Ucraïna apunta a Crimea

Les victòries militars incideixen en l’optimisme bèl·lic i provoquen una gran dosi de moral entre els combatents. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ho sap molt bé. Per això va viatjar molt ràpid a una Kherson reconquerida i va humiliar els russos al passejar amb els seus entusiastes compatriotes davant les posicions militars defensives.

La seua estratègia actual és continuar el triomfal avenç militar i ja apunta a Crimea, ocupada pels russos des de l’any 2014. En el seu discurs habitual de cada dissabte, va anunciar que l’objectiu principal és augmentar el nombre de batallons a les ciutats del sud i l’est del país.Després d’una reunió estratègica amb els seus generals, el mandatari va manifestar que l’esforç bèl·lic prosseguirà amb la millora de l’aprovisionament de les seues forces militars situades en la primera línia de combat i l’enfortiment de les posicions a la rereguarda.El Govern ucraïnès ha condicionat les negociacions de pau a la retirada de les tropes russes de l’est del país i de la península de Crimea. És una posició poc realista i inacceptable per als russos.

A més, les pressions per asseure’s a negociar són cada dia més fortes. Però arribar a la taula de negociacions després d’aconseguir diferents victòries militars també suposa un gran avantatge estratègic. I negociar quan sembla que es guanya la guerra sempre és més rendible.No obstant, els governants ucraïnesos haurien de recordar una gran lliçó que Sun Tzu va escriure en el seu tractat L’art de la guerra: “Mai no s’ha d’atacar l’enemic per còlera i amb presses.

És aconsellable prendre’s el temps necessari en la planificació i la coordinació del pla d’atac.” La guerra prolongada tampoc beneficia Ucraïna. Potser per això el seu Exèrcit intenta aprofitar una climatologia més suau al sud del país per dividir i escanyar les forces russes al Donbass. Per a això vol ocupar un corredor militar a l’altura de la central nuclear de Zaporíjia i establir un cap de pont amb comandos d’operacions especials a la vora oriental del riu Dnieper, la frontera natural que a dia d’avui separa tots dos exèrcits.El comandament de l’Exèrcit rus va anunciar diumenge, hores després del discurs de Zelenski, la construcció de més trinxeres i fortificacions en les àrees sota el seu control per evitar que les tropes ucraïneses travessin el riu i facin perillar el control de la península de Crimea.

Al nord-est d’Ucraïna, les temperatures poden baixar prou com perquè el terra es congeli i impossibiliti qualsevol moviment militar. En canvi, a la regió de Kherson i a Crimea, les temperatures són sempre més suaus, malgrat que la pluja i el fang també dificulten l’avenç de les tropes mecanitzades. Ahir mateix, a la capital homònima de Kherson, la temperatura va arribar als 17 graus i no va baixar dels tres graus.

Mentrestant, a Kíiv es vivia sota zero la major part del dia.La lògica militar més prudent aconsellaria a tots dos exèrcits centrar-se més en els atacs d’artilleria de llarg abast que en les operacions terrestres i esperar fins a la primavera per canviar d’estratègia. Tanmateix, la paciència no és avui la millor qualitat de les tropes ucraïneses.Fa una setmana que l’Exèrcit rus està incrementant els bombardejos sobre les infraestructures energètiques del país. El Kremlin pretén minar la moral de la població i obligar les autoritats ucraïneses a centrar-se a restablir el subministrament de llum, gas i aigua abans que les baixes temperatures delmin la resistència de la població civil, molt colpejada per una guerra que dura nou mesos, i que pot agreujar la crisi humanitària que ja pateix el país.

La continuació de la contraofensiva iniciada al setembre no seria realista amb imatges dels civils fugint de les àrees més destruïdes i alliberades per la falta d’ajuda humanitària o incapacitat per garantir les mínimes mesures de supervivència. Ucraïna necessita més armes per aconseguir els seus objectius principals, i els aliats occidentals, amb els EUA al capdavant, estan disposats a continuar subministrant-les per convèncer Moscou que la invasió que va iniciar al febrer és un gran error. També volen demostrar que qualsevol aventura en el futur contra un país limítrof o de l’OTAN, serà repel·lida amb la mateixa contundència.Però l’incident militar de la setmana passada a Polònia, que va matar dos persones fora de l’escenari bèl·lic ucraïnès, i les amenaces de Rússia d’utilitzar el seu arsenal nuclear, han provocat la preocupació entre els aliats.

Washington ha començat a pressionar Kíiv per a la recerca d’una sortida diplomàtica al conflicte davant del perill que es produeixi una escalada més enllà de les fronteres ucraïneses.La defensa d’Ucraïna continua sent una prioritat per als EUA, però la gran potència occidental vol tenir un pes més gran en l’estratègia bèl·lica i conèixer amb temps els objectius militars dels generals ucraïnesos. És important debilitar les defenses russes i la seua capacitat de combat, però sense que l’amenaça provoqui la desesperació de les autoritats de Rússia.Els EUA s’han negat a entregar armes de llarg abast a Ucraïna i semblen preocupats pels discursos triomfalistes del president ucraïnès, que s’ha compromès amb el seu poble a expulsar l’exèrcit rus de tot el país, inclosos els territoris ocupats el 2014. La via diplomàtica ha millorat després de la renúncia del president ucraïnès de demanar el cap del president rus, Vladímir Putin, abans d’asseure’s a negociar amb el Kremlin.

Ucraïna està guanyant la batalla de la imatge i, a més, colpeja durament les tropes russes en el terreny militar.Humiliar un país que es considera històricament un imperi pot ser extremament perillós, sobretot si posseeix armes nuclears. Potser una negociació i un acord de retirada programada pot ser la forma que cada part torni a la casella d’inici fins a l’escalada del febrer i que Putin no senti que l’han doblegat per sempre.La reguera de sang provocada en aquests nou mesos de civils i militars reafirma la intensitat d’un conflicte brutal que està causant molt de sofriment i destrucció. Les zones més afectades pels durs combats es troben en ruïnes, i es necessitessin molts anys per a la reconstrucció d’una part important del país.L’impacte de la guerra en l’economia mundial continua sent molt elevat en un món tan interconnectat com l’actual.

Un conflicte enquistat a Europa durant anys incidirà en la inseguretat alimentària i el rearmament militar de la majoria de les potències mundials.