Un tobogan d'emocions

Rostislav Filippenko, de 32 anys, havia tornat a Khàrkiv, la seua ciutat natal, per escriure la tesi magistral de final de la seua mestria en Matemàtiques i Aplicacions a la casa dels avis al sud de la ciutat, un lloc ideal per “pensar i meditar al caliu de la xemeneia”. Uns sorolls infreqüents el van despertar la nit del 24 de febrer. Es va treure els taps amb què dorm cada nit i, afirma, “vaig creure que a fora hi havia uns brètols que es divertien tirant petards”.

Una nova explosió el va fer saltar del llit. Va sortir al jardí i va veure els rastres dels míssils, que anaven a estavellar-se contra l’aeròdrom militar de Txuguin

Ha recaptat més de 30.000 euros i col·labora amb els hospitals de Khàrkiv per distribuir els medicaments

Va estar tres o quatre dies sense saber com actuar: “Mai havia pensat que estaria enmig d’una guerra i en una ciutat assetjada.” Tampoc se sentia útil i no tenia un ofici que servís de gaire quan es produeix una agressió exterior. “Cau un míssil i et sembla que ets a l’infern.

Després cau el segon, el tercer i aviat t’acostumes a la rutina. És llavors quan comença el dany psicològic”, reflexiona vuit mesos i mig després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna.Aquell 24 de febrer, Rotislav podria haver marxat d’Ucraïna perquè té passaport espanyol, però no va voler separar-se de la mare, la tieta i l’àvia i tampoc hauria aconseguit convèncer-les que marxessin amb ell a Espanya. Una amiga de Madrid li va escriure per preguntar-li com estava i si necessitava ajuda.

Ella va insistir a saber quines eren les necessitats principals d’una ciutat bombardejada. “Em vaig atansar a l’hospital principal de la ciutat per parlar amb el director i vaig rebre amb sorpresa una llista amb més de cent productes esgotats, molts dels quals bàsics”, recorda. Va denunciar l’escassetat d’aquests productes a l’Estat espanyol per diferents vies i, poc després, un grup d’amics de Madrid va començar a rebre donacions, que van traslladar a una associació ucraïnesa en la qual ell havia fet classes a alumnes d’ESO i batxillerat durant dos anys.El dia 8 de març, dos setmanes després que s’iniciés la invasió russa, Rotislav va viatjar fins a Lviv, la ciutat més important a l’oest d’Ucraïna, i es va quedar de pedra quan va saber que havien arribat trenta tones de material mèdic en tres camions.

“Vaig viatjar a la cabina en un dels vehicles portant amb mi tota la morfina que havien enviat per tal d’evitar que algú se la quedés pel camí”, relata. Ja s’estava desviant ajuda humanitària al mercat negre i hi havia donacions de medicaments que es venien a les farmàcies.La història de Rostislav sempre ha estat un gran tobogan d’emocions. Als set anys es va traslladar a València, on vivia el seu pare amb la seua segona dona.

Va estudiar la primària a la ciutat mediterrània, va tornar a Khàrkiv quatre anys després pensant en espanyol i sense recordar el rus, la seua llengua vernacla, que va tornar a aprendre gràcies a la seua àvia. Anys més tard, va tornar a Espanya i va muntar una empresa de turisme a Andalusia per a russos que arribaven dels països bàltics amb l’objectiu que “coneguessin l’essència de la cultura andalusa”.L’inici del conflicte armat l’abril del 2014 a l’orient d’Ucraïna, i l’adhesió russa de Crimea, va provocar la caiguda del ruble davant del dòlar i l’euro i el seu negoci es va ensorrar. “La meua vida sempre està molt unida a Ucraïna.

Si el meu país natal pateix, jo també pateixo. Vaig viure els pitjors anys de la meua vida”, recorda. La casualitat el va fer renàixer.

