”. “És una amenaça directa a la democràcia”, va dir.La diputada de la CUP al Parlament Laia Estrada va demanar la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Moncloa defensa la seua actuació i diu que vol aclarir el cas

Fonts del Govern espanyol van defensar ahir la gestió de la Moncloa en el Catalangate i van afirmar que el cap de l’Executiu central, Pedro Sánchez, és el “primer interessat” a aclarir els fets. Recorden que es tracta d’un informe “provisional i sense proves” i insisteixen que el Govern central “va fer el que havia de fer” quan va tenir coneixement de la comissió d’“accions delictives”. Es referien, no obstant, als casos d’espionatge que van afectar Sánchez i els ministres de Defensa i Interior.

Sobre la resta, van assegurar, no tenen res més a afegir.D’altra banda, PP i Cs van criticar l’informe de la comissió d’investigació de l’Eurocambra sobre Pegasus, a l’assegurar que no reflecteix dades objectives. “Hem d’aconseguir que parli dels fets, que no pugui ser utilitzat per carregar la prova contra un Estat democràtic per aquells que el van violar”, va dir l’eurodiputat de Cs Jordi Cañas.