Suècia confirma la troballa de restes d'explosius als gasoductes russos Nord Stream

Les autoritats sueques han confirmat aquest divendres la troballa de restes d’explosius als gasoductes russos Nord Stream 1 i 2, la qual cosa confirma que l’incident sofert a finals de setembre passat va ser un acte de "sabotatge greu". "En les investigacions que es van fer al lloc al mar Bàltic es van confiscar molts objectes i l’àrea està documentada de forma minuciosa. Les anàlisis realitzades mostren restes d’explosius en alguns dels objectes trobats", va informar la Fiscalia sueca en un comunicat. El fiscal encarregat del cas, Mats Ljungqvist, va apuntar que el treball d’anàlisi avançada continua "per treure conclusions més segures sobre els fets", però que que es tracta d’una investigació "molt complexa i àmplia" i que la seua evolució determinarà "si es pot assenyalar a algun sospitós". "La col·laboració amb les autoritats de Suècia i altres països funciona de forma excel·lent. Per continuar amb la tasca i per a aquesta cooperació és important treballar amb calma i tranquil·litat", va afirmar Ljunqvist.

La Fiscalia sueca ja havia informat fa un mes que es reforçaven les sospites d’un possible sabotatge després de finalitzar la inspecció de les canonades danyades. En total es van localitzar dos fugues a cada gasoducte (ambdós fora de servei), dos a la zona danesa i dos en la sueca, totes en aigües internacionals, que els governs afectats van qualificar aviat com a "sabotatge".

Les autoritats daneses també tenen oberta una investigació, mentre la companyia operadora del gasoducte Nord Stream 1, controlada pel gegant rus Gazprom, va enviar a finals d’octubre a la zona una embarcació per examinar els danys. Les autoritats daneses i sueques havien informat inicialment de l’existència de dos fuites en el Nord Stream 1 i una altra el 2, però la Guàrdia costanera de Suècia va comunicar dies més tard la d’una altra fuita menor al segon gasoducte rus.

Les tres principals fuites es van donar per acabades a començaments d’octubre, en assolir-se una pressió estable a les canonades, però la més petita va continuar activa alguns dies més. La troballa de les fugues va provocar que els sectors elèctrics i gasístics de Dinamarca i Suècia elevessin el nivell d’alarma sobre les seues instal·lacions i el mateix va fer la veïna Noruega, malgrat que no té costa en el Bàltic, incloent presència militar. Cap dels dos gasoductes no estava en servei quan es van produir els accidents.

El primer va interrompre els subministraments fa mesos, en al·legar Moscou problemes tècnics, mentre que el segon mai no va entrar en funcionament, ja que el govern alemany el va bloquejar arran del reconeixement per Moscou de les autoproclamades repúbliques separatistes del Donbás, al febrer. Tant els països afectats com la resta de la Unió Europea (UE), els Estats Units i Rússia parlen de sabotatge, encara que difereixen quant a la possible autoria. Moscou ha acusat països "anglosaxons" de ser darrere, al·ludint a l’oposició al projecte que durant anys ha mantingut Washington, mentre alguns països occidentals han apuntat en la direcció contrària.