La inseguretat alimentària colpeja els llogarets alliberats

El primer que crida l’atenció és l’absència de joves i infants a la cua que s’ha format al llogaret Hnilitsia davant de la camioneta d’ajuda humanitària. Dones, majoritàriament, i alguns homes de rostres envellits i profundes ulleres confirmen que els seus noms són a la llista i reben una caixa de 12,5 quilos de farina de blat, oli, sal, sucre, pasta, llaunes de llegums i carn per a un mes per unitat familiar. Algunes persones han portat els seus desgavellats cotxes al punt de distribució i carreguen les caixes pròpies i les dels seus veïns als seients del darrere.

Altres han arribat amb bicicletes o cotxets de nadó que utilitzen com a portapaquets. Maria Fediruk, de 79 anys, ha vingut a peu i espera que algú l’ajudi a transportar la feixuga caixa fins a casa, allunyada uns centenars de metres. “He passat sola tota l’ocupació russa i no tinc cap contacte amb el meu fill i la seua família des que se’n van anar al febrer”, explica l’anciana, que dedica gran part de la pensió de viudetat a comprar medicaments.

Afirma que no ha pogut plantar res per a l’hivern i que no li queda cap animal a la seua petita granja per alimentar-se.L’Agència Adventista de Desenvolupament i Recursos Assistencials (ADRA) és l’encarregada de la distribució de l’ajuda en dos àrees concretes de l’aldea. L’organització humanitària sense ànim de lucre, creada per l’Església Adventista del Setè Dia el 1984 i amb presència en 139 països, desenvolupa tasques d’evacuació de persones d’àrees bèl·liques i distribució d’aliments a les zones més paupèrrimes des del 24 de febrer, el primer dia de la invasió russa.Al matí aviat els seus treballadors han carregat a Khàrkiv els palets amb l’ajuda humanitària del Programa d’Alimentació Mundial de l’ONU i han arribat a aquest llogaret dos hores i mitja després de conduir per carreteres desgavellades i traspassar diversos controls militars. “Portem 320 racions per assistir persones molt empobrides per culpa de la guerra que depenen d’aquesta ajuda per sobreviure”, afirma Natalka Fisenko, de 45 anys, coordinadora regional d’ADRA.

És la tercera vegada que fa una distribució en aquesta aldea. L’ONG també reparteix diàriament pa a milers de ciutadans de les zones més colpejades per la violència bèl·lica.Hnilitsia va ser respectada pels russos potser perquè la immensa majoria dels joves en edat militar van fugir quan va esclatar la guerra. “Tots els joves i una gran majoria dels nens se’n van anar abans de l’entrada de les tropes ocupants.

Alguns van haver de travessar la frontera russa i tornar a Ucraïna donant una gran volta per Bielorússia, les repúbliques bàltiques o Polònia”, explica Nicolás Vitsota, de 52 anys, un dels responsables municipals. Menys d’un 40 per cent dels seus 1.000 habitants es va quedar durant l’ocupació russa i gairebé ningú ha tornat malgrat que els russos es van retirar de la zona fa dos mesos.Admet que ningú va ser assassinat o maltractat. “Un exmilitar ucraïnès va ser interrogat durant tres dies i va ser posat en llibertat.

Com a autoritat local, no vaig tenir relació amb els responsables russos de l’ocupació. Les ordres les imposaven a través d’un col·laboracionista del poble del costat que solia ignorar”, recorda en aquest sentit Vitsota. L’aquarterament rus més proper era a nou quilòmetres del llogaret.Des del 24 de febrer, dia de l’ocupació, fins a mitjans de l’estiu hi va haver electricitat intermitentment.

“Se n’anava un parell de dies però després tornava. Després de la contraofensiva ucraïnesa ens vam quedar sense llum durant un mes entre mitjans de setembre i octubre. Altres llogarets propers no van tenir llum durant els sis mesos i mig d’ocupació”, explica el responsable de l’aldea.Els principals problemes del poble tenen a veure amb les pèssimes connexions telefòniques i d’internet, la manca de productes de primera necessitat a causa de la falta de collites durant una gran part de l’any i les dificultats per aconseguir medicaments per als malalts crònics.Molts dels llogarets travessats fins a arribar a Hnilitsia van patir durs bombardejos.

Hi ha moltes cases amb la sostrada rebentada o en ruïnes i ressalta un col·legi partit per la meitat per l’impacte directe d’un projectil de gran calibre. En algunes cases hi ha sacs de sorra en portes i finestres utilitzades pels habitants per protegir-se durant els bombardejos. Treballadors del govern regional estan arreglant la línia elèctrica i han col·locat plaques solars per il·luminar els fanals del pont sobre el riu Severodonest.L’única jove que espera el seu torn a la cua és Valeria Kosel, de 21 anys.

Aquesta mare de dos fills de tres anys i vuit mesos “que va nàixer el 15 de febrer, nou dies abans de la invasió”, ha vingut a visitar la família. “Els únics que es van quedar aquí van ser aquelles persones que no tenien on anar. Jo visc en un altre llogaret molt a prop de la frontera russa i només estic aquí de visita”, explica la jove de cabell rogenc.La fase de la guerra entre Ucraïna i Rússia que va començar al febrer ha semiparalitzat l’anomenat graner ucraïnès, on es conreava, segons la Comissió Europea, el 10% del mercat mundial de blat, el 15% de panís i el 13% d’ordi.

La meitat del panís i el 30% del blat que comprava la Unió Europea eren d’origen ucraïnès. A més, aquest país concentrava el 50% del comerç mundial de l’oli de gira-sol.Els preus es van disparar el mes de maig a nivells que no s’havien vist mai amb conseqüències impredictibles en països africans i asiàtics molt colpejats per la crisi provocada per la pandèmia de coronavirus durant els últims dos anys i mig. Però la FAO, l’organització agrícola de l’Organització de les Nacions Unides, va anunciar a l’estiu que la collita mundial de cereals seria només una mica inferior que la de l’any passat.Els grans damnificats han estat camperols ucraïnesos com els de Hnilitsia.

La veritat despietada de la guerra té també a veure amb la inseguretat alimentària. Els camperols depenen dels ingressos de la venda de les seues collites. La guerra els ha impedit plantar blat, ordi o gira-sol durant els mesos de l’ocupació.

Tenen els rebostos buits i ara es preparen per sobreviure a un hivern dur, llarg i fred.

L’acord per exportar gra, de nou en l’aire

El viceministre d’Exteriors de Rússia, Serguei Verxinin, va declarar ahir que la renovació de l’acord per a l’exportació de gra ucraïnès i fertilitzants russos en ple conflicte d’Ucraïna és un tema sense resoldre a sis dies de la data planejada, en principi, per a l’entrada en vigor de la pròrroga del pacte. Per la seua banda, les autoritats russes van informar les autoritats turques, país que va mediar per aconseguir l’acord, que no es permetrà el pas de vaixells procedents de fora de la Federació Russa a través de l’estret de Kertx, que separa el mar Negre del mar d’Azov.A Ucraïna, el president del país, Volodímir Zelenski, va assegurar que “la gent de Kherson estava esperant” l’arribada de les tropes ucraïneses després de la retirada de l’exèrcit rus, i es va declarar feliç al veure que “aprecia” la bandera del seu país “malgrat la repressió i l’abús dels ocupants”.

En aquesta ciutat, la policia ucraïnesa ha desplegat uns dos-cents policies per obtenir proves sobre la possible comissió de crims de guerra russos durant els vuit mesos que ha estat sota control de Moscou, després de la retirada dels seus efectius.D’altra banda, l’artista de carrer Banksy va confirmar l’autoria d’un grafiti realitzat a la ciutat ucraïnesa de Borodianka.