Captius de la guerra

La guerra arrasa el present, decapita el passat, inutilitza el futur. Destrossa el costat més íntegre de l’ésser humà, incideix en el seu abandó físic, imposa l’automatisme i facilita l’extenuació. La guerra descompon el rostre, agreuja la ganyota, esquerda la pell, tatua solcs perennes, obnubila la ment. Converteix els éssers humans en captius.

Els captius de Liman, una localitat de l’oblast de Donetsk arrasada per mesos de violència, es desplacen com autòmats mentre un incessant intercanvi de trets d’artilleria pesada se sent sense interrupció i recorda que la guerra encara no se n’ha anat de la seua vida, que pot tornar en qualsevol moment, que en realitat torna gairebé cada dia i cada nit en forma de bombes que s’estavellen contra casa seua.

El Viktor, de cinquanta-cinc anys, era, per sort, l’únic veí d’un immoble de vuit plantes quan un míssil rus es va estavellar contra el lateral de l’últim pis i va enfonsar tota la part de l’immoble on ell no dormia. Perquè si no estaria mort. L’ona expansiva va sacsejar casa seua, va fer moure el llit com si fos de plomes i el va deixar confós durant molts minuts. I continua sent l’únic veí que espera una feina de sabater promesa per la municipalitat.

Per això aguanta entre runa i perquè no té cap lloc on poder anar.Ens permet pujar al quart pis per unes escales i unes parets escatxigades de trossos de la metralla de la càrrega del projectil que va impactar a les cinc del matí. Entrar al seu apartament és com instal·lar-se en una cambra frigorífica. Sense llum, sense gas, sense aigua, sense vidres a les finestres, la vida al seu interior és intolerable i serà terrible a mesura que les temperatures descendeixin sota zero.La Nadia i l’Antonia busquen una ambulància per traslladar la seua amiga Alexandra a l’hospital. Té una cama gangrenada. Ens demanen ajuda però les trucades telefòniques no fan efecte. Parlen amb un veí que no disposa de transport. Les dones ploren davant de la seua inutilitat perquè la guerra també impedeix qualsevol gest trivial de la vida quotidiana.

A dos centenars de metres un home transporta un taüt en un remolc, reconvertit en un improvisat cotxe funerari. No vol parlar. Tot i que al final ens explica que el seu pare ha mort de forma natural, si és que existeix alguna cosa natural en una guerra. Deixen la caixa oberta a terra i al cap d’uns minuts baixen el cos amortallat entre diverses persones. I se l’emporten a vetllar-lo i enterrar-lo.

Penso immediatament en l’Alma, la nostra traductora de Sarajevo el 1992, fa ja trenta anys, aquell dia que no va venir a la seua cita laboral perquè estava buscant un taüt per a la seua mare, que havia mort. Ens la vam trobar baixant l’escala del seu edifici, ens va cridar “La meua mare ha mort” i ens va convidar a esperar-la a casa seua. Mai oblidaré aquell cadàver al terra de l’habitació. Sí, va morir de mort natural però ens va semblar molt antinatural perquè el més natural llavors era morir sota un bombardeig.

A Liman amb prou feines queden uns 7.000 habitants dels 30.000 que hi vivien abans de l’inici dels atacs russos del 24 de febrer. La presència militar és aclaparadora. La immensa majoria dels automòbils civils van carregats de soldats. Els civils es desplacen amb bicicleta o a peu menys el Nikolay, de 65 anys, que cada dia fa un llarg recorregut per rebre ajuda humanitària amb la seua cadira de rodes.

El nucli urbà ha estat arrasat. Centenars de cases es troben en estat ruïnós, amb els fonaments enfonsats. D’altres n’han desaparegut les sostrades. Diverses granges i naus industrials jeuen carbonitzades molt a prop de l’estació de trens amb vagons cremats i cables d’alta tensió enderrocats sobre les vies.La vida quotidiana s’ha reduït a la imprescindible tasca de sobreviure després de la sortida dels ocupants russos. Els captius de Liman han passat una gran part dels sis mesos d’ocupació als soterranis de les cases a cobert dels duríssims bombardejos. Vivien, cuinaven i dormien als refugis.

World Central Kitchen, ONG fundada pel xef espanyol José Andrés el 2010 després del terrible terratrèmol d’Haiti, distribueix cada dia entre 1.250 i 2.000 racions de menjar des de poc després de l’1 d’octubre, quan els russos van fugir de la ciutat i hi van abandonar desenes de cadàvers dels seus soldats morts en els combats. Un grup de voluntàries comencen a organitzar el lloc de distribució situat a l’hospital amb la sostrada de diverses ales esfondrades pels impactes dels projectils. El menjar és transportat cada dia des de Kramatorsk, el centre administratiu de la regió, a uns seixanta quilòmetres de Liman.

Poc abans de les 13.00 hores, arriba la furgoneta. El menú d’avui és sopa de pollastre, un sandvitx i cafè amb llet. És l’únic menjar calent per a molts dels beneficiaris que fan una cua ordenada des de fa una hora a l’entrada de l’hospital. L’impacte de la guerra sempre és molt visible a les cues de la fam de qualsevol conflicte. Hi ha persones que es giren quan senten que els enfoquen els rostres amb una càmera fotogràfica. És com si sentissin vergonya d’esperar allà una almoina en forma de sopa calenta. La dignitat és el que importa en aquest tipus d’escenaris.

La Nadia, de seixanta-tres anys, viu sola i admet que és el seu únic menjar calent del dia. No sap com explicar la gana que va passar durant l’ocupació. L’Anna, de vint-i-vuit anys, una de les més joves a la cua, recull les racions de la seua àvia, la mare i la germana petita. Explica que és impossible aconseguir una feina i tota la família viu amb dos pensions d’unes dotzenes d’euros.

Ucraïna rebutja la temptació de negociar amb Rússia

Ucraïna va rebutjar ahir qualsevol temptació de negociar amb Rússia malgrat que els bombardejos enemics de les últimes setmanes han inutilitzat gairebé la meitat de la xarxa energètica del país a les portes de l’arribada de l’hivern.“Els compromisos amorals portaran més sang. Una pau autèntica i duradora només pot ser resultat del total desmuntatge de tots els elements de l’agressió russa”, va manifestar Volodímir Zelenski, president ucraïnès, durant la seua intervenció en un fòrum de seguretat al Canadà.Zelenski va voler posar així fi als rumors, que es van intensificar durant la cimera del G20, de les últimes setmanes sobre suposades pressions dels Estats Units perquè Kíiv accepti negociar un arranjament, ara que l’Exèrcit ucraïnès té la iniciativa.Per la seua banda, el subcap del Consell de Seguretat de Rússia, Dmitri Medvédev, considera que els EUA, l’OTAN i la Unió Europea “no volen trencar definitivament amb Rússia, ja que això significaria la Tercera Guerra Mundial”.

“D’aquí els intents de fer entrar en raó Kíiv, empènyer-lo a negociar”, va escriure a Telegram. Per la seua banda, Moscou va demanar a les Nacions Unides la creació d’una comissió internacional per investigar les presumptes execucions de militars russos a l’est d’Ucraïna. En un altre ordre de coses, Ucraïna va denunciar l’impacte en territori ucraïnès d’un míssil nuclear Kh-55 de fabricació soviètica, encara que amb un cap nuclear fals, en el que podria ser una amenaça llançada des de Moscou.

A Polònia, una de les dos víctimes mortals del projectil que va impactar dimarts en territori polonès va ser enterrada ahir després d’un funeral d’estat.