Itàlia, Malta, Xipre i Grècia demanen a la CE de coordinar rescats a la Mediterrània

Itàlia, Malta, Xipre i Grècia han demanat avui a la Comissió Europea (CE) i la presidència dels Vint-i-Set que prenguin les mesures necessàries per debatre "com coordinar les operacions de rescat al Mediterrani", mentre van instar que cada Estat "exerceixi la jurisdicció i el control sobre els vaixells que enarboren el seu pavelló", amb referència a les naus humanitàries de rescat al mar.

"Itàlia, Grècia, Malta i Xipre, com a països de primera entrada a Europa a través de la ruta de la Mediterrània central i oriental, porten la càrrega més pesada de la gestió dels fluxos migratoris, en ple respecte de totes les obligacions internacionals i les normes de la UE," s’indica en una declaració conjunta dels ministres de l’Interior italià, maltès i xipriota i el de Migració i Asil de Grècia.

Els quatre països lamenten que "el nombre de compromisos de reubicació assumits pels Estats" europeus en l’actual pla de migració i asil "representin només una fracció molt petita del nombre real d’arribades irregulars que hem rebut des de començament d’any".

"A més, fins a la data el mecanisme ha demostrat ser lent en la consecució del seu objectiu declarat d’alleujar la càrrega a la qual tots com a estats membres de primera línia, estan constantment exposats, ja que fins ara només s’ha produït un petit nombre de reubicacions. Això és lamentable i decebedor", indiquen.

A l’espera d’un mecanisme de repartiment "eficaç, just i permanent", els ministres asseguren "no poder subscriure la idea que els països de primera entrada són els únics punts de desembarcament europeus possibles per als immigrants il·legals, especialment quan es fa de forma descoordinada a partir d’una elecció dels vaixells els vaixells privats, que actuen amb total independència de les autoritats estatals competents."

Per tot això, asseguren que "és urgent una discussió seriosa sobre com coordinar millor aquestes operacions a la Mediterrània (...) i que tots els Estats d’abanderament assumeixin les seues responsabilitats en d’acord amb les seues obligacions internacionals".

"Demanem a la Comissió Europea i a la Presidència que prengui les mesures necessàries", afegeixen.

La declaració d’aquests quatre països es produeix després de l’enfrontament obert entre París i Roma pel rebuig italià de permetre el desembarcament d’un vaixell humanitari de l’organització francesa Sos Mediterranée.

El Govern de Meloni ha endurit la política italiana amb les ONG, a les que acusa de fomentar el flux des de l’Àfrica, i ha emès un decret pel qual només permet el desembarcament al seu territori dels més vulnerables, mentre que la resta s’han de quedar dins per després ser tornats a aigües internacionals.

La nova normativa es va aprovar després que Itàlia intentés sense èxit que Alemanya i Noruega es fessin càrrec d’alguns vaixells d’ONG de banderes d’aquests països i als passatgers dels quals Roma finalment va acabar deixant desembarcar per raons mèdiques, encara que no la nau de pavelló francès.