Medicaments espanyols per a malalts a Khàrkiv

Els primers medicaments espanyols distribuïts per l’ONG Misión Kharkiv, fundada per Rostislav Filippenko, de 32 anys, un ucraïnès amb passaport espanyol, arriben a Petropavlivka, un llogaret situat a 76 quilòmetres en línia recta de la capital regional, després de conduir per carreteres secundàries i intransitables i recórrer cinquanta quilòmetres més en el doble de temps. La Irina, la infermera d’atenció primària i malalta oncològica, ens espera a l’entrada del llogaret que no va ser destruït pels russos perquè el seu màxim responsable polític va col·laborar durant la invasió del febrer. Fins a l’octubre tota l’àrea estava sota l’ocupació russa.

Una contraofensiva llampec llançada el mes de setembre per l’exèrcit ucraïnès va permetre recuperar una gran part del territori ocupat.La missió és entregar casa per casa medicaments a malalts crònics i oncològics. Una boira matutina sota una temperatura de zero graus rega el paisatge amb un toc fantasmagòric i alhora idíl·lic. A penes hi ha persones passejant pels carrers.

El fum que sobresurt per les xemeneies indica quines cases estan habitades.La Nina està malalta de tiroide i viu amb el seu marit en una casa de doble pis envoltada per una tanca metal·litzada d’un bonic color blau. Surt a la porta i rep per primera vegada unes medicines que li són imprescindibles.“La meua filla se’n va anar a Polònia fa set anys i el meu fill està servint a l’exèrcit ucraïnès a Khàrkiv. Fa més d’un any que no veig els meus nets que viuen a Ucraïna i més de tres anys els que són fora de les nostres fronteres”, explica emocionada.

Afirma que se senten explosions properes de tant en tant. “Els russos travessaven el poble però mai ens van molestar”, assegura.Al llarg del camí des de Khàrkiv, una gran part dels camps de terra negra està sense conrear. Ucraïna, gran productor agrícola, conegut com el graner d’Europa, atresora una quarta part mundial d’aquest tipus de sòl negre conegut pel nom tècnic txernozem (que significa terra negra), que és molt ric en potassi, fòsfor i microelements.Moltes collites de panís i gira-sol no recollides durant els combats ja han estat destruïdes per les gelades.

Hi ha naus bombardejades i cremades i molts tractors estan aparcats a l’espera de la tornada dels camperols que van fugir després de la invasió.El Fedor està malalt de diabetis i viu amb la seua dona. Els gossos lladren darrere de la tanca i d’un mur verd de dos metres d’alt que protegeix casa seua. S’alegra de l’entrega a domicili dels medicaments i al preguntar-li què necessiten per passar l’hivern, respon lacònic: “Cobrar la pensió de 2.000 hrvínies [55 euros] cada mes, una cosa que no passa des del setembre.”L’Alla és asmàtica, té 61 anys però sembla deu anys més gran i és viuda des de fa quatre anys.

Està molt trista perquè just al matí han marxat al capdavant vuit soldats que tenia allotjats a casa. “M’han regalat aquesta caixa de caramels”, afirma eixugant-se les llàgrimes. Aquí menjaven, dormien, la distreien i li donaven seguretat.

“Posa’t el maquillatge, no ploris i espera la nostra tornada”, li han dit a l’acomiadar-se. La seua casa no va ser assaltada pels russos perquè es troba allunyada del sender de terra que uneix una sèrie de granges amb el centre del llogaret. En la retirada molts soldats russos ocupants van abandonar neveres, rentadores i fins i tot vàters que havien robat a les cases saquejades.La infermera Irina i el seu marit Alexander són malalts de càncer i reben tractament oncològic per part de l’ONG.

L’home ha continuat llaurant els camps per plantar panís i gira-sol durant l’ocupació russa. “Un dia dos helicòpters russos ens van sobrevolar i un es va posar al davant del tractor i va iniciar una espècie de balanceig provocador com si es preparés per disparar però es va quedar en un ensurt”, recorda l’Alexander.Un dels seus treballadors, molt burleta, li va dir: “Si ens maten aquí la meua dona és capaç de ressuscitar-me per tornar a matar-me per no haver-li fet cas i quedar-me a casa en comptes de sortir a treballar sota els ocupants.”L’Alexander explica que dos tractors d’última generació del llogaret van ser robats per les tropes russes com van fer en altres llocs de la Ucraïna ocupada. El sistema GPS va permetre rastrejar l’itinerari que van fer i “ara sabem que són a Txetxènia”.Durant l’ocupació van continuar veient la televisió ucraïnesa perquè era estrany veure patrulles russes a l’interior del llogaret.

“Vam estar tres mesos sense electricitat i llavors escoltàvem la ràdio amb una petita bateria. Ara hem comprat un generador perquè ens temem talls de llum continus”, explica l’Alexander.Tots dos admeten que amb prou feines han tingut contacte amb l’invasor. La Irina comenta que un dia mentre esperava l’autorització per seguir el seu viatge en un control militar als afores de Petropavlivka, un soldat rus bastant gran se li va atansar i li va dir gairebé a l’oïda: “Som aquí complint ordres.”La Irina coneix molt bé la situació sanitària dels seus veïns.

Assegura que la invasió no ha suposat més impacte en la salut mental de la població. “Aquí viuen camperols que s’aixequen molt aviat, treballen encara que tinguin por i això evita que estiguin pensant tot el dia en la guerra”, reflexiona la Irina.En la tornada a Khàrkiv topem amb molts edificis destruïts pels bombardejos. Blindats russos destrossats jeuen com ferralla bèl·lica als laterals de les carreteres.

Hi ha búnquers abandonats. Un tràiler militar trasllada un carro de combat avariat des del front.En un llogaret, els militars ucraïnesos estan repartint sacs de patates entre els habitants. S’ha format una fila amb dos desenes d’homes, dones i nens, el grup humà més nombrós que hem vist des del començament del nostre viatge aviat al matí.

Els voluntaris de l’ONG Misión Kharkiv realitzen uns tres viatges terrestres cada setmana per distribuir medicaments entre malalts crònics en zones conflictives que es troben a tret de l’artilleria russa i on no arriba la sanitat pública ucraïnesa. En els controls militars ja els coneixen i els permeten el pas amb bastanta rapidesa.Tots els medicaments repartits durant la jornada tenen l’etiquetatge espanyol i formen part de les desenes de tones enviades per donants espanyols des que va començar la invasió russa del mes de febrer.

El riu Dniéper, la nova línia del front bèl·lic El riu Dniéper, el més gran d’Ucraïna, es converteix amb la retirada russa del nord de la regió de Kherson en frontera natural i primera línia de front entre els exèrcits d’Ucraïna i Rússia al sud del país. “En aquestes condicions l’opció més raonable és organitzar la defensa a la barrera natural del riu Dniéper”, va dir el general rus Serguei Surovikin, comandant de les forces russes que combaten a Ucraïna.A dia d’avui, Rússia controla tots dos marges, però el subministrament a Ucraïna de les llançadores de míssils nord-americanes Himars va fer inviable la defensa de la riba dreta per part de l’Exèrcit rus, a causa del bombardeig de ponts i pontons, a més d’arsenals i bases militars a la rereguarda.Malgrat els avanços, les forces ucraïneses es mantenen cauteloses davant del replegament rus de Kherson.