Un dia una dona ucraïnesa li va preguntar en un transport públic si li podria fer classes de matemàtiques a la seua filla a Madrid. Aquesta trobada li va suposar molts clients gràcies al boca-orella.El bombardeig de l’hospital regional oncològic de Khàrkiv el va obligar a replantejar-se la distribució d’una ajuda sanitària més específica amb la supervisió d’especialistes. Amb l’oncòleg clínic Stanislav Polozov i el voluntari nord-americà Charles McBryde van fundar l’organització humanitària Missió Khàrkiv, el president honorari de la qual és Ralph Elster, el tinent d’alcalde de la ciutat alemanya de Colònia.

Van crear un web (missionkharkiv.com) i van llançar una campanya amb què van recaptar 30.000 euros en dos mesos, molt més dels diners que s’han gastat a traslladar més de 140 tones de material sanitari bàsic des de Lviv fins a Khàrkiv des de l’inici de la guerra.Assegura que han aconseguit amb escreix la seua doble missió: “Organitzar un subministrament constant de productes farmacèutics crònics, anticancerígens i complementaris a Ucraïna i coordinar l’evacuació eficient de pacients (uns quaranta) per al seu tractament en clíniques de la UE, el Regne Unit i els EUA.”També han aconseguit tenir personal mèdic de confiança en tots els hospitals de Khàrkiv i distribueixen regularment medicaments als llogarets de tota la regió bombardejats i ocupats per les forces russes. Entreguen el material als beneficiaris o als hospitals de Khàrkiv. Tot plegat amb nou persones assalariades i una quinzena de voluntaris, entre els quals es troben els fundadors i responsables de l’ONG.

El prestigi aconseguit en tot just vuit mesos d’activitat de la fundació ha permès que Metges Sense Fronteres hagi entregat material oncològic, inclòs un caríssim tractament contra el càncer de mama, per ser distribuït a les àrees conflictives pels voluntaris. D’altra banda, Rostislav supervisa la remodelació d’un refugi d’uns seixanta metres quadrats d’un edifici construït a l’època de la Unió Soviètica, situat a tres metres de profunditat, on funcionaran quatre cambres frigorífiques que els permetran guardar una donació de material oncològic, quimioteràpia i teràpia immunològica realitzada per una farmacèutica nord-americana. El material començarà a arribar a Khàrkiv via Amsterdam a finals d’aquest mes.

Les neveres asseguraran la cadena de fred amb generadors autònoms quan se’n vagi la llum. A la pregunta de si se sent més espanyol que ucraïnès, Rotislav respon: “Tinc dos pàtries, dos cors i dos cultures. No soc divisible.

Ara soc més ucraïnès perquè em sento més útil aquí”.

Ucraïna ja hissa la seua bandera a Kherson, retirades les tropes russes

Les tropes ucraïneses van entrar ahir a la ciutat del sud de Kherson, on va tornar a onejar la bandera nacional poc després que l’Exèrcit rus completés la seua retirada de la regió al veure’s superat per la resistència de Kíiv. Ucraïna va abandonar així l’escepticisme inicial amb què va rebre dimecres la notícia sobre la retirada russa i va clamar victòria a Kherson, la més gran que ha tingut en gairebé nou mesos des de l’inici de la invasió russa. Després que el Kremlin anunciés al matí l’èxit de la retirada, la Intel·ligència ucraïnesa va assenyalar que, “tal com estava previst, Rússia deixa els militars russos a la seua sort”.

“Els vostres comandants us demanen que us poseu roba de civils per intentar escapar de Kherson pel vostre compte. Òbviament no ho aconseguireu”, va apuntar, abans d’instar els soldats russos a rendir-se per “evitar la mort”.Tanmateix, el ministeri de Defensa rus va anunciar el començament de bombardejos sobre les zones de Kherson. Aquests atacs, d’acord amb la Policia, haurien destruït un graner de cereals, així com maquinària agrícola.El replegament de l’Exèrcit rus a Kherson permetrà a les forces ucraïneses alliberar nous territoris al sud del país, limítrof amb l’estratègica península de Crimea, abans de l’arribada de l’hivern.D’altra banda, almenys set persones van morir i tres van resultar ferides a causa d’un atac rus amb míssils contra un edifici residencial a la ciutat ucraïnesa de Mikolaiv, al sud del país.