La russa que va trencar el passaport

Fa divuit dies de guerra que visc en un refugi amb la meua filla i la meua neta. Tinc dret a denominar-me ucraïnesa. No perquè porti trenta anys vivint en aquest país sinó perquè la considero la meua pàtria. El 1941 el meu avi va combatre com a capità contra els ocupants nazis a l’est d’Ucraïna i va morir tres mesos després de l’inici de la invasió alemanya. Està enterrat aquí igual que la meua mare. No me n’aniré enlloc i resistiré amb la meua família. És la meua elecció. L’únic que m’uneix a Rússia és aquest paper, vàlid fins al 2025. No el necessitaré mai més. Prefereixo ser apàtrida abans que pertànyer a Rússia”, explica en un vídeo Natalia Kuderska, de 59 anys, abans de destruir el seu passaport rus i acabar amb una dura frase: “Fins mai, Rússia bruta, país d’esclaus.”

El vídeo, realitzat el passat 13 de març del 2022, dura dos minuts i cinc segons, el temps que ha tardat a quedar-se sense documentació i sense nacionalitat, una situació que li impedeix abandonar Ucraïna perquè només té el permís deuan va començar l’atac rus, es va despertar estranyada davant de tant soroll, es va girar al llit i va continuar dormint. Tanmateix, la segona nit va decidir passar-la a l’interior del seu cotxe al pàrquing subterrani. Les restes d’un míssil de creuer es van estavellar contra l’edifici del costat.

Imatge del passaport de Natalia Kuderska / Gervasio Sánchez

A la part del darrere del seu vehicle té encara diverses mantes i menjar, inclòs de gos, per a dos setmanes. La seua mare se’n va anar definitivament a Kíiv l’any 2011. Pocs dies després de l’inici de la invasió russa de Crimea, va voler parlar amb la seua millor amiga a Samara través de la pantalla d’un portàtil. L’amiga es va negar a creure que Rússia estigués envaint i bombardejant Ucraïna. La seua mare es va enfadar molt amb ella. A l’acabar la conversa li va demanar que esborrés del telèfon tots els contactes russos, inclòs els d’oncles i cosins germans incapaços de solidaritzar-s’hi. Mai han tornat a relacionar-se.

“La població russa està molt mediatitzada. Creuen que tot el que els mostra els canals oficials és l’única veritat infrangible, com si la televisió fos un Déu”, reflexiona Natalia quan se li pregunta si entén aquests comportaments familiars.

L’emperador Putin

És molt dura amb el president Vladímir Putin, que descriu com un emperador que ha aconseguit paralitzar els seus ciutadans amb mentides i propaganda. “No vull formar part d’un poble incapaç de no fer res pel veí que està sent agredit”, reflexiona. Natalia reconeix que és positiva i que rares vegades perd el sentit de l’humor. “Vaig ser una dona bonica fins al 24 de febrer d’aquest any, el dia que va començar la guerra a Kíiv. Des d’aleshores m’he engreixat més de 20 quilos”, diu Natalia amb un somriure. “Creus que és culpa de l’estrès?”, li pregunto. “No pas. Vaig omplir la nevera a vessar pensant que ens quedaríem sense subministraments i em vaig posar a menjar sense parar abans que s’espatllés, emmagatzemat per culpa dels continus talls de llum”, recalca amb ironia. Les parets estan plenes de pintures realitzades per la dona. “M’agradava pintar quan era nena. Ho vaig deixar durant molts anys. Vaig recuperar les ganes quan em vaig divorciar”, explica Natalia. Diversos quadres mostren paisatges idíl·lics i acolorits molt tradicionals. En una paret es barregen algunes escenes quotidianes amb els desastres de la guerra. Un dels últims quadres que ha pintat mostra la cua d’un míssil que s’ha estavellat contra una plaça. Tot és molt negre, inclosos els edificis del voltant que cremen sota altres projectils. Només ha pintat, amb un blanc brut, unes figures humanes, majoritàriament nens, que es desintegren al ser abatuts per la càrrega del míssil. Un quadre que simbolitza la destrucció total residència.

“No me’n penedeixo i no em diguis valenta. És una decisió lògica quan et bombardegen els teus”, assegura. L’acte de destruir el passaport li podria costar anys de presó a Rússia. Assegura que no coneix ningú que hagi fet res semblant encara que sí que sap de russos que han sol·licitat documentació ucraïnesa. Des de l’any 2019, abans de la pandèmia de la Covid-19, espera rebre una nova documentació, però sap que es tracta d’un tràmit molt lent a Ucraïna, una situació que es pot allargar anys en aquests temps convulsos. Nascuda a Samara, una de les grans ciutats industrials de Rússia, banyada pel riu Volga, va estudiar dos carreres universitàries, especialitzant-se en enginyera industrial i d’automoció. Va anar a treballar a Sibèria, on va conèixer el seu marit, d’origen ucraïnès, i el 1992 se’n va anar a viure a Kíiv. “La meua ciutat natal està molt contaminada, és grisa i fosca i mai m’ha agradat”, explica.

Afirma que va començar a odiar el seu país quan de nena a penes veia el seu pare, que sortia a les cinc del matí de casa a treballar com a torner i tornava ja de nit. “Rússia era i continua sent una empresa que t’absorbeix completament i t’impedeix realitzar una vida normal”, emfatitza. L’únic que li produeix tristesa és no tornar a visitar la tomba del seu pare, enterrat a la seua ciutat natal. Però ja ha ideat un pla: “A Samara estan construint un crematori. Aconseguiré que exhumin el meu pare i m’enviïn les cendres a Kíiv. Si jo no ho aconsegueixo serà una tasca obligatòria per a la meua filla o la meua neta.” Va deixar de banda la seua professió quan es va divorciar el 2010 i es va dedicar a llogar pisos per mesos i rellogar-los per dies. Va començar a estalviar diners. Comprava pisos, els restaurava i els venia. Un d’aquests pisos és el seu actual apartament, situat al pis 18 amb una vista fantàstica a través d’uns finestrals espectaculars, que donen a un menjador on regna imperial un televisor de 75 polzades, potser el lloc menys ideal per viure en l’actualitat. Des del febrer diversos projectils s’han estavellat contra els edificis limítrofs.

Kherson espera el seu destí mentre creix la rebel·lió entre els russos Kherson espera el seu destí després de reconèixer les autoritats prorusses la superioritat numèrica de les forces ucraïneses a la província del sud, mentre que dins i fora del camp de batalla la rebel· lió de mobilitzats russos va en augment amb queixes gairebé diàries sobre la seua situació i negatives a combatre. Per la seua part, Moscou va recalcar ahir que “no posa condicions prèvies” per a l’inici de converses amb Ucraïna per aconseguir un acord de pau i va incidir que l’únic necessari és que Kí iv “mostri bona voluntat”. Mentrestant, la Comissió Europea presentarà avui la seua proposta per entregar a Ucraïna 18.000 milions d’euros en ajuda macrofinancera en forma de crèdits tous al llarg del 2023.