L'OTAN descarta un atac rus i considera un error de Kíiv la caiguda de míssils a Polònia

La caiguda aquest dimarts de dos míssils a Polònia, en un atac atribuït en principi a Rússia, va generar una escalada de la tensió bèl·lica mundial, que ahir es va anar desinflant al cobrar força la hipòtesi que el succés es va deure a un “error” comès per les defenses antiaèries ucraïneses. L’anunci que dos míssils russos que van caure en un poble polonès a prop de la frontera amb Ucraïna havien matat dos persones va posar en alerta màxima l’OTAN, que va convocar una reunió d’emergència per analitzar l’atac. A les conclusions preliminars sobre l’incident, l’Aliança Atlàntica va considerar que Rússia no va participar de manera directa atacant Polònia, sinó que tot apunta que els projectils procedien de la defensa aèria d’Ucraïna, disparats per defensar el seu territori dels atacs russos.

“No tenim indicis que això hagi estat el resultat d’un atac deliberat i no tenim indicis que Rússia estigui preparant accions militars ofensives contra l’OTAN”, va afirmar el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg. En aquest sentit, va demanar esperar els resultats de la investigació que està en curs i “evitar una escalada”, malgrat que va afirmar que l’OTAN està preparada per a incidents així, encara que no creu que Moscou tingui intenció d’atacar-la. Això tanca la possibilitat d’activar l’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord, que estipula que un atac contra un dels aliats es considerarà un atac contra tots ells.

En qualsevol cas, va assegurar que l’“última responsabilitat” la té Rússia, per haver iniciat la guerra contra Ucraïna, i que Kíiv “no és culpable”.Hores abans de conèixer-se l’informe de l’Aliança, el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, va afirmar que, per les proves obtingudes fins al moment, “probablement” no activarà l’article quatre de l’OTAN, que implica l’obertura de consultes amb altres estats membres si s’ha d’actuar en cas d’amenaces sobre la integritat territorial o la seguretat d’algun dels socis.Igual que l’OTAN, Polònia va considerar que no té indicis que el míssil que va impactar al seu territori fos llançat des de Rússia i va atribuir el succés a un accident “desafortunat” per part de les forces ucraïneses. Ja a la matinada, el president dels EUA, Joe Biden, que va reaccionar amb prudència, va advertir sobre la possibilitat que els projectils haguessin caigut des d’Ucraïna, encara que també va apuntar Rússia com a responsable últim.Malgrat que els informes dels socis internacionals apunten a un “error” de la defensa de Kíiv com a causa del succés, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va negar aquest punt i va insistir que el míssil no va ser llançat des del seu territori. En aquest sentit, Zelenski va subratllar que la investigació sobre el que va succeir no ha acabat i va reclamar a Polònia que permeti als representants ucraïnesos anar al lloc dels fets per portar a terme les seues pròpies indagacions.

A més a més, va defensar la necessitat de reforçar la seua defensa antiaèria després del massiu atac que afirma que va portar a terme dimarts el Kremlin.

El Kremlin titlla d’“histèrica” la reacció d’Europa

Rússia va qualificar ahir d’“histèrica” la reacció de Polònia i de la resta de països occidentals a l’incident del míssil que dimarts va matar dos persones en territori polonès, i va insistir que el coet, identificat a Moscou com un projectil antiaeri S-300, va ser llançat per Ucraïna. “Té sentit destacar la reacció continguda i més professional dels Estats Units i el seu president, Joe Biden”, que va contrastar amb l’“absolutament histèrica de Polònia i una sèrie d’altres països”, va dir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.

En aquest sentit, va assenyalar que les restes del míssil demostren que aquest pertany al sistema de defensa antiaeri S-300 ucraïnès i va assegurar que “tots els bombardejos efectuats per les forces russes al llarg de la jornada de dimarts –segons Peskov dirigits a infraestructures energètiques i elements militars– es van realitzar a més de trenta-cinc quilòmetres de la frontera polonesa”. El portaveu del Kremlin, a més, va demanar “decòrum” a Polònia a l’hora de llançar acusacions “tan greus i sensibles”, asseverant que l’incident amb el míssil ha causat una “injustificada reacció russòfoba”.Arran de l’incident i l’enrenou creat, el ministeri d’Exteriors de Rússia va convocar l’ambaixador de Polònia a Moscou, Krzysztof Krajewski. També les autoritats poloneses van convocar el representant diplomàtic rus a Varsòvia, Sergei Andreev.

Turquia afirma que Putin aprova renovar la sortida del cereal

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va assegurar ahir que “Putin m’ha donat llum verda per renovar l’acord” que facilita la sortida de cereals i fertilitzants russos i ucraïnesos, firmat al juliol i que expira el proper dia 19. L’acord d’exportació de cereals es va signar el mes de juliol i, encara que va ser suspès per Rússia a l’octubre breument a causa d’un atac ucraïnès a la península de Crimea, es va reprendre poc després gràcies a la mediació de Turquia, que coordina i supervisa l’acord. El pacte ha permès fins ara que uns 10 milions de tones de cereals i altres aliments procedents d’Ucraïna i Rússia fossin exportats.

La “majoria” del G20 condemna la guerra i les seues conseqüències

La caiguda de dos míssils sobre Polònia va agafar els líders del G7 i de part de l’OTAN a Bali, on van assistir a la cimera del G20, que va acabar ahir. Després de convocar una reunió d’emergència a porta tancada per analitzar el succés, van acordar de manera unànime donar suport a la investigació de Polònia sobre l’explosió de la vigília i veure exactament què va ocórrer abans de fer “més passos”. La “majoria” dels països del G20 van posar fi a la trobada firmant un acord en el qual condemnen la invasió russa d’Ucraïna i les seues devastadores conseqüències humanes i per a l’economia global.

També rebutgen l’ús d’armes nuclears.