EUROPA DE L'EST CONFLICTE BÈL·LIC
Una petita porta a l'esperança
La invasió russa d'Ucraïna colpeja l'economia agrícola del país, que rep l'acord per exportar cereal a través del mar Negre com l'única opció per salvar les collites || El fred hivern i els atacs a la infraestructura energètica dificulten la conservació dels productes
Vadin Bondarenko, director comercial de l’empresa Gurman d’Odessa, no pot ser més feliç després de rebre la notícia més desitjada: la prolongació per un període de quatre mesos de l’acord per exportar cereal ucraïnès a través del mar Negre, promogut per Turquia i l’ONU, tot just quaranta-vuit hores abans que expirés.
“És una petita porta d’esperança”, comenta davant dels graners de la seua empresa, atapeïts de milers de tones de blat, ordi, panís, melca roja i cebes amb moltes possibilitats que es podreixin durant l’hivern. “L’any passat teníem els magatzems buits a aquestes alçades de l’any i avui, en canvi, patim grans pèrdues econòmiques i no podem pagar els nostres crèdits”, explica, mentre travessem una màquina assecadora de melca roja.
L’empresa va passar d’exportar un miler de tones al mes a tan sols unes desenes. També els propietaris d’alguns vaixells tenen por dels atacs russos i han suspès les activitats. Els cereals que han aconseguit treure dels magatzems han estat transportats en camions per les fronteres terrestres fins a Romania.
“Els costos logístics s’han disparat més d’un 25 per cent perquè transportem menys quantitat i paguem un preu més elevat”, afirma. “Abans del començament de la guerra, els nostres camions havien de fer viatges molt curts fins al port d’Odessa, que és molt a prop d’aquí”, assegura.
Uns 500 vaixells amb 11 milions de tones de gra han sortit de ports ucraïnesos des de l’agost
Tot just hi ha unes desenes de treballadors als seus llocs quan en els mesos més productius hi podien treballar entre sis-centes i vuit-centes persones. En una gran nau, on hi ha acumulades 1.500 tones d’ordi, no hi ha cap persona treballant en l’embossat.
Un dels responsables dels graners aprofita el dron utilitzat per un equip de televisió per revisar les zones més ocultes de la gran muntanya d’ordi. Es queda tranquil quan confirma el bon estat en què es troba i es foragita el perill que es podreixi a curt termini.
Els agricultors d’Ucraïna s’enfronten al gran repte d’emmagatzemar desenes de milers de tones acumulades als graners davant de la possibilitat que l’acord entre Rússia i Ucraïna es pugui trencar en qualsevol moment per culpa de la tensió bèl·lica.Moscou continua castigant amb onades de míssils diferents zones d’Ucraïna i atacant principalment la seua infraestructura energètica. L’empresa elèctrica nacional ha assegurat que un 40 per cent de la infraestructura està danyada en la que ja es coneix com la guerra del fred, una forma física i psicològica de Rússia per disminuir les defenses anímiques ucraïneses.
Les baixes temperatures i les primeres nevades ja s’han produït tant a Kíiv com en ciutats de l’est d’Ucraïna com Khàrkiv, on el termòmetre no puja dels zero graus des de dimecres a la nit.
La mateixa Odessa, una ciutat que a penes ha sentit la brutalitat de la guerra i que està allunyada a més de cent quilòmetres de les zones més castigades pels combats, ha vist com els talls de llum s’han intensificat durant els últims dies, cosa que ha afectat el 70 per cent de la població, i la compra de generadors forma part de la quotidianitat.
L’empresa Gurman ha hagut de comprar unes bosses aïllants gegants de seixanta metres de llarg per protegir un miler de tones de blat. “Sé clarament que un terç del que hi ha emmagatzemat aquí, amb un valor que supera els 180.000 euros, el perdré”, assenyala en aquest sentit Bondarenko.
Les rates han aconseguit penetrar en una de les grans bosses i la humitat ha germinat desenes de quilos de llavors de blat. L’aigua de les últimes pluges ha format uns rierols perillosos entre les grans bosses protectores.
Cinc-centes tones més de panís estan emmagatzemades en una altra de les naus. Diversos treballadors estan carregant diverses desenes de sacs en un camió. “Podem emmagatzemar una gran part d’aquest panís fins a la primavera”, assegura. Però no sap què fer amb 15.000 tones de ceba fresca.
L’Organització de les Nacions Unides, garant de l’acord amb Turquia, ha assenyalat que l’exportació de cereals ucraïnesos “és essencial per abaixar els preus i evitar una crisi alimentària global” i lloa la importància de “la diplomàcia discreta i de trobar solucions multilaterals”. Però els agricultors ucraïnesos s’enfronten a múltiples dificultats per la falta de prou vaixells per treure els seus productes i per l’encariment de tota la part logística vinculada al transport de les mercaderies.
El director comercial confessa que la seua empresa no ha estat la més perjudicada a causa del bloqueig dels ports i la pèrdua de tones de cereals emmagatzemats. La collita de vegetals ha estat molt bona a Odessa en comparació amb la situació catastròfica que s’ha produït a les zones més colpejades pels intensos combats.
L’empresa s’ha beneficiat del consum intern de conserves de vegetals, que és una altra de les seues especialitats, i ha aconseguit prou ingressos al mercat ucraïnès per pal·liar les pèrdues per la manca d’exportacions a Anglaterra i Polònia, dos dels seus principals mercats internacionals. “Estem intentant exportar un tipus d’oli de gira-sol a Espanya, país amb el qual mai hem tingut relacions comercials”, afirma.
Des de començaments d’agost, uns cinc-cents vaixells han sortit de ports ucraïnesos amb 11 milions de tones de productes agrícoles, sobretot panís, blat i gira-sol. L’acord negociat permetrà que s’estabilitzin els preus. La Unió Europea ha demanat reiteradament que els aliments no siguin utilitzats com a arma de guerra.
L’acord permetrà que els vaixells amb gra als seus cellers puguin continuar salpant des de tres ports ucraïnesos al mar Negre, reconvertit en un corredor essencial que permeti proveir el mercat internacional i abaixar els preus disparats tant dels cereals com els fertilitzants a tot el món.
Suècia confirma el sabotatge al Nord Stream al trobar-hi explosius
Les autoritats sueques van confirmar ahir la troballa de restes d’explosius als gasoductes russos Nord Stream 1 i 2, cosa que confirma que l’incident que es va patir a finals de setembre passat va ser un acte de “sabotatge greu”.
“En les investigacions que es van fer al mar Bàltic es van confiscar molts objectes, i l’àrea està documentada de forma minuciosa. Les anàlisis realitzades mostren restes d’explosius en alguns dels objectes trobats”, va informar la Fiscalia sueca. El fiscal encarregat del cas, Mats Ljungqvist, va apuntar que la investigació, que encara no s’ha donat per tancada, és “molt complexa i àmplia” i que la seua evolució determinarà “si es pot assenyalar algun sospitós”.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va demanar seguir les investigacions fins a “establir qui hi ha darrere de l’explosió”, i va afirmar que les afirmacions de Suècia confirmen la informació que tenia la part russa, que inicialment havia acusat els països “anglosaxons” de ser al darrere.
Rússia fortifica la península de Crimea al recuperar Ucraïna la província annexionada de Kherson
En un altre ordre de coses, Rússia ha començat a fortificar la veïna península de Crimea, annexionada pel Kremlin el 2014, després de l’alliberament per part de les tropes ucraïneses del terç nord de l’estratègica regió de Kherson. Al marge esquerre del riu Dniéper, d’on l’Exèrcit rus es va retirar després de perdre tot el territori a la ribera dreta, l’artilleria ucraïnesa dispara ja diàriament a fi de danyar i debilitar encara més les posicions russes.