El desordre públic que substitueix la sedició haurà de ser violent per ser delicte

Els partits que conformen el Govern central, PSOE i Podem, van registrar ahir la proposició de llei amb què pretenen derogar l’actual delicte de sedició i substituir-lo pel de desordres públics agreujats, que contempla penes de fins a 5 anys de presó –davant dels 15 anys que recull el Codi Penal vigent– i 8 anys d’inhabilitació –lluny dels 15 anys que estableix la llei actual–. El text planteja aquesta rebaixa deixant fora del Codi Penal el Capítol I del Títol XXII, que defineix el delicte de sedició, i modificant l’article 557 per crear el nou delicte, que el Govern central ha denominat “desordres públics agreujats”. Així, el text estableix que seran castigats qui “actuant en grup i a fi d’atemptar contra la pau pública, executin actes de violència o intimidació sobre les persones o coses; obstaculitzant les vies públiques, ocasionant un perill per a la vida o la salut de les persones o envaint instal·lacions o edificis”.

En aquests casos, les penes aniran dels sis mesos als tres anys. Les condemnes, no obstant, seran de tres a cinc anys de presó i inhabilitació per ser càrrec públic quan aquest delicte “es cometin per una multitud el número, organització i propòsit de la qual siguin idonis per afectar greument l’ordre públic”. En cas de ser autoritat, la pena d’inhabilitació serà absoluta per temps de 6 a 8 anys. PSOE i Podem justifiquen la seua intenció de suprimir la sedició i modificar el delicte de desordres, subratllant que ajudarà els jutges sobre els tipus de delictes aplicables, i es millorarà la cooperació judicial internacional, ja que serà un delicte homologable al d’altres països europeus.

El text fa així una al·lusió indirecta a les fallides ordres d’extradició emeses per la Justícia espanyola contra els líders del procés.El text, que s’ha tramitat per la via ràpida, s’obrirà a modificacions a través d’esmenes una vegada arribi al Congrés. Per poder ser aprovat necessitarà el vot a favor de la majoria absoluta de la Cambra, per la qual cosa n’hi hauria prou amb el suport del Govern central i els seus socis.

La reforma impactarà en la situació dels acusats pel procés

La reforma penal plantejada pel Govern central tindrà repercussió en la situació dels líders del procés, encara que serà necessari esperar per veure’n l’abast.

En el cas dels que es troben a l’estranger, les que més podrien beneficiar-se són la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’exconsellera Clara Ponsatí, ja que l’eliminació del delicte de sedició faria que només se les pogués reclamar per desordres públics, en el cas que els fets encaixessin. A més, el delicte podria haver prescrit abans de ser jutjades, ja que amb la reforma la prescripció passarà dels 20 als 10 anys. Amb tot, com que el nou delicte és homologable en altres països europeus, això podria facilitar l’extradició.

En el cas de l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, a l’estar acusat també de malversació, la seua situació és més complicada de predir, segons juristes.Quant als nou dirigents independentistes que van ser condemnats el 2019 per l’1-O, una vegada es materialitzi la derogació podrien demanar una revisió de condemna al Tribunal Suprem, afirmen els experts. El primer pas serà veure en quin delicte del nou Codi Penal encaixen els fets que es van donar provats en la sentència del procés. Una vegada identificat, aquestes penes podrien aplicar-se als cinc condemnats només per sedició –Carme Forcadell, Joaquim Form, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart–, però per a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa els magistrats hauran d’estudiar com combinar les penes del delicte seleccionat per substituir la sedició amb les penes de la malversació. I això és així perquè van ser condemnats per sedició, però en concurs medial amb malversació, és a dir, el tribunal va considerar que van malversar fons públics per perpetrar la sedició.

Altres transposicions europees acompanyen la nova llei

El Govern central ha aprofitat la proposició de llei que elimina el delicte de sedició per traslladar directives comunitàries i realitzar altres reformes, resoldre “dèficits i llacunes” que hi ha dins del Codi Penal en l’àrea dels delictes econòmics i l’ús d’eines informàtiques, la lluita contra el frau i la falsificació de mitjans de pagament, l’abús de mercat o les atribucions de les autoritats de la competència. En aquest sentit, inclou les criptomonedes en el Codi Penal com un possible mitjà per cometre el frau.

Dins dels delictes contra la integritat moral s’introduirà també una modalitat delictiva específica per a l’ocultació del cadàver i també per al contraban amb material de defensa o tecnologia de doble ús.