Es compleixen 20 anys del Prestige: un plet pendent, demanda d'un pla de contingència i el "risc" d'un altre sinistre

Aquest diumenge es compleixen 20 anys de la catàstrofe marítima del 'Prestige', amb un abocament de fuel que va afectar uns 3.000 quilòmetres de costa, amb afectació al litoral espanyol, portuguès i francès, i un sinistre augmentat, per a molts, amb l’allunyament del vaixell i el seu posterior enfonsament.

En l’actualitat, els que la van viure en primera persona i els que van analitzar els efectes de la mateixa coincideixen a destacar que alguna cosa s’ha après, encara que, al seu parer, no tant com es deuria.

Per a regidors de la considerada zona 'zero', com el de Muxía, Iago Toba, que llavors tenia 15 anys, va suposar un "abans i un després" amb promeses complertes, encara que tard, com el Parador, i altres pendents, com la millora de la connexió viària. Destaca, tanmateix, l’impacte en el turisme.

Tan advocats que van participar en el posterior plet judicial -encara sense acabar per la demanda de l’Advocacia de l’Estat i la companyia d’assegurances britànica per 855 milions de l’assegurança del vaixell- com experts nàutics i organitzacions ecologistes, coincideixen en el fet que s'ha d’aprendre d’aquesta catàstrofe i que encara queden deures pendents per fer.

També ressalten que la 'marea' de voluntaris, retirant el fuel i sense mesures de protecció, va ser clau per poder recuperar les zones afectades per les taques de quitrà. Majoritàriament, professionals i organitzacions consultades per Europa Press, incideixen en l’erràtica gestió política, qüestionant en el dia d’avui l’allunyament del vaixell les restes del qual, des de 'Mai Máis', moviment sorgit poc després, es demana que es revisi per contenir fuel.

ESTAT DE LA COSTA

Sobre l’estat de la costa en l’actualitat, organitzacions ecologistes com a Arc de Sant Martí, Greenpeace o Ecologistes en Acció al·ludeixen, més, als efectes que no es poden percebre tan fàcilment, com l’afectació a la cadena tròfica o en invertebrats i, encara que veuen recuperació, dubten que sigui del tot.

"Des de l’inici de la catàstrofe del Prestige, més de 23.000 aus van anar recollides mortes, però, atesa l’àmplia extensió geogràfica de la contaminació i el llarg període de temps, la mortalitat total s’estima que va poder afectar a 250.000 a 300.000 aus", assenyalen, al seu torn, des de WWF Espanya.

"En el dia d’avui encara continuen apareixent periòdicament taques de quitrà identificades com a procedents de l’abocament del Prestige", ha assegurat l’associació ecologista Adega, que, a través d’un comunicat, ha qualificat de "preocupant" la "tendència a abordar la qüestió de la protecció dels oceans a cop de sinistre".

POSSIBILITAT D’UN ALTRE PRESTIGE

Arran d’això, experts nàutics i organitzacions ecologistes veuen avenços en seguretat marítima amb relació a fa 20 anys com la dotació de mitjans. No obstant, coincideixen que fan falten més i apunten, entre les demandes, a un pla de contingència o l’ús de mitjans militars, juntament amb civils, per al control del mar, com planteja el president de l’Associació de Titulats Nauticopesquers (Aetinape), José Manuel Muñiz, que lamenta que no hi hagi una "política marítima d’Estat".

Per la seua part, José María Arrojo, delegat a Galícia del Col·legi Oficial de la Marina Mercante Española, incideix en el "gran esforç econòmic per dotar a la costa espanyola i, en especial, a la de Galícia, de mitjans tècnics i humans per prevenir una catàstrofe d’aquestes dimensions," però reconeix que és "difícil" estar "100% preparats" per evitar altra.

"Podría repetir-se", alerten des de Greenpeace en línia amb el manifestat per les altres organitzacions ecologistes pel nombre de vaixells amb mercaderia perillosa la qual cosa passen per la costa gallega. "És evident que es pot repetir, pel corredor de Fisterra passen uns 40.000 vaixells a l’any, un terç amb mercaderies perilloses," assegura Manoel Santos, coordinador a Galícia.

Des de Nunca Máis, i amb motiu de la presentació aquest diumenge a Pontevedra del documental '20 anys de dignitat’, s’apuntava al risc, al seu parer, existent encara d’un altre sinistre com el Prestige.

També van advocar per baixar a les restes del vaixell, després de la decisió d’allunyar-lo i el seu posterior enfonsament. Ho han fet amb referència a les "1.100 tones de fuel a les restes" i el possible segellament de fugues. Mentrestant, sobre el que es va recollir, des d’Adega afirmen que "unes 10.000 tones queden encara sense tractament emmagatzemades en una antiga bassa de pluvials".

ALLUNYAMENT DEL VAIXELL

Respecte a la gestió en el seu moment i la decisió d’allunyar el vaixell, que totes les organitzacions ecologistes consultades rebutgen, José María Arrojo apunta que "en tots els sinistres, i quan cal prendre decisions, es pot cometre errors, però avaluar-los una vegada succeït el sinistre és pràcticament impossible".

Amb tot, considera que potser "en comptes d’allunyar el vaixell, caldria haver intentat situar-lo en una zona protegida". "A Galícia hi ha diverses zones de refugi que ja s’han utilitzat en alguna ocasió", recorda.

DEMANDES

Qüestionats sobre les actuacions que queden per fer, Greenpeace o Arc de Sant Martí apunten a la necessitat d’un pla de contingència. Des d’aquesta última, el seu representant, Francisco Lueiro, remarca que els vaixells com el 'Prestige', amb monobuc, ja no naveguen per la costa gallega. "Era un vaixell vell, mai no va haver de navegar, estava destinat al desballestament", recorda.

Encara que veu "difícil" que torni a ocórrer el que va passar amb el Prestige "pel tipus de vaixell" que era aquest últim, insisteix en la necessitat d’un pla de contingència nacional per gestionar una altra catàstrofe marítima, de produir-se.

"Falta un protocol clar", afegeix, al seu torn, Cristóbal López, portaveu d’Ecoloxistas en Acció. També insisteix que per la costa gallega passen petroliers químics.

PLET JUDICIAL

Ja en matèria judicial, advocats que van participar en la causa esperen que s’hagi après alguna cosa, mentre que mostren els seus dubtes quant a la possibilitat que arribi a bon terme el plet que Espanya manté amb la companyia d’assegurances del vaixell per 855 milions de l’assegurança. "Es juga en camp britànic", resum per argumentar que això dificulta un fallo favorable als interessos judicials per la legislació en aquest país.

Ressalten, mentrestant, el que el Tribunal Suprem revoqués l’absolució del capità del petrolier, Apostolos Mangouras, que va condemnar per delicte contra el medi ambient, obrint la porta que els danys de la marea negra els assumís l’armadora i la companyia d’assegurances.

Des de fora de l’àmbit judicial, hi continua havent veus que consideren que no es va asseure a tots els responsables al banc dels acusats, en estar sol per part de l’Administració central el llavors director general de la Marina Mercante, José Luis López Sors